Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

L'evolució del teatre català contemporani

Els grups de teatre independents nascuts al llarg dels anys 70 havien proposat espectacles amb noves tècniques dramàtiques (mim, mescla de gèneres, decorats simbòlics, etc.) i la feina i funció de l’autor teatral s’havia diluït en la construcció espectacular col·lectiva. Algunes d’aquestes companyies teatrals (Joglars, Comediants, La Cassola, Dagoll-Dagom) duien a terme violentes i poderoses imatges plàstiques, però cada cop de contingut menys didàctic o polític.

A cavall dels 80 torna el teatre de text i autors com Josep Maria Benet i Jornet o Rodolf Sirera investiguen nous espais escènics. Els autors, en general, s’aparten de la denúncia de l’opressió col·lectiva i s’inclinen...

La Renaixença Catalana: Definició i Context

La Renaixença va ser un moviment de recuperació política i cultural del segle XIX que va proposar dignificar la llengua catalana i restablir una literatura nacional als territoris de parla catalana. Aquest moviment, de caràcter polític, va néixer impulsat per la burgesia catalana amb l'objectiu de diferenciar-se de la resta d'Espanya.

Objectius Clau de la Renaixença

• Dotar de prestigi social la llengua i la literatura catalanes.
• Recuperar la consciència d'unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
• Crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
• Unificar un model de llengua literària depurada.
• Reconstruir i divulgar l'Edat Mitjana i els clàssics medievals.
• Rescatar

Edat Moderna: de la descoberta d'Amèrica (1492) a la Revolució Francesa (1789). - Revolució Francesa va aportar un període de transformació política i social. - Societat : absolutistes i Liberals.
- 3 grans moviments estétics:
• Renaixement (s.XVI):
- Moviment cultural sorgit a Itàlia, busca revaloritzar la cultura de l'antiguitat clàssica.
- L’home al centre de l’Univers, l’antropocentrisme fa l'ésser humà capaç de criticar i jutjar.
• Barroc (s.XVII):
- Corrent artístic i ideològic, crisi espiritual, l’home pasa a ser un ésser mortal i contradictori.
- Obres amb clarobscurs i la realitat i l’aparença es confonen.
- Literatura Castellana i Francesa en esplendor.
- Literatura catalana es va trobar en un període de decadencia,...

Crònica de Jaume I (Llibre dels Fets)

Autobiografia del rei Jaume I el Conqueridor. L'obra, dictada pel monarca, narra els fets des de la conquesta de Mallorca (1229). Ell fa un ús del llenguatge oral.

• Conservació: Només se'n conserven còpies, no pas el text original. És un llibre de fets que ell va presenciar.
• Temes: Parla de fets com la conquesta de Mallorca i València, i també de fets quotidians.
• Intenció: Didàctica, religiosa, i hi destaca la Providència Divina.
• Estil: Llenguatge popular amb llengües pròpies dels personatges.
• Epíleg: Està escrit per algú més culte, afegit després de la mort del rei.

Estructura de la Crònica de Jaume I

1. Petits conflictes (el rei infant).
2. Conquesta de Mallorca i València.
3. Conflicte amb els sarraïns

El text narratiu: definició i elements

Un text narratiu és un text literari que presenta uns fets ficticis viscuts per uns personatges en un espai i un temps determinats.

Tipus de narrador

Narrador intern

• Protagonista: El personatge principal narra els fets en primera persona.
• Testimoni: Un personatge que ha contemplat els fets els explica. Sol escriure en tercera persona.
• Multiselectiu: Tots els personatges de l'obra actuen com a narradors i donen la seva versió dels fets en primera persona.

Narrador extern

• Parcial: El narrador només explica, en tercera persona, allò que percep; coneix els fets, però no penetra a l'interior dels personatges ni en fa comentaris.
• Omniscient: El narrador pot entrar en l'interior dels personatges: sap el que senten

Antoni Maria Alcover i el redreçament de la llengua

Antoni Maria Alcover fou una de les figures més destacades en el procés de redreçament de la llengua catalana després de la Renaixença.

L'etapa com a folklorista

Com a folklorista, va recollir contes que arreplegà a Contarelles i a 24 volums de L'Aplec de Rondaies Mallorquines, escrites dialectalment. La recopilació de cançons i rondalles suposà l'inventari de paraules arcaiques i dialectals, encara sense registrar.

La gènesi del gran diccionari

D'aquí sorgí la idea de fer un diccionari amb la participació de la gent de cada un dels territoris de parla catalana; per això feu pública la Lletra de convit, un opuscle amb què instava a col·laborar en la recollida de vocabulari amb...

El seu llibre més important és Lo somni, és una obra dialogada que es divideix en quatre llibres. Com que part dels personatges coincideixen amb persones reals, l’obra s’ha interpretat sovint com una exculpació del mateix Metge sobre la mort de Joan I, amb l’objectiu d’aconseguir el favor de Martí l’Humà.
- En el primer tractat, a Bernat Metge se li apareix en somnis Joan I, amb qui discuteix sobre la immortalitat de l’ànima. L’ànima de Joan I i Metge debaten sobre l’existència de l’ànima i la seua supervivència després de la mort. L’autor es mostra escèptic, però acaba acceptant els arguments del rei, favorables a l’existència de l’ànima.
- En el segon tractat, Metge interroga el rei sobre les raons de...

Conceptes bàsics de la lírica trobadoresca

• Gilós: marit enganyat.
• Lausengiers: envejosos que revelen l'idil·li a l'amant.
• Senhal: pseudònim per amagar el nom de la dama.
• Tornada: l'última estrofa d'una composició.

Trobadors destacats

Alfons I el Cast, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.

Diferència entre poeta i trobador

El trobador componia versos en provençal, mentre que el poeta ho feia en català.

Modalitats de l'art

• Trobar leu: poesia d'expressió senzilla, directa i emotiva.
• Trobar clus: estil hermètic i complex.
• Trobar ric: estil basat en la riquesa formal.

Gèneres trobadorescos

• Alba: canta l'enuig dels amants que s'han de separar a l'alba.
• Cançó: gènere per excel·lència; lloa i idealitza la dama seguint

Fets Històrics del Noucentisme Català

• El 1906, té lloc el moviment de Solidaritat Catalana i apareix el llibre de Prat de la Riba (1870-1917), La nacionalitat catalana. Aquest mateix any, un sector dissident de la Lliga Regionalista crea el Centre Nacionalista Republicà.
• L'any següent, Prat de la Riba és elegit president de la Diputació de Barcelona; a instàncies seves es funda l'Institut d'Estudis Catalans. Per altra banda, el republicanisme catalanista es va organitzant fins a constituir el Partit Republicà Català el 1917. Set anys abans s'havia fundat la Confederació Nacional del Treball (CNT).
• El 1908, Alejandro Lerroux (1864-1949) funda el Partit Republicà Radical, que esdevé el principal oponent polític de la Lliga i explota

La Il·lustració va aprofundir els principis del racionalisme basats en el raonament i l'experiència. També valorava i difonia la ciència, la filosofia, la tecnologia, l'economia i la preocupació social i política.

A Catalunya, aquest moviment coincideix amb els Decrets de Nova Planta, que van suposar la prohibició del català en els espais públics. Això va representar un obstacle per a la publicació d'obres en català, però no van desaparèixer del tot perquè trobem obres com Instruccions per a l'ensenyança de minyons de Baldiri Reixac i Calaix de sastre de Rafael d'Amat i de Cortada (Baró de Maldà).

Autors destacats de la Il·lustració

• Baldiri Reixac: Sacerdot i rector de Sant Martí d'Ollers, a més de pedagog. La seva obra