Tipus de polítiques econòmiques i la política fiscal
La política econòmica
La política econòmica és com es coneix el mode d'intervenció del sector públic en l'economia per a arribar a uns objectius econòmics.
Tipus de política econòmica
La política fiscal
És l'acció intencionada de l'Estat per augmentar o disminuir l'activitat econòmica mitjançant la recaptació d'impostos i l'aplicació de la despesa pública.
La política monetària
Conjunt de mesures que adopta el banc central d'una nació amb el fi principal de mantenir l'estabilitat dels preus, utilitzant la quantitat de diners en circulació i el preu d'aquests.
La política exterior
És la intervenció que fa l'Estat per regular les transaccions amb altres països, per exemple el tipus de canvi de la moneda respecte a les monedes d'altres països.
La política de rendes
Pretén aconseguir l'estabilitat de preus controlant la inflació. Quan els preus es disparen, l'Estat intentarà controlar els preus dels productes més inestables. També pot regular els salaris dels funcionaris o recomanar salaris màxims i mínims a les empreses.
Política econòmica: conjuntural i estructural
La política econòmica conjuntural és la forma d'intervenció de l'Estat en l'economia per assolir la consecució d'uns objectius econòmics relacionats amb la producció, l'ocupació i els preus, per la qual cosa es mouen variables com ara impostos, la despesa pública o el preu del diner.
La política econòmica estructural es refereix a les mesures que es parlen a llarg termini per modificar l'estructura de l'economia i millorar la seva eficiència i creixement sostingut.
La política fiscal: definició i tipus
La política fiscal és l'actuació intencionada del sector públic, mitjançant la recaptació de fons i l'aplicació de despeses públiques, per assolir els objectius que persegueix l'Estat.
Tipus de política fiscal
- Polítiques fiscals discrecionals: Són les que apliquen els governs quan volen influir intencionadament sobre els ingressos o les despeses; cal activar-les per iniciativa pròpia perquè no estan reglades. Pretenen mantenir el to de l'activitat econòmica. Exemples: programes d'obres públiques, plans d'ocupació i formació, programes de transferències, modificació dels tipus impositius.
- Estabilitzadors automàtics: Són les despeses o els ingressos públics que augmenten o disminueixen alhora que el nivell de producció d'un país, sense necessitat d'una decisió discrecional immediata. Exemple d'estabilitzadors automàtics:
- Impostos proporcionals i progressius
- Cotitzacions socials
- Subsidis per desocupació
Observació: Les polítiques fiscals i monetàries sovint es combinen per aconseguir estabilitat macroeconòmica, mentre que la política exterior i la de rendes actuen sobre aspectes específics com el comerç internacionals i la distribució dels ingressos.