El verí del teatre rodolf sirera
A partir dels anys 70,el teatre entra dins l’òrbita de la modernitat
Els actuals autors, conscients que el teatre és un espectacle global, no es limiten a escriure textos, sinó que els dirigeixen i/o fins i tot fan d’intèrprets. Autor, director i actors formen una unitat i El muntatge és una obra col.Lectiva.
Al País Valencíà no podríem parlar de teatre modern sense referir-nos a Rodolf Sirera o a Manuel Molins. Molins ha escrit obres de tema històric, melodrames i comèdies. A aquestes hem d’afegir dues obres de caràcter experimental:Els viatgers d’absenta(1989) i Ombres de la ciutat(1992). A Rodolf Sirera li devem una obra molt coneguda internacionalment, El verí del teatre(1978), on hi ha una magnífica reflexió sobre el fet teatral. Pasqual Alapont, Enric Benavent o Ximo Vidal, entre molts altres, integrarien la brillant nòmina d’autors valencians. A més, tenim sèries de televisió en la línia de les sit com anglosaxones, escrites i dirigides per Carles Alberola(Alzira,1964)
A Catalunya hi ha autors que recorren a la ironia i la comicitat a l’hora d’enfrontar les desgràcies que porta la vida, com Sergi Belbel,Terrassa,1963), al qual hem de sumar un teatre compromés amb la realitat des d’una “òptica reflexiva i gens trivial”,com el de Toni Cabré(Mataró, 1957) i Manuel Dueso