Teoria del coneixement de Plató i Aristòtil: Comparativa

Teoria del coneixement de Plató i Aristòtil

Plató és un autor racionalista: la raó és l’única font de coneixement. Amb ella accedim a la verdadera realitat. Els sentits no són una font fiable de coneixement, ja que ens mostren una realitat canviant, falsa i aparent.

Els graus de coneixement en Plató

Segons Plató, hi ha dos tipus de coneixement: la Doxa (opinió) i l'Episteme (el coneixement vertader). Dins d’aquests trobem els graus de coneixement, que Plató explica mitjançant el símil de la línia. El grau suprem de coneixement és la noesi, la intuïció racional de les idees.

Plató també es refereix al grau suprem de coneixement com a dialèctica, i defineix el mètode dialèctic com el mètode que ens permet passar de les coses sensibles i particulars a les idees intel·ligibles i universals.

L'orientació empirista d'Aristòtil

Segons Aristòtil, el coneixement comença amb els sentits. Aristòtil tenia una orientació empirista en la seva teoria del coneixement. Diu Aristòtil que la ment és com un full en blanc i que el coneixement s’adquireix a través dels sentits.

Reminiscència vs. Aprenentatge

En canvi, per a Plató, el coneixement és reminiscència; és a dir, conèixer és recordar allò que ja sabem. Diu que l’ànima immortal, que ja coneixia les idees, en unir-se a un cos oblida tot el que ja havia après.

Per a Aristòtil, la informació transmesa pels sentits és el punt de partida del coneixement. Diu que primer tenim coneixement dels objectes singulars i particulars per la sensació, i a partir d’aquestes dades intervenen l'enteniment agent i l'enteniment pacient.

Diferències i similituds en la ciència

Tant Plató com Aristòtil consideren que la ciència ha de ser un coneixement d’allò universal i necessari.

• Plató: Diu que el vertader coneixement és la ciència; només pot ser coneixement allò universal de les idees o de les essències de les coses.
• Aristòtil: Igual que el seu mestre, considera que només les formes són l’objecte del coneixement, i no els individus singulars i concrets. Per a Aristòtil tampoc no hi ha coneixement de les coses singulars.

L'abstracció i la realitat física

Per a Plató, com per a Aristòtil, la forma universal és l’objecte de la ciència, però a diferència de Plató, per a Aristòtil no és quelcom separat dels objectes, sinó un aspecte essencial de la seva realitat. Per a Aristòtil, aquest aspecte es pot conèixer per l'abstracció.

El coneixement de la forma o essència

A diferència de Plató, per a Aristòtil hi pot haver un coneixement de la realitat física: de les coses físiques en coneixem el seu aspecte formal i intel·ligible, universal i immutable; és a dir, coneixem la seva forma o essència.