Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Altres cursos

Connectors textuals en català: espai, temps, lògica i estructura

Altres llengües estrangeresActualitzat el 578,77 KB

Connectors d'espai

  • Aquí, allà, a dalt, a baix, amunt, avall, damunt, al fons...
  • Davant, darrere, dreta, esquerra, al centre, als costats, enmig, als extrems...
  • A prop, lluny, a la vora de, al costat de, allunyat de...

Connectors de temps

  • Anterioritat

    : abans de, abans que, anteriorment, fins que...
  • Simultaneïtat

    : ara, actualment, quan, mentre, mentre que, mentrestant, al mateix temps...
  • Posterioritat

    : després de, tot seguit, més tard, més endavant, tan aviat com...
  • Reiteració

    : sempre que, cada vegada que...
  • Altres

    : aleshores, llavors, de vegades, a vegades, al matí, al migdia, a la tarda, cap al tard, al vespre, al capvespre, de nit, de matinada, l'endemà...

Connectors dialèctics o de relacions lògiques

  • Causa

    : perquè (indicatiu), ja que, com
...
Continua llegint "Connectors textuals en català: espai, temps, lògica i estructura" »

Qui i quan va dur a terme la normativització de la llengua catalana

Altres llengües estrangeresActualitzat el 29,7 KB

Variació Lingüística

Les llengües no són entitats monolítiques, inamovibles, uniformes i estatiques, sinó

sistemes que canvien i es refan. No es parla el mateix català a Eivissa que al Penedès; trobam diferêncies entre el català del Segle XII i l'actual, i entre la manera de parlar d'una persona gran i la d'una persona jove. Classificar la variació, dos criteris essencials: variacions associades al grup de parlant s(histöriques, geográfiques i socials) variacions vinculades a la situació comunicativa (registres). Varietats historiques. canvis experimenta la llengua al Ilarg del temps. Variacions diacroniques: variacions experimenta una Ilengua al llarg de la seva histôria (català medieval, catala de la Renaixença) variacions...

Continua llegint "Qui i quan va dur a terme la normativització de la llengua catalana" »

Modernisme català: autors, obres i característiques de la poesia, el teatre i la narrativa

Altres llengües estrangeresActualitzat el 5,18 KB

Context Històric i Social

A Catalunya, l'expansió econòmica, les posicions polítiques del catalanisme i les dures condicions de treball que van propiciar l'organització de sindicats, van configurar un context social i cultural complex.

El Modernisme Català

Orígens i Influències

El Modernisme, moviment cultural de finals del segle XIX i principis del XX, va rebre influències de França, Alemanya i Anglaterra.

El Modernisme Literari (1890-1910)

  • Primer Període (1890-1900): Caracteritzat per la revista L'Avenç.
  • Segon Període (1900-1910): Es centra en el moviment, s'inicia amb la revista Joventut. Aquest període destaca per l'enfrontament entre l'artista i la societat.

Autors Destacats del Modernisme

  • Poesia: Joan Maragall
  • Novel·la: Víctor Català,
...
Continua llegint "Modernisme català: autors, obres i característiques de la poesia, el teatre i la narrativa" »

Eugeni d'Ors i el Glosari: clau del Noucentisme català

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,13 KB

Eugeni d'Ors i el Glosari

Eugeni d'Ors és considerat un dels principals precursors del Noucentisme i un dels més importants intel·lectuals de l'època. Burgès i conservador, exaltava la llengua i el nacionalisme catalans. Va pertànyer a la Lliga Regionalista de Catalunya i a l'IEC, fins que, després de ser destituït el 1920, es va establir a Madrid el 1923, allunyant-se de la cultura catalana.

Des de gener de 1906 i fins a gener de 1920, Ors va escriure una secció diària a «La Veu de Catalunya», el Glosari, que va reprendre poc temps després, i fins a juliol de 1921, al diari «El Día Gráfico». Així, el Glosari es va convertir en la base ideològica del Noucentisme.

Les glosses són un gènere nou, un periodisme inèdit a Catalunya....

Continua llegint "Eugeni d'Ors i el Glosari: clau del Noucentisme català" »

La literatura popular catalana: característiques, gèneres i evolució

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,81 KB

La Literatura Popular: Definició i Abast

La literatura popular, normalment anònima, presenta una evolució més lenta que la literatura culta.

Característiques Principals de la Literatura Popular

  1. És tradicional i conservadora, i es manté al llarg dels moviments cultes.
  2. Es transmet oralment de generació en generació.
  3. No té un autor conegut o definit, sinó que al llarg del temps va variant els intèrprets.
  4. És inestable i presenta variants.
  5. És internacional, perquè es passa d'un país a un altre canviant la llengua.

La Poesia Popular i la Tradició Oral

La poesia popular és creada pel poble amb la necessitat d'explicar vivències humanes. Aquesta poesia es transmetia oralment i era cantada.

Gran Varietat de Gèneres Poètics

  • Nadales: Cançons
...
Continua llegint "La literatura popular catalana: característiques, gèneres i evolució" »

Fuster, Alberola i Rodoreda: assaig, teatre i narrativa valencians

Altres llengües estrangeresActualitzat el 5,79 KB

1. Joan Fuster: L'assaig i la identitat

Trajectòria i etapes de producció

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és la figura central de l'assaig contemporani i el motor de la reconstrucció cultural valenciana. La seua obra es divideix en quatre etapes clau:

  • Etapa inicial: Centrada principalment en la poesia i els seus primers escrits.
  • Etapa de reconstrucció nacional: Obres de caràcter social i polític per a conscienciar sobre la identitat valenciana, destacant Nosaltres, els valencians (1962).
  • Etapa de l'assaig deliberatiu: La seua fase de maduresa creativa, on destaca Diccionari per a ociosos (1964).
  • Etapa de maduresa final: Dedicada a la crítica literària, la història de la llengua i la història de la literatura valenciana.

Possibles preguntes

...
Continua llegint "Fuster, Alberola i Rodoreda: assaig, teatre i narrativa valencians" »

Gramàtica catalana: pronoms febles, oracions i tipologies textuals

Altres llengües estrangeresActualitzat el 12,16 KB

Gramàtica Catalana: Pronoms i Oracions

Els Pronoms Febles: Funcions i Combinacions

Els pronoms febles són elements essencials en la construcció de frases en català. A continuació, es detallen les seves funcions principals i algunes de les seves combinacions més comunes:

Funcions dels Pronoms Febles

  • Complement Directe (CD): la, el, les, els, en (per a frases indeterminades), ho (per a verbs + frases introduïdes per "que" o "si").
  • Complement Indirecte (CI): li (singular), els (plural).
  • Complement Circumstancial (CC) / Complement de Règim Verbal (CRV):
    • Si el complement comença amb la preposició de, es substitueix per en.
    • Per a altres preposicions, s'utilitza hi.
  • Complement Predicatiu (CPred): hi.

Combinacions de Pronoms Febles (CI + CD)

Quan el...

Continua llegint "Gramàtica catalana: pronoms febles, oracions i tipologies textuals" »

Literatura Catalana Medieval: Autors, Obres i Cròniques Essencials

Altres llengües estrangeres3,29 KB

Orígens i Evoloció de la Literatura Catalana Medieval

Començant per Ramon Llull, qui era un senescal del rei Jaume II de Mallorca, feia una vida cortesana i escrivia poesia trobadoresca. Va deixar la família per a dedicar la resta de la seva vida a la religió; va escriure El llibre d'evast e Blanquerna i anava fent el català més important, va escriure llibres de ciència i filosofia.

Continuant per Joanot Martorell, que va revolucionar la literatura amb Tirant lo Blanc, el millor llibre del món dit per Cervantes. Un llibre de cavallers amb episodis eròtics d'amor cortès, va néixer entre 1405 i 1411 a València, era el segon de set fills, va ser cunyat d'Ausiàs March i va participar en expedicions, i aquesta va ser la raó d'escriure...

Continua llegint "Literatura Catalana Medieval: Autors, Obres i Cròniques Essencials" »

Normes d'accentuació, Renaixença i dialectes del català

Altres llengües estrangeres171,58 KB

1. Normes d'accentuació

  • Agudas (última síl·laba tònica): s'accentuen si acaben en vocal, vocal + s, -en, -in.

  • Planes (penúltima síl·laba tònica): s'accentuen si NO acaben en vocal, vocal + s, -en, -in.

  • Esdrúixoles (antepenúltima síl·laba tònica): s'accentuen SEMPRE.

2. La Renaixença (segle XIX)

  • Context històric:

    • Segle XVIII (Il·lustració / Segle de les Llums): basat en la raó i la ciència.

    • Revolució Industrial: neixen la burgesia i la classe obrera (proletariat).

    • Revolució Francesa: caiguda de l'Antic Règim (rei, noblesa, Església).

  • Concepte: moviment cultural i polític del segle XIX (Catalunya, País Valencià, Balears) per recuperar la identitat i els trets culturals.

  • 3 moments clau:

    1. Poema La Pàtria de Carles Aribau (enyorança

...
Continua llegint "Normes d'accentuació, Renaixença i dialectes del català" »

Significat nacionalista de Na noite estrelecida de Ramón Cabanillas

Altres llengües estrangeres3,72 KB

Significat nacionalista de Na noite estrelecida

Ramón Cabanillas, natural de Cambados, és conegut com el ‘‘Poeta da Raza’’ pel seu fort compromís social i anticaciquil, influït per l’ambient de les Irmandades da Fala i el desenvolupament de l’agrarisme. Cal esmentar que el seu estil es caracteritza per combinar alguns trets dels grans autors del Rexurdimento amb corrents de la seva època. A més, Cabanillas començà a publicar versos després de contactar amb el Centro Galego de Habana durant un viatge a Cuba.

Entre les seves obres de poesia lírica podríem esmentar No desterro o Vento mareiro, i destaca dins de la seva poesia narrativa Na noite estrelecida, publicada el 1926 i il·lustrada per Castelao. Aquesta obra consta...

Continua llegint "Significat nacionalista de Na noite estrelecida de Ramón Cabanillas" »