Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Ramon Llull: Filòsof, Teòleg i Pare de la Prosa Catalana

Ramon Llull (1232-1316) va ser un destacat filòsof, teòleg i escriptor mallorquí de la Baixa Edat Mitjana. Se'l considera el creador de la prosa en català i el pare de la literatura catalana, sent un dels primers a utilitzar aquesta llengua per a textos filosòfics i religiosos.

Vida i Conversió de Ramon Llull

Nascut a Mallorca, Llull va ser inicialment cortesà del rei Jaume II de Mallorca. No obstant això, als 30 anys, després de cinc aparicions de Jesucrist, va decidir abandonar la seva vida mundana per dedicar-se plenament a predicar el cristianisme.

Objectius i Viatges Missioners

Els seus tres objectius principals eren:

• Convertir els infidels al cristianisme.
• Fundar escoles on

Horaci

• Poeta líric per excel·lència de la literatura llatina, figura clau del segle I aC.

• Inicialment, oficial a l'exèrcit de Brutus; després, funcionari a Roma i poeta.

• Obres principals:

  • Odes (Carmina): tracta temes com l'amistat, l'amor, el plaer, la natura i la filosofia.

  • Epístoles i Sàtires: reflexió moralista i crítica social.

• El 35 aC va publicar el seu primer llibre de Sàtires, iniciant una influent producció literària.

• Traduït al català en prosa per la Fundació Bernat Metge.

• Tòpic "Beatus Ille": idealització de la vida rural com un espai de pau i senzillesa, en contrast amb l’estrès urbà.

• Dante Alighieri: poeta italià medieval, figura clau de la literatura universal.

• Obra mestra: La Divina Comèdia (segle XIV)

  • Llarg poema

La Variació Diastràtica: Sociolectes i Argot

Les varietats diastràtiques, socials o sociolectes són aquelles que identifiquen el grup social a què pertany un parlant.

Trets per a la Definició d'un Sociolecte

• Classe social: Baixa, mitjana o alta.
• Nivell cultural: Sense estudis, estudis primaris, secundaris o superiors.
• Generació: Infants, joves, adults o ancians.
• Grup ètnic o social: Delinqüents, grunge, gòtics, queer, científics, etc.

Què és l'Argot?

Un argot és una varietat lingüística pròpia d'un grup social o d'un àmbit laboral concret, que té paraules o expressions que l'identifiquen com a col·lectiu.

Trets per a Caracteritzar l'Argot (Sociolecte)

• Metàtesi o transposició de fonemes o síl·labes: estirabel.
• Apòcope o escurçament

POE Lírica: expressa els sentiments, emocions i pensaments del parlant o del poeta. La subjectivitat i l'expressió personal són fonamentals, i es caracteritza per l'ús de figures retoriques, rima i ritmes que busquen evocar emocions en el lector o l'oient. Jacint Verdaguer, Joan Maragall o Salvador Espriu. Narrativa poética: Tmb coneguda com a poema épic, en que s'explica una historia en vers, sovint protagonizada per un heroi i que conté elements mitologics. Un exemple és «El poema de Ronda» de Manu de Pedrolo.

- Mites: narracions q expliquen esdeveniments extraordinaris, sovint relacionats amb déus, herois i l'origen del món o de fenomens naturals. Són una forma de literatura q busca donar resposta a preguntes existencials i explicar...

Literatura àrab valenciana

L'arribada dels àrabs al segle VIII va suposar un procés de substitució lingüística imposant l'àrab. Amb la conquesta de Jaume I (1238), durant els segles XII-XIII, es va produir una nova substitució lingüística que va eliminar progressivament l'àrab.

La cultura àrab va tenir una gran influència en l'Occident medieval i la Península Ibèrica. D'aquesta societat ens ha arribat:

• Textos d'Aristòtil traduïts a l'àrab.
• Receptari de sabers àrabs i avanços científics.
• Literatura d'imitació: Les mil i una nits, poesia àrab, Kalila i Bimna i el Waraq al (una barreja de tradicions àrabs i cristianes).

Poetes àrabs valencians

Destaquen els poetes anteriors i coetanis a la conquesta cristiana del regne valencià:...

Plena de seny

Aquest primer cicle està compost per 19 poemes que sempre duen aquest senyal. Aquestes composicions són una mena de diàleg entre l’autor i una dama a qui el poeta anomena sovint «aimia» (estimada). El poeta pretén trencar amb les formes més tradicionals de l’acte d’estimar i proposa a l’amada una relació més madura, tant física com intel·lectual, per tal de superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. Davant d’aquesta proposta, la dama segueix el seu caràcter passiu i tradicional i no li respon. El poeta se sent fracassat i presenta una actitud agressiva; però, com que escriu per resoldre els problemes que el turmenten, comença un nou cicle. Utilitza moltes comparacions del tipus «així...

tipologies textuals:  instructiva,descriptiva,narrativa,explicativa,argumentativa,pre

genere textual: publicitari, article periodístic, assaig(refleccio)

relacions semantiques segons el lèxic: sinonima,polisemia,homonímia(banc),antonímia,homofonia,antonima,homografia,monosemia,paronímia(amèlia:emil)

registre lingüístic: culta,estandard,coloquial,vulgar,específic,formal,no formal.

                                               concordança: DET+N | N+ADJ | S+V

Oracions cordinades:

-copulatives: (i,ni) expresen suma

-disjuntives: (o) expresen alternativa o opció

-adversativa: (però,no obstant) expresen contradicció

-ilatives: (doncs, per tant, de manera que) 

-distribuitives: (solament...Sinó, be...Be, o...O, ara....

Els primers textos en català

Els primers textos que trobem són del s. XII i provenen de l’àmbit jurídic i religiós.

• Liber Iudiciorum: són lleis visigodes traduïdes al català.

• Homilies d’Organyà: un text en el qual l’autor comenta alguns passatges de l’evangeli, originals en llatí.

Ramon Llull: obra i aportacions

• Aquest autor va desenvolupar l’ús de les oracions subordinades i es va atrevir a escriure sobre diferents temes en català quan la majoria escrivia en llatí; això va impulsar el desenvolupament del català.

• Es considera Ramon Llull com a forjador de la llengua catalana.

Llengua i poder: la Cancelleria

• La Cancelleria era l’encarregada d’implantar un model de llengua i va fer un paper d’estandardització.

• El s. XV:

Oracions Subordinades

Substantives (Funció Sintàctica)

• Funcions: Subjecte (SJ), Complement Directe (CD), Complement Indirecte (CI), Atribut, Complement de Règim Verbal (CRV), Complement del Nom (CN).
• Nexus: que, si, qui/què, quin, quant, com, on, que qui.

Adjectives (Complement del Nom)

• Nexus: que, què, qui, el qual, la qual, on.

Adverbials (Complement Circumstancial)

• Nexus temporals (CC): quan, mentre, abans que, després de, fins que.

Oracions Coordinades

• Copulatives: i, ni, que.
• Disjuntives: o, o bé.
• Explicatives: això és, és a dir, o sigui (o o siga).
• Adversatives: però, en altre cas, tanmateix, sinó que, no obstant això, per contra, en canvi.
• Distributives: o..., ara... adés, no sols... sinó, ni... ni, el mateix que...

Variació Dialectal

Models de la poesia de postguerra

Simbolista

Aquest tipus de poesia es va desenvolupar al llarg dels anys 40 i 50. Aquest model es caracteritza pel domini de l'expressió, enriquida per les metàfores i la construcció d'un llenguatge simbòlic. Aquí destaquen autors com Carles Riba i Salvador Espriu.

Tradició avantguardista

Aquest model es desenvolupa als anys 40 i 50 i pretén la ruptura formal i lingüística. La finalitat és provocar el lector mitjançant la incorporació de temes insòlits i noves formes d'expressió. En aquest corrent destaca el poeta Joan Brossa.

Realista

Aquest model es desenvolupa als anys 60 i és representatiu de la poesia d'Estellés. Es concep la literatura com un compromís polític al servei de la lluita contra...