Tipus de mercat, recerca i normativa publicitària

Tipus de mercat segons el criteri de competidors

• Monopoli: Existeix una única empresa que opera en el mercat. Exemples: empresa propietària d’una patent o monopolis estatals com RENFE.
• Oligopoli: Existeixen poques empreses que fabriquen o comercialitzen el mateix producte. Exemples: empreses de telefonia o empreses del sector bancari.
• Competència monopolística: Existeixen moltes empreses que ofereixen productes similars diferenciats per factors tals com la marca, el model o el disseny. Exemples: empreses de sabatilles esportives o empreses del sector de l’automòbil.
• Competència perfecta: Nombroses empreses operen en el mercat oferint un producte homogeni, és a dir, no diferenciable. Exemples: empreses l’activitat de les quals es basa en el sector primari (fruites, verdures...).

Mètodes de recerca de mercat

L’observació directa

Consisteix a contemplar la conducta dels consumidors i treure’n conclusions. No hi ha preguntes ni preparació de l’observació perquè es pretén captar les conductes naturals i espontànies dels consumidors.

L’experimentació

Consisteix a representar, a petita escala, una situació comercial de la qual es vol treure una informació. En una experimentació normalment s’estableix un grup de control representatiu del mercat general i un grup de prova.

Al grup de control tots els paràmetres de l’estudi són constants (productes, preus, publicitat, tipus de client...). En el grup de prova, s’introdueix un canvi en un únic factor que es vol estudiar i, després d’un temps, es pot valorar com ha incidit aquest canvi en les vendes del producte, comparant-les amb les vendes del grup de control.

Tipus de publicitat i normativa legal

• La publicitat enganyosa: falsedats relatives al lloc i data de fabricació, utilitat, perillositat, finalitat i resultats que es poden esperar del producte.
• La publicitat deslleial: la que provoca qualsevol d’aquests efectes:
  • Provoca descrèdit o menyspreu d’una persona, d’una empresa o dels productes d’una empresa.
  • Indueix a confusió amb empreses competidores, tant en productes com en distintius.
  • Publicitat comparativa quan no es recolza en fets objectivament demostrables.
• La publicitat subliminar: la que pot actuar sobre el públic destinatari sense que sigui percebuda de manera conscient (per exemple, afegir un anagrama amb el logotip d’una empresa en una filmació de manera que no sigui perceptible conscientment).
• La publicitat que infringeix la normativa: referent a determinats productes; per exemple, les normes publicitàries de productes farmacèutics o les normes sobre publicitat del tabac i de l’alcohol.