Teories de l'evolució i l'especificitat humana
Lamarckisme: La primera teoria de l'evolució
El Lamarckisme va ser la primera teoria global de l'evolució biològica, exposada a l'obra Filosofia zoològica. Defensa les següents afirmacions:
- Hi ha una progressió gradual des d'uns organismes més simples a uns altres més complexos.
- El mecanisme pel qual es produeixen els canvis graduals és l'adaptació a l'ambient per l'ús i el desús de determinats òrgans.
- L'exercici dels òrgans els desenvolupa i perfecciona: "la funció crea l'òrgan".
- Els caràcters adquirits així s'hereten, cosa que permet adaptar-se millor a les condicions de l'entorn.
Darwinisme i la selecció natural
Charles Darwin va presentar a Londres una nova teoria de l'evolució basada en les seves observacions. Segons Darwin, s'entaula una lluita per la supervivència perquè hi ha més éssers vius que recursos, fet que comporta un procés de selecció natural. En aquesta lluita sobreviuen els més aptes, aquells que presenten les millors característiques per adaptar-se al medi.
Mutacionisme: El paper de la genètica
A partir de Mendel, la investigació genètica va promoure una nova teoria, segons la qual el progrés evolutiu depèn de les mutacions. Hugo de Vries va distingir dos tipus: les modificacions per canvis mediambientals i les mutacions, que són alteracions que es produeixen en els gens dels organismes vius i que es transmeten per herència.
Diferències de comportament entre humans i animals
- Capacitat de simbolització: Comunicació mitjançant símbols, mentre que l'animal es comunica amb signes naturals.
- La vida a la realitat: La nostra intel·ligència ens permet captar les coses com a realitats. Els animals capten tot el que els envolta com a estímuls als quals han de respondre.
- Sentiment del propi cos: Per aconseguir un coneixement just de la realitat humana, és necessari conèixer les característiques anatòmiques: la meva situació, impulsos, limitacions i poder. Aquest coneixement comporta un sentiment. Quan ens fem càrrec de la realitat a la vegada que la percebem pels sentits, quedem sentimentalment afectats, adquirim un to vital determinat i ens sentim impel·lits a actuar voluntàriament d'una manera o altra.
- El lliure albir: L'humà és l'únic animal capaç de dir no a la satisfacció de les seves apetències instintives i d'escollir el seu futur amb les seves accions i la seva passivitat.
- La inclusió: L'humà sempre sent el desig de més i d'altra cosa; és un "animal àvid de coses noves".
- El capficament: L'ésser humà té un "ell mateix", és capaç d'orientar-se, regir les seves accions i forjar idees i projectes.
- La capacitat d'imaginar i la de raonar: Això ens caracteritza com a "animal racional" i com a "animal fantàstic".