Varietats de la llengua catalana: geogràfiques, socials i funcionals

Varietats geogràfiques

Se solen anomenar dialectes i són les variants de la llengua comuna als diferents territoris que integren el domini lingüístic.

Dialectes occidentals

• Nord-occidental: maçana (poma).
• Valencià: cante.

Dialectes orientals

• Rossellonès: ho faré pas.
• Central: peresa.
• Balear: al·lot (noi).
• Alguerès: fatxa (cara).

Varietats socials

Els grups socials adapten la llengua general a la seva particular manera de ser i necessitats expressives.

Varietats castellanitzants

• Xava: s'ha desenvolupat durant el segle XX i es caracteritza per la simplificació fonètica i la influència del castellà. Trets: obertura de la vocal neutra.
• Pijo: es tracta de classes altes castellanitzades que, en parlar, alternen el català i el castellà amb una intenció vagament expressiva (ex: merci per gràcies).

Varietats d'edat

• La parla adreçada als infants: vocabulari específic en família, animals o aliments, abús dels diminutius, construcció en tercera persona i entonació més emfàtica.
• El llenguatge dels joves: el perceben com a modern; és una varietat rica i creativa (ex: profe, insti, col·lega).
• L'argot: varietat utilitzada per grups socials restringits o en activitats concretes (ex: tirar a barraca en el futbol).

Varietats funcionals

Són estils o registres que depenen de la situació de comunicació en què es troba el parlant: tema, canal, relació entre emissor i receptor i intenció.

Varietats informals

Context de confiança, àmbit familiar o amistats:

• Registre col·loquial: (ex: tele).
• Registre familiar: (ex: carinyo).
• Registre vulgar: elements inadequats i incorrectes (ex: domés o verbs com cagar i fotre).

Varietats formals

Situacions on hi ha unes determinades convencions compartides pels usuaris:

• Registre estàndard: àmbit acadèmic, premsa, programes informatius; només admet les formes correctes.
• Llenguatges d'especialitat: els fan servir els col·lectius professionals, disposen d'una terminologia precisa i textos específics (textos jurídics o científics).
• Registre literari: anomenat poètic o retòric, té una intencionalitat estètica que es basa en l'elaboració artística.