Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

El Renaixement (Segle XVI)

El segle XVI va estar marcat per l'expansió per Amèrica i l'obertura de nous horitzons.

Els Humanistes

Els humanistes proposaven un programa vital i cultural basat en els clàssics grecollatins. Situaven l'ésser humà al centre de tot i creien en la seva dignitat i en la plenitud de les seves facultats físiques i intel·lectuals. Un nou protagonista social va emergir: el cortesà, un home polifacètic i educat en les corts (a diferència del cavaller medieval).

Carles V va afavorir la llibertat de pensament i la renovació de la poesia. Amb Felip II, va començar el període de la Contrareforma.

Nou Pensament Religiós

Un nou pensament religiós, la Devotio Moderna, es basava en la relació directa amb Déu i la lectura...

La Decadència i el context de canvi (segles XVI-XVIII)

Entre els segles XVI i XVIII es produeix una decadència amb la disminució de la producció i la qualitat de les obres literàries. Es viu un retrocés de la llengua i la cultura per la introducció del castellà.

El nou marc històric i social

• Revolució Francesa: es crea un nou marc polític i ideològic, el fi de l'Antic Règim i l'enfrontament entre liberals i conservadors. Es produeixen revolucions liberals i el qüestionament del poder absolut dels reis i de la societat estamental.
• Revolució Industrial: pas del camp a la ciutat, noves energies, avenços tecnològics, nous mitjans de transport i moviments obrers.

Es produeix un canvi en la realitat social i en els valors de la gent....

Curial e Güelfa

Obra desconeguda fins que Milà i Fontanals la trobaren el 1876. Redactat a mitjan segle XV, conta la vida de Curial, personatge de procedència humil que es converteix en cavaller, protegit per Güelfa, la seua estimada. L'obra es divideix en 3 llibres:

• 1r: Amor.
• 2n: Armes.
• 3r: Ciència i saviesa.

Escola Satírica Valenciana

Amb aquest nom s'agrupen una sèrie de poetes cultes que practiquen una poesia de caràcter humorístic i amb recursos de la tradició popular. El principal exponent és Bernat Fenollar.

• 1497: Lo procés de les olives (Fenollar, Moreno, Vinyoles i Gassull).
• Gassull va continuar amb Lo somni de Joan Joan i va escriure La brama dels llauradors de l'Horta de València.

L'Espill

És l'obra satírica més destacada,...

Què és un text?

Els textos són la unitat més gran de la llengua que s’empra per a comunicar-nos. Tenen sentit en un determinat context, que pot ser:

• El context extralingüístic: marcat per l’emissor, el destinatari, el temps, l’espai, etc.
• El context lingüístic o cotext: elements que determinen la interpretació del fragment.

Un text ha de tenir diferents propietats:

1. Adequació

El text ha d’encaixar en la situació comunicativa. Té en compte aspectes com:

• Els elements de la comunicació: el canal, el receptor o el lloc de l’acte.
• L’àmbit d’ús: públic o privat.
• La variació lingüística: procedència de l’emissor.
• La finalitat comunicativa: informar, narrar, convèncer, etc.
• La modalitat textual: lligada a la finalitat comunicativa.

Estructura i Anàlisi dels Episodis Amorosos

Marc Geogràfic i Escenaris

• Les aventures amoroses estan limitades a un marc geogràfic únic: l’Imperi Grec. Sobretot a la capital, Constantinoble, amb l’epicentre al palau imperial.
• Secundàriament, en ambients propers a la cort: la ciutat de Pera, a escassa distància, i el castell de Malveí.

Dinàmica Narrativa i Comèdia d'Embolics

• Sovint hi ha una dinàmica de comèdia d’embolics: entrades i sortides d’estances, amagatalls, portes que s’obren i es tanquen, fugides cames ajudeu-me, entrevistes clandestines, enganys i mentides.

El Temps a Tirant lo Blanc

Temps Extern (Històric)

• El temps extern, històric, és gairebé contemporani del moment d’escriptura de l’obra.
• El *Tirant* transcorre

Què són els registres lingüístics?

Es parla de registres lingüístics quan es fa referència a les diverses varietats que el parlant tria en funció de l'ús que fa de la llengua en una situació comunicativa determinada. Tanmateix, per a fer aquesta tria, cal tenir en compte diversos aspectes.

Factors que determinen el registre

El registre s'elegeix en funció de:

• La relació entre emissor i receptor.
• El tema del qual es parla (general o especialitzat).
• El canal (oral o escrit).
• La intenció o objectiu de l'emissor.

Amb aquests quatre factors s'expliquen i se sistematitzen les diferències entre una conversa entre amics en un bar (registre col·loquial) i una intervenció com a testimoni en un judici (registre formal).

En la conversa entre amics,...

Christine de Pizan (s. XIV) i la misogínia literària

A diferència de Joan Roig, Christine de Pizan critica la narració i la idea que les dones són dolentes i són el diable. Aquesta autora, vídua, amb tres fills, i òrfena de pare, va dedicar la seva obra a refutar aquests estereotips.

L'origen de "La ciutat de les dames"

La seva obra més coneguda, La ciutat de les dames, és precisament una refutació d'aquesta temàtica. Va sorgir a partir de l'angoixa que li va provocar la lectura d'una de les obres on més ferotgement s'ataquen les dones: el poema narratiu Les lamentacions de l'exmonjo Matheolus.

Anàlisi de l'assaig

Es tracta d'una obra històrica, un assaig que tracta la misogínia com a tema central, enfrontant-la de manera crítica....

La Societat Feudal i la Cultura a l'Edat Mitjana

A l'any 1000, la societat s'organitzava entorn de la possessió de la terra i es dividia en tres estaments: la noblesa militar, la reclesiàstica i el poble. Aquest règim, el feudalisme, tenia el castell i el camp com a espais predominants. Quan aquesta estructura es traslladava a la literatura, el cavaller esdevenia el protagonista de les cançons que recitaven els joglars.

La majoria de la població no sabia llegir ni escriure. La cultura havia trobat refugi als monestirs; l'Església s'havia convertit en difusora del coneixement. A l'antiguitat, els textos s'escrivien en rotlles de papir o de pergamí. La societat feudal funcionava a través de pactes.

A poc a poc, van anar naixent les ciutats,...

La renovació de la poesia modernista

La poesia modernista, en el seu afany renovador i europeista, el primer que féu fou distanciar-se de la poesia dels Jocs Florals, tant temàticament com formal, i optar per una poesia basada en la sinceritat de l'experiència viscuda i la senzillesa expressiva.

Segons Maragall, els poetes són els únics éssers capaços d'emocionar-se i de meravellar-se davant del món, i de convertir aquestes emocions en paraules poètiques plenes de significació, paraules vives, en contraposició a les «mortes» de la llengua quotidiana. Autors com ell, vinculats al regeneracionisme, optaren per una poesia més compromesa amb qüestions socials (poesia civil i patriòtica) i s'abandonà la lírica decadent dels primers...

Obres filosòfiques i científiques

Destaquen tres obres fonamentals:

• L’Art abreujada de trobar veritat: Obra que explica l'Art de Llull. Ramon intenta reunir tots els coneixements humans en un nombre limitat de principis.
• L’arbre de la ciència: Obra de caràcter enciclopèdic on, sota l’al·legoria d’arbres (vegetal, sensual, humà, angelical…), Llull jerarquitza tots els aspectes del saber humà.
• Llibre de contemplació a Déu: Una de les primeres obres de Llull, on exposa principis teològics i defineix el seu ideal de vida cristiana perfecta.

Ramon Llull com a figura polifacètica

Llull va portar una vida frenètica com a missioner, escriptor i intel·lectual.

Com a missioner

Predica el cristianisme al nord d'Àfrica, Xipre i Àsia Menor...