La Variació Històrica o Diacrònica

La varietat és la característica més important de la llengua i afecta tota la comunitat lingüística. Les diferències que hi ha entre la manera de parlar dels individus depenen de dos tipus de factors:

• Uns afecten de manera més personal el parlant, com ara l’extracció social, les motivacions culturals, les afeccions personals, o petites diferències en els òrgans fisiològics que intervenen en la pronúncia. És el que anomenam idiolecte.
• Altres factors afecten la manera de parlar de certs col·lectius: els parlants d’un poble, d’una comarca, els parlants d’una època determinada, d’un grup social o professional, d’una edat, etc. Aquests col·lectius tenen uns trets lingüístics comuns

Què són els Textos Persuasius?

Els textos persuasius tenen com a objectiu convèncer algú perquè faci alguna cosa, és a dir, intenten influir en el comportament de les persones perquè actuïn d'una manera determinada, perquè comprin un producte concret, etc.

El Discurs

El discurs és un text que tracta una qüestió que interessa a un col·lectiu de persones determinat.

Característiques del Discurs:

• L'emissor es dirigeix a un receptor concret.
• S'hi exposen situacions i les solucions que cal emprendre per a arribar a un objectiu concret.
• S'hi fa servir perífrasis d'obligació, verbs en futur i la primera persona del plural per a involucrar el receptor.
• L'objectiu és convèncer els emissors perquè participin en l'objectiu del discurs.
• S'hi

La literatura medieval: èpica, lírica i prosa

L'èpica

Està representada per les cançons de gesta. Les cançons de gesta eren llargs poemes narratius que cantaven els fets gloriosos del passat i els herois més populars.

La lírica

Tracta sobre els sentiments personals del poeta a partir d'una melodia cantada. La lírica trobadoresca es componia en llengua vulgar; el trobador componia la lletra i la melodia.

La lírica trobadoresca: gèneres

• La cançó: canta les virtuts de la dama i el trobador.
• L'alba: és la separació dels amants després d'haver passat la nit junts.
• Pastorel·la: és el diàleg entre un cavaller i una pastora que vigila un ramat.
• Tençó: és un combat poètic entre trobadors per mostrar qui és el millor.
• Sirventès: per atacar

La Il·lustració a França i la seva influència

La Il·lustració va ser un moviment cultural i intel·lectual francès que va culminar, en certa manera, amb la Revolució de 1789 i la fundació d'una democràcia burgesa basada en la separació de poders: executiu, legislatiu i judicial. Pels escriptors il·lustrats, la literatura tenia una funció bàsicament didàctica i ideològica: difonia tant els coneixements propis del moment com les idees del liberalisme, en contra de l'absolutisme polític i el dogmatisme religiós.

Són exponents d'aquest moviment escriptors com:

• Voltaire: amb els Contes filosòfics.
• Jean-Jacques Rousseau: que escriu Emili, obra sobre el model ideal de l'educació.
• Diderot i D'Alembert: autors de l'Enciclopèdia, magna

Autors Clau i el seu Context Poètic

Dins de la poesia del mateix context que l'obra d'Estellés, podem trobar autors com Salvador Espriu o altres més joves com Miquel Martí i Pol.

Dins de l'univers poètic d'Espriu podem diferenciar entre una poesia més lírica, que reflexiona al voltant de temes com la mort, com en Cementiri de Sinera, i una de caràcter més cívic, que es qüestiona sobre la història i la identitat a partir dels anys seixanta, com La pell de brau.

Per altra part, Martí i Pol (1929-2003) és un autor amb un to popular que el fa accessible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica i els acadèmics. La seva constant referència a la situació social i nacional catalana fa que molts cantants, com Lluís Llach...

Literatura Catalana de Postguerra: Context i Gèneres

Després de la Guerra Civil, hi ha un sentiment de pèrdua. En la narrativa predomina la novel·la psicològica, que aprofundeix en els pensaments i sentiments dels personatges. Alguns autors recorren a la fantasia i als símbols per parlar de la realitat.

Gèneres Narratius

• Novel·la
• Conte
• Assaig
• Memòries
• Articles periodístics

Autors Destacats de la Narrativa de Postguerra

• Mercè Rodoreda
• Josep Pla
• Llorenç Villalonga
• Joan Sales
• Pere Calders
• Teresa Pàmies

Pere Calders

La seva obra juga entre la realitat i elements màgics o sobrenaturals. El seu humor és una reflexió irònica de la realitat. Va dirigir la revista humorística L'Esquella de la Torratxa.

Obra de Pere Calders

• El primer arlequí
• Unitats

Anàlisi Sintàctica i Morfològica d'un Fragment Grec

Estructura Sintàctica del Text

Pel que fa a l’estructura d’aquest text, està distribuït bàsicament de forma coordinada per la conjunció καὶ (línia 1) i de forma paratàctica en la segona part per les partícules μὲν... δὲ (juxtaposició també).

També trobem un altre exemple de coordinació a la línia 6 amb la partícula γὰρ. No obstant això, també trobem subordinació de diferents tipus:

• Completiva: a la línia 2, introduïda per la conjunció ὅτι (també pot ser causal si ja tenim CD).
• Oracions d’infinitiu: un parell d’exemples a les línies 3 i 7.
• Temporal: introduïda per la conjunció ἐπεὶ a la línia 6.

Formes No Personals: Participis i Infinitius

Participis

De...

Procés de Normalització Lingüística

La normalització d'una llengua minoritzada implica la seva recuperació en diversos àmbits d'ús, fent-la vàlida per a qualsevol funció. Això comporta canvis culturals, socials i polítics significatius.

Requisits per a la Normalització

Per dur a terme aquest procés, es requereixen tres elements fonamentals:

1. Una legislació i una política lingüística que donin suport al procés.
2. La voluntat col·lectiva de la societat.
3. El suport dels immigrants.

Fases de la Normalització

La normalització lingüística comprèn les següents etapes:

1. Normativització: Fixació ortogràfica, sintàctica i lèxica de la llengua.
2. Estandardització: Creació d'un estàndard lingüístic reconegut.
3. Planificació Lingüística:

Arguments Universals

1. Vèncer el monstre

L'heroi ha de destruir el monstre per restablir l'equilibri del món. El monstre pot ser una addicció, un deute o quelcom a derrotar. Pot ser actiu, passiu o venjador.

Etapes:

1. La crida
2. Èxit inicial - Etapa del somni
3. Confrontació - Etapa de frustració
4. Calvari final - Etapa de malson
5. La fugida miraculosa - Escapada de la mort i mort del monstre

Exemples:

• La Caputxeta Vermella, Charles Perrault (1697)
• Els 7 samurais, Kurosawa (western)
• Star Wars (ficció)
• Airport, Seaton (catàstrofes)

2. De la pobresa a la riquesa

Un personatge modest aconsegueix un final feliç quan el seu talent es mostra al món, passant per una transformació.

Etapes:

1. Miséria inicial
2. Sortida al món i èxit inicial
3. Crisi central (la figura retorna)

Literatura Catalana: Guerra Civil i Franquisme

Durant el franquisme, la producció literària en català entra en crisi; molts escriptors han d'exiliar-se i neixen grups culturals en els llocs de residència. Les característiques d'aquesta literatura de l'exili són que és conseqüència de l'experiència, que té notes exòtiques que neixen del nou espai on viu l'escriptor, que el tema dels records es troben sempre presents. També denuncia la guerra i les conseqüències.

Per tot això, els novel·listes de la dècada del 30 van haver d'esperar fins ben entrada la postguerra per poder escriure amb normalitat. Així i tot van incorporar innovacions procedents d'Europa:

1. La substitució del narrador omniscient per un altre equiscient o observador.