El Teorema de Coase: Negociació i Drets de Propietat

La negociació entre les parts

Quimis estarà disposat a reduir en una unitat el seu nivell de producció sempre que Peixos li entregui una quantitat superior al benefici net marginal que obtindria per produir aquesta unitat. El benefici net marginal de Quimis és BMAq - CMAq. D'altra banda, Peixos estarà disposada a pagar a Quimis perquè deixi de produir una unitat sempre que la quantia de pagament sigui inferior al dany marginal que experimenta per aquesta unitat de producció (DMA).

Cas 1: Drets de propietat de Quimis

Com que Quimis és qui porta les regnes de l'assumpte, sempre que Peixos estigui disposada a pagar més del que aquella perd per reduir la producció, hi haurà negociació. Això es produeix en qualsevol punt a la dreta de Xe. Partint del nivell de producció inicial Xq, que és el nivell en què Quimis maximitza beneficis sense tenir en compte els costos que socialitza, per a tots els nivells de producció inferiors i fins a arribar a Xe es compleix que el que Peixos està disposat a pagar (línia vertical entre CMAS i CMAQ, que és exactament el valor de DMA a aquest nivell) és superior al que Quimis deixa de guanyar si redueix en una unitat la producció (línia vertical entre BMAq i CMAq). Per exemple, per a un nivell de producció Xn, Peixos està disposat a pagar el tram np, mentre que el que deixa de guanyar Quimis pel fet de reduir la producció és el tram op. Com que np > op, Quimis reduirà la seva producció. L'interès per la negociació deixarà de produir-se a partir del nivell de producció en què el que un està disposat a pagar s'iguala al que l'altre deixa de guanyar, i això es produeix precisament en Xe, on aquestes magnituds coincideixen en el tram ac. Es pot observar que per a qualsevol nivell de producció inferior a Xe, el que Quimis perdria per reduir la producció és major que el que Peixos està disposat a pagar i, per tant, no continuarà la negociació més enllà d'aquest punt. És a dir, la negociació ha portat les parts al nivell de producció eficient Xe que, com es veu, compleix el criteri paretià: Peixos ha millorat i Quimis, gràcies a la compensació, no ha empitjorat.

Cas 2: Peixos té els drets de propietat

Suposem que ara Peixos té drets de propietat sobre el riu, de manera que no deixa realitzar l'activitat a Quimis, llevat que aquesta estigui disposada a pagar una quantitat de diners superior al dany marginal que li ocasiona. Per la seva banda, Quimis està interessada en l'assumpte sempre que la quantitat que hagi de pagar a Peixos sigui inferior al que guanya en produir una unitat addicional. Podem partir ara de qualsevol nivell de producció de Quimis inferior a Xe. Per a qualsevol nivell de producció per sota de Xe es compleix que el que Quimis està disposat a pagar a Peixos perquè li permeti produir una unitat addicional (distància vertical entre BMAq i CMAq) és superior al dany marginal que aquest nivell de producció addicional ocasiona a Peixos (distància vertical entre CMAS i CMAq). Per exemple, per a un nivell de producció Xs, el que Quimis està disposat a pagar-li és el tram su, mentre que el dany marginal que aquest nivell de producció reporta a Peixos és el tram tu. Com que su > tu, Peixos acceptarà i li permetrà produir més. L'interès per la negociació, una vegada més, deixarà d'existir a partir de Xe, és a dir, quan el que Quimis està disposat a pagar no és més que el dany marginal que ocasiona, sinó igual que aquest dany (tram ac). Per a qualsevol nivell de producció a la dreta de Xe, el dany que experimenta Peixos és superior a la quantitat que Quimis estaria disposada a pagar i, per tant, no continuarà la negociació. De nou, en aquesta ocasió, la negociació ha portat les parts al nivell de producció eficient Xe.

Conclusions i limitacions del Teorema de Coase

Per tant, independentment de com siguin assignats els drets de propietat, s'aconseguirà la solució eficient. L'única condició és que aquests drets estiguin ben delimitats i assignats a algú. Ara bé, hi ha algunes raons per les quals no cal esperar que, encara que els drets de propietat estiguin clarament delimitats, les parts aconsegueixin per si soles, sense cap intervenció del sector públic, resoldre sempre els problemes derivats dels efectes externs:

• En primer lloc, el teorema de Coase exigeix que els costos de negociació no descoratgin les parts a buscar una via cap a la solució eficient. Evidentment, els costos de negociació són majors com més augmenta el nombre de generadors i de receptors de l'efecte extern. Com s'ha vist, molts dels efectes externs, principalment els que estan relacionats amb la contaminació, impliquen un gran nombre d'agents, ja siguin individus, empreses o altres col·lectius. Tant és així que en alguns casos els afectats per la generació d'un efecte extern poden ser tots els habitants del planeta. També pot ser molt ampli el col·lectiu generador de l'efecte extern (per exemple, tots els conductors de vehicles a motor). Resulta difícil imaginar la negociació per part de tots els implicats en l'assumpte.
• En segon lloc, el teorema exigeix que els titulars dels drets de propietat siguin capaços d'esbrinar l'origen i la magnitud dels danys a la seva propietat. De nou, les possibilitats aquí disminueixen com més augmenta el nombre d'agents implicats. Per exemple, en el cas del conegut efecte climàtic de l'escalfament global, encara que s'establissin els drets de propietat sobre l'atmosfera, no queda clar de quina forma els seus propietaris podrien determinar qui, entre els milions de causants potencials, són els responsables d'aquest efecte i quina és la proporció del dany sobre la qual ha de respondre cadascun davant una hipotètica negociació.

El teorema de Coase resulta apropiat només en aquells casos en què hi ha un nombre reduït de parts afectades i l'origen i la magnitud de l'efecte extern estan ben definits.