Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Altres cursos

Tipus de Textos: Guia Completa

Text Instructiu

Té com a objectiu ensenyar al receptor.

Estructura:

• Objectiu (què es pretén)
• Instruccions

Característiques:

• Llenguatge apel·latiu (influir en la conducta del receptor)
• Formes verbals (infinitiu/imperatiu)
• Lèxic denotatiu (sense opinió, clar i concís)
• Sintaxi simple
• Recursos tipogràfics, icones

Text Predictiu

Combina argumentació i exposició.

Característiques:

• Informa sobre el futur
• Està ordenat per temes (estructura)

Formes lingüístiques:

• Futur
• Perífrasis de possibilitat
• Adverbis i connectors de temps

Text Narratiu

Relata esdeveniments amb la finalitat d'entretenir o informar.

Estructura:

• Plantejament
• Nus
• Resolució

Recursos lingüístics:

• Oracions predicatives
• Verbs en passat, pretèrit perfet
• Adverbis i locucions

Panorama General: Època d'Entreguerres

Aquest període es caracteritza per una profunda transformació social i cultural, marcada per:

• La radicalització dels règims polítics, amb l'ascens del nazisme a Alemanya.
• L'esclat dels moviments d'avantguarda: cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme i expressionisme.
• L'aparició de nous escriptors i artistes que van endegar una revolució estètica.
• L'eclosió d'un nou art popular i de masses, reivindicat pels creadors cultes.
• La presència d'una reacció classicitzant que pretenia un retorn a l'ordre i la mesura.

El Noucentisme

Iniciat el 1906, el Noucentisme va ser, des d'un punt de vista estrictament cultural, una reacció classicitzant al Modernisme. Els seus defensors propugnaven un art i una literatura...

El Noucentisme

El Noucentisme: Corrent cultural i literari que segueix al modernisme i que es dóna a Catalunya en les dues primeres dècades del segle XX. Es caracteritza per una prosa artificiosa, és a dir, elaborada, sofisticada i ben construïda. També és objectiva i irònica, ja que fuig d'un excés de subjectivitat i de dramatisme. Els dos intel·lectuals del noucentisme que destaquen en prosa són Eugeni d'Ors i Josep Carner. Són un model de preciosisme verbal, frase sintètica i correcció. L'obra més important de la prosa noucentista és Glosari (Eugeni d'Ors, 1906). La poesia noucentista s'orienta a crear el mite de la Catalunya-ciutat (espai cultural i urbà civilitzador). El sonet és la forma preferida pel gust per la perfecció....

Gramàtica Catalana: Les Oracions Subordinades

Oracions Subordinades Substantives (OSS)

Les oracions subordinades substantives (OSS) són aquelles que, dins de l'oració principal, realitzen una funció pròpia d'un substantiu o d'un sintagma nominal. La seva construcció varia segons si el verb s'expressa en forma personal o no personal.

Tipus d'Oracions Subordinades Substantives

• Conjuncions: que i si. Exemple: No sap si vindrà, Sap que ha vingut.
• Interrogatius: què, qui, quin/a/s/es, quant/a/s/es, quan, com, on.
• Pronoms relatius: qui, el qui, la qui, els qui, les qui, el que, la que, els que, les que, allò que.

Funcions de les Oracions Subordinades Substantives

• Subjecte
• Complement Directe (CD)
• Complement Indirecte (CI)
• Complement de Règim Verbal

1. L'Assaig Humanístic de Joan Fuster

L'assaig és un gènere que va nàixer durant el Renaixement. L'assaig humanístic de Joan Fuster és important pel repertori de temes variats i per la perdurabilitat de les seues reflexions. En aquest apartat, hem de situar els seus diaris. Fuster va practicar durant molt de temps la disciplina de l'anotació diària, per a ús personal però no confidencial. Moltes de les seues anotacions en els seus quaderns personals han esdevingut articles de premsa. Amb aquests textos, s'encara amb temes d'interès universal amb un posicionament de lliurepensador. Ell sempre prova de desmitificar les grans veritats i sovint acaba el raonament amb punts suspensius perquè el lector raone. Destaca Les originalitats...

La Literatura Catalana Durant la Dictadura Franquista

Durant la dictadura del general Franco, a la fi de la Guerra Civil Espanyola, la literatura catalana va patir una situació de penúria, caracteritzada per la falta de llibertats a tot el territori espanyol. La nostra llengua i cultura van patir l'ocultació i, com a conseqüència, molts autors van haver d'exiliar-se o escriure en castellà. A partir dels anys 60, s'iniciaren les primeres manifestacions d'oposició al règim i es va apostar econòmicament per la publicació de novel·les en català i per la recuperació del públic perdut.

Els autors es van classificar segons les influències estrangeres:

• Autors que continuaren conreant la novel·la d'anàlisi psicològica, com Mercè Rodoreda

L'Època: Ramon Llull i la Cavalleria Medieval

L’època: Ramon Llull era el gran escriptor medieval. Va escriure el Llibre de l’Ordre de Cavalleria. Els cavallers eren el braç armat de la societat i havien de defensar el poble i els senyors dels atacs dels enemics. Els governants medievals van crear les croades. Les croades eren campanyes de conquesta que pretenien fer front als musulmans. Participar en les croades era molt temptador. Els croats podien quedar-se amb totes les riqueses que prenguessin. Prendre part en una croada implicava el perdó automàtic de tot pecat comès. La primera croada es va produir a Jerusalem. La península Ibèrica va ser escenari de moltes croades, les conquestes dels regnes musulmans pel nostre rei Jaume...

El Renaixement (S. XV-XVI)

Neix a Itàlia cap al 1400. El centre neuràlgic és Florència, i aquest art es va desenvolupar durant el S. XV (Cinquecento a Roma), i es va estendre cap al S. XVI.

En aquesta època, Itàlia estava dividida en repúbliques independents, i totes elles es van unificar el 1861.

Les ciutats estat del nord eren bastant riques degut a la comercialització del comerç. Feien d'intermediaris entre les rutes de comerç d'Orient.

A nivell polític, va ser una època de descobriments.

A nivell econòmic, la societat encara era agrícola, tot i que més endavant es va anar desenvolupant la indústria.

A nivell social, la societat encara estava dividida per estaments: privilegiats i no privilegiats. La burgesia volia assemblar-se...

Joan Fuster

Joan Fuster va néixer a Sueca (1922-1992). Fou assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual autodidacte amb projecció històrica.

Entre les seves obres destaca l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962), que fou un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudià obres d'autors com Ausiàs March, Sant Vicent Ferrer, Josep Pla, etc. Estructurà una coherent i documentada teoria de la història dels Països Catalans.

Fou distingit amb diversos guardons, com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). També fou president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).

Característiques del seu assaig inclouen:

• Tendència a la

Història de la Literatura Catalana

Edat Mitjana (Segles XIII-XV)

Edat Mitjana: Segles XIII-XV

Decadència (Segles XVI-XVIII)

Decadència: Segles XVI, XVII, XVIII. Les males causes econòmiques a Espanya van afectar molt a Catalunya. La unió de Castella i Aragó va fer que a Espanya es parlés tot en castellà. La literatura més utilitzada era la popular. Van haver-hi tres moviments molt importants durant aquest període (Barroc, Il·lustració i Renaixement). Els dos autors més importants són (Baró de Maldà i Rector de Vallfogona).

Renaixença (Segle XIX)

Renaixença: Segle XIX. Comença amb un període de revolució industrial. Catalunya està cansada que els diners vagin cap a Madrid, volen que reneixi la llengua i literatura catalana després...