Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Altres cursos

Context Històric i Cultural del Segle XIV

Les Institucions Polítiques i Econòmiques

Les institucions polítiques i econòmiques: Acabada la lluita contra els musulmans, el Tractat de Torrelles va limitar els límits meridionals. La pau posterior propicià un període d'expansió territorial i econòmica, amb la conquesta de Còrsega i Sardenya, fet que afavorí el comerç marítim i permeté el contacte amb el nou corrent cultural humanista.

La Crisi del Segle XIV i el Nou Públic

Durant el segle XIV es patiren diverses crisis econòmiques, juntament amb una sèrie d'epidèmies. El creixement de les ciutats afavorí l'enriquiment dels nous burgesos i l'aparició d'un públic alfabetitzat, que preferia una prosa moralitzadora a l'èpica. El públic...

La pervivència de la poesia trobadoresca

L'època daurada de la poesia trobadoresca: s.XII i s. XIII. És d'un arrelament feudal. A partir del s.XIV la societat europea supera l'estricte feudal i adquireix un dinamisme renovador amb la creació de ciutats i va donar lloc a una cultura urbana, que destaca amb l'aparició de la burgesia; nou sistema econòmic, basat en el comerç i les finances; visió escèptica de la religió; nova concepció de l'art, que passa del romànic al gòtic; nova sensibilitat literària, que exigeix temàtiques i formes noves. Malgrat els canvis, el model trobadoresc perdura fins al s.XV.

La poesia dels certàmens poètics

La croada del 1209 permet al rei de França conquerir el comtat de Tolosa i desmantellar la cultura...

La Literatura Misògina

Antecedents: a la Bíblia (pecat d'Adam i Eva), Bernat Metge, Vicent Ferrer...

Jaume Roig i L'Espill

Metge valencià prestigiós que començà a escriure l'Espill o Llibre de les dones, en Callosa d'en Sarrià, única obra que se li coneix.

Estil de L'Espill

Els versos són durs i intensos. És un estil el·líptic, amb abundància d'hipèrbatons, sovint difícil d'entendre, per la qual cosa els escriptors castellans el coneixien com el Oscuro. La seua llengua és culta, empra varietat de recursos literaris (destaquen les comparacions).

Temàtica Misògina a L'Espill

La temàtica s'insereix en la misogínia, que acusa les dones de maldats. La misogínia tenia una llarga tradició i unes arrels religioses antigues: culpabilitza...

Jacint Verdaguer: Poeta i Prosista de la Renaixença

J. Verdaguer, poeta, prosista i articulista (gènere literari). Les seves dues obres més èpiques/cabdals: L’Atlàntida i Canigó. Són dos fets més o menys importants llegendaris, de gran significació històrica per a un poble. I els dos es caracteritzen pel paper preponderant de la natura i pel sentit patriòtic providencialista amb què es lliguen, de manera harmoniosa i indissoluble, el sentiment religiós i patriòtic.

Formació de Verdaguer

Va tenir una triple formació:

1. Humanista i clàssica (estudis de capellà).
2. Popular (coneixement de la literatura tradicional).
3. Romàntica (contacte amb el moviment de la Renaixença i coneixements del Romanticisme).

Jocs Florals

Certamen literari de...

Romanticisme

El Romanticisme fou un moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s'estengué per tot Europa i determinà un renovament profund, sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l'art i de la vida.

Característiques del Romanticisme

El Romanticisme artístic és la transposició de la revolta de l'home a començament del segle XIX al pla estètic, en el camp dels continguts i, fins i tot molt sovint, en el de les tècniques. Les normes rígides de les acadèmies clàssiques, potenciades per la política cultural de la França borbònica del Grand Siècle, entraren en crisi i donaren pas, en canvi, a un període en què la llibertat individual de l'artista...

La Descripció

La descripció: descriure és representar amb paraules les característiques d'un element de la realitat. Gèneres descriptius: guies, anuncis, avisos. Estructura descriptiva: tema, expansió (parts), posada en escena. Progressió descriptiva: subtemes. Tipus de descripció: objectiva, impersonal, subjectiva, pròpia. Recursos lingüístics: adjectius, comparacions, metàfores. Consells pràctics: característiques d'un element.

La Narració

La narració: narrar és contar fets per personatges. Gèneres narratius: notícies, relats, biografies. Elements de les narracions: narrador, protagonista, procés temporal (trama), sentit global (missatge). Estructura narrativa: plantejament, nus, desenllaç. Estructura de la notícia: titulars,...

Joan Francesc Mira: Reflexions sobre la Realitat Contemporània

Joan Francesc Mira (València, 1939) és un dels assagistes més importants de la literatura catalana. Als seus assajos, podem trobar una reflexió antropològica de la catalanitat dels valencians. Aquest autor presenta un gran bagatge acadèmic amb la possessió de diferents títols i llicenciatures.

Entre les seues obres, destaquen Crítica de la nació pura, Sense música ni pàtria i Els Borja: família i mite. Posseeix un gran bagatge acadèmic que es concentra en un corpus assagístic, on la temàtica se centra en la identitat política dels valencians. En el camp de la novel·la, s'inicia amb El bou de foc, encara que probablement la seua obra més ambiciosa d'aquella època,...

L'Humanisme: Aires de Canvi

Als segles XIII i XIV acaba l'Edat Mitjana i comença l'Edat Moderna, és a dir, l'Humanisme, un corrent ideològic que impregnà una nova etapa històrica: el Renaixement. Poc a poc es va imposant la raó humana a l'hora d'entendre el món per damunt d'aquella raó divina que ho explicava tot. Va col·locar l'ésser humà, posseïdor de la capacitat de raonar, com a eix de totes les coses. Es confia en el potencial de la ment humana per donar respostes racionals a les qüestions fonamentals de la vida, però no es nega l'existència de Déu.

Itàlia Humanista

Itàlia és fonamental per poder copsar la intensitat de l'Humanisme i la força que adquirí en la seva expansió posterior a tot Europa. Va néixer la burgesia;...

Poesia de la postguerra fins als anys 70

Escriptors i tendències

Entre la fi dels anys quaranta i el començament dels cinquanta, Carles Riba va esdevenir un punt de referència per als escriptors joves, que perllonguen la poesia de tradició postsimbolista i el gust per l'expressió culta i el rigor en l'ús de la llengua. Paral·lelament a aquesta línia, n'hi ha una altra d'aplegada entorn de J.V. Foix, que reivindica la ruptura formal i l'experimentalisme de les avantguardes.

En la literatura catalana dels anys seixanta es va viure un gran debat, que va enfrontar l'estètica de tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com una forma de compromís polític al servei de la lluita contra la dictadura: és l'anomenat realisme

Novel·la Psicològica

• Anàlisi dels personatges i reflexió del seu món interior
• Canvi de perspectiva i veu del narrador
• Recursos: primera persona i monòleg interior
• Nou tractament del temps
• Utilització de símbols

Mercè Rodoreda

Veu narrativa és una dona, dolor, desencís, soledat. Aloma (1938, Premi Crexells), La plaça del Diamant (1962, Natàlia/Colometa), Mirall trencat (1974)

Etapes

• Joventut: col·laboració amb articles i contes
• Exili a França (1939-1973)
• Maduresa: Vint-i-dos contes (1958, Premi Víctor Català)
• Vellesa: ús de la fantasia per a mitificar la mort, la vida, les penes, la soledat.

Llorenç Villalonga

Alterna la dedicació a la literatura amb la seva professió. Eixos temàtics: Mallorca, aristocràcia illenca, creació d'un món...