Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Caterina Albert / Víctor Català (1869-1966)

Biografia

• Família benestant, la gran de tres germanes, dedicada a la cura de la mare i l'àvia.
• Inici en la pintura i l’escultura; s’endinsa en la lectura, consolidant la seva preparació.
• La Infanticida (1898), monòleg teatral escabrós, guanyador dels Jocs Florals d’Olot.
• Criticada pels temes tractats, s’amaga sota un pseudònim masculí: Víctor Català.

Característiques literàries

Comparteix les característiques de la narrativa modernista, destacant en la novel·la rural. També destaca per l’incorporació de protagonistes femenins i temes com la marginació o la dependència de la dona.

Obra

La seva obra es divideix en tres etapes, separades per períodes de silenci:

• Etapa de consagració:

El Superhome i l'Alienació: Conceptes Filosòfics

El concepte de superhome en Nietzsche

El concepte de superhome (Übermensch) fa referència a un ideal d’ésser humà que supera les limitacions morals, culturals i existencials de la humanitat tradicional. Es tracta d’un individu capaç de crear els seus propis valors, alliberant-se de les normes imposades per la societat, la religió o la moral convencional. El superhome no accepta veritats absolutes ni dogmes, sinó que construeix el seu propi sentit de la vida a partir de la seua voluntat i la seua capacitat de superació. Així, representa un model d’autosuperació constant i d’afirmació de la vida.

En la filosofia de Friedrich Nietzsche, el superhome és una resposta a la “mort...

Objectius del Modernisme

El Modernisme tenia com a finalitat modernitzar i europeïtzar la cultura, la literatura i l’art catalans, trencant amb la tradició i els models romàntics de la Renaixença i els Jocs Florals, que consideraven antiquats. Els modernistes pensaven que la cultura havia d’adaptar-se als nous temps i criticaven el retard científic, cultural i polític de la societat catalana.

També volien renovar i normativitzar la llengua catalana per fer-la apta per a una literatura moderna, fet impulsat amb la creació de l’IEC (1907) i les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra (1913). Un modernista era un intel·lectual partidari de modernitzar la cultura i renovar la societat.

Moviments literaris i culturals

• Realisme: Apareix

El drama rural en la literatura

• Gènere: Novel·la modernista del segle XX.
• Temàtica: Ambientat en un entorn rural.
• La natura com a societat: Aïlla l'individu (l'artista), que no pot transformar-la i acaba fracassant.
• Aspectes formals: Ús de dialectes propis de la ruralia.
• Arrels: Retrobament amb les arrels profundes del poble català.

Caterina Albert i Paradís (Víctor Català)

Nascuda a l'Escala (1869-1966).

• Considerada una de les millors autores del modernisme català.
• Propietària rural: va dedicar gran part de la seva vida a administrar el patrimoni familiar.
• Autodidacta: des de jove es va dedicar a la pintura i l'escriptura.
• Reconeguda especialment per la seva narrativa.
• Mantingué una gran amistat amb referents literaris com Narcís Oller i

Verbs: Present d'Indicatiu i Subjuntiu

Verbs: Present d'Indicatiu

• -ar: (e, es, a, em, eu, en)
• -er: (-/o/c, s, -, em, eu, en)
• -ir: (-/o/isc, s/ixes, -/ix, im, iu, en/ixen)

Present de Subjuntiu

• -ar: (e, es, e, em, eu, en)
• -er: (a, es, a, em, eu, en)
• -ir: (a/isca, es/isques, a/isca, im, iu, en/isquen)

Verbs Irregulars i Particularitats

• Dir i dur: (dic, diga...)
• Córrer: (córrec, córrega...)
• Conèixer i parèixer: (conec, conega...)
• Ser: Indicatiu
• Anar: Indicatiu (va) (ig, s, -, anem, aneu, n); Subjuntiu (va) (ja, ges, ja, anem, aneu, gen)
• Haver: Indicatiu (h)
• Veure: Indicatiu (ve) (ig, us, u, iem, ieu, uen); Subjuntiu (ve) (ja, ges, ja, gem, geu, gen)
• Fer: Indicatiu (fa)
• Estar: Indicatiu (est) (ic, às, à, em, eu, an); Subjuntiu (estig) (a, ues, a, uem, ueu,

Les Quatre Grans Cròniques

Són documents històrics que expliquen la societat catalana des de diversos aspectes (polítics, econòmics, socials i militars). Es diferencien de la historiografia tradicional perquè, mentre aquesta narra objectivament, la crònica ho fa de manera subjectiva.

Crònica de Jaume I (Llibre dels fets)

• Naturalesa: Obra autobiogràfica on el rei es presenta com un heroi èpic.
• Finalitat: Justificar els fets de la seva vida i fer publicitat de les seves victòries militars.
• Característiques: Estil amb diferents llengües, llenguatge viu i popular. Atribueix els seus èxits a la voluntat de Déu i mostra un gran amor pels seus regnes.

Crònica de Bernat Desclot (1283 - 1288)

• Protagonista: Pere II el Gran.
• Estil: L'autor es

La llengua i la literatura: orígens lingüístics

Els orígens lingüístics i literaris de la llengua catalana es troben a la Romania (territoris de l’antic Imperi Romà on el llatí es va convertir en llengua popular). El llatí vulgar va evolucionar de manera diversa després de la caiguda de l’Imperi Romà, donant lloc a les llengües romàniques (català, castellà, francès, etc.), mentre que el llatí culte es va mantenir en els àmbits acadèmics.

Evolució lingüística i època preliterària

El català es va començar a escriure quan es va distanciar prou del llatí (segles VII-IX). Durant l’època preliterària, hi ha mostres escrites en català en glosses (traduccions de paraules llatines) i juraments feudals.

Primers textos

Fenòmens d'Alteració Fonètica

Els fenòmens d'alteració fonètica es produeixen en la cadena parlada i afecten la pronúncia de les paraules. Aquests són alguns dels més comuns:

• Entre vocals:
  • Elisió: Supressió d'una vocal final àtona davant d'una vocal inicial.
  • Sinalefa: Unió de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent, formant una sola síl·laba. Exemple: Una i altra.
• Amb sons consonàntics (o almenys un so és consonàntic):
  • Geminació: Duplicació d'un so consonàntic. Exemple: innat.
  • Emmudiment: Desaparició d'un so consonàntic. Exemple: cantar (la 'r' final pot emmudir en alguns dialectes).
  • Sensibilització: Pronunciació d'un so que normalment no es pronuncia. Exemple: pa amb oli (la 'b' de 'amb' es pot sensibilitzar)

Els gèneres d'opinió en el periodisme

El periodisme no només informa, també opina sobre l'actualitat. Aquesta tasca es fa mitjançant els gèneres d'opinió, que tenen la funció d'influir en la consciència dels lectors.

Principals gèneres d'opinió

• L'editorial: No va signat, reflecteix la ideologia del diari i té una estructura clara: introducció, desenvolupament i cloenda.
• Articles d'opinió: Poden tenir formats diversos com la columna, la col·laboració o l'acudit, i són signats per especialistes o col·laboradors habituals. Aquest tipus d'articles combinen idees i arguments amb un estil proper i divulgatiu.
• Cartes al director: Són escrites pel públic i expressen crítiques, denúncies o reflexions sobre temes actuals, en un format

Poesia modernista

Expressió de sentiments profunds: cerca de bellesa, evasió, melangia i dolor existencial. Predomini del simbolisme i l'ús de la metàfora. Destaca la innovació formal i la ruptura amb les formes clàssiques. Autor destacat: Joan Maragall.

Teatre modernista

Trencament amb el teatre tradicional i comercial. Es busca un teatre més profund i simbòlic, amb contingut social i existencial. Rebutja els valors burgesos i denuncia la hipocresia de la societat (personatges sols). Autors destacats: Joan Puig i Ferreter i Santiago Rusiñol.

Narrativa modernista

Renovació formal i temàtica. Tracta temes com la solitud, la frustració, la llibertat de la dona i el món interior. Els protagonistes són sovint marginats o en conflicte amb