Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

J.V. Foix: Vida, Obra i Estil de l'Avantguarda Catalana

Altres llengües estrangeres2,75 KB

J.V. Foix: Biografia i trajectòria

J.V. Foix (Sarrià, 1893-1987) es dedicà a la pastisseria del seu pare, tot i que estigué estretament relacionat amb les arts i els artistes del moment. Fou periodista, assagista i poeta, a més d'amic personal de figures com Dalí i Lorca.

Començà en el periodisme a la Revista de Poesia i col·laborà en publicacions destacades com La Publicitat, Quaderns de Poesia i L'amic de les arts. Al llarg de la seva carrera, rebé diversos reconeixements, com el Premi Lletra d'Or. Mantenint sempre un esperit avantguardista i una llengua rica, la seva obra va adquirir una gran popularitat gràcies a la musicalització del seu poema «És quan dormo que hi veig clar» per part de Joan Manuel Serrat.

Obra en prosa

  • Gertrudis:
...
Continua llegint "J.V. Foix: Vida, Obra i Estil de l'Avantguarda Catalana" »

Biografia i Obra Poètica de Joan Vinyoli (1914-1984)

Altres llengües estrangeres3,31 KB

La vida de Joan Vinyoli (1914-1984) va estar marcada per les dificultats des de ben jove: el seu pare va morir quan ell tenia 4 anys, fet que va comportar una infantesa marcada per les penúries econòmiques familiars, tot i que recordava amb afecte els estius a Santa Coloma de Farners.

Per a Vinyoli, la poesia era una via d'arrelament en la realitat i la transcendència d'aquesta, considerant-la el mitjà òptim de salvació.

Etapes de la Producció Poètica

La seva producció poètica es pot dividir en tres etapes principals:

Primera Etapa (1937-1963): Formació i Consolidació

Aquest període es caracteritza per la fidelitat al mestratge de Riba i Rilke. Es distingeix per constants replantejaments poètics i per la ferma voluntat de construir-...

Continua llegint "Biografia i Obra Poètica de Joan Vinyoli (1914-1984)" »

Guia de Tipologies Textuals i Relacions Semàntiques

Altres llengües estrangeres4,12 KB

Textos científics i tècnics

  • Canal de comunicació: Generalment escrits.
  • Nivell de formalitat: Llenguatge d'especialitat (en textos divulgatius, és estàndard).
  • Àmbit d'ús: Món acadèmic i publicacions de divulgació.
  • Intenció comunicativa: Predominen els textos expositius, descriptius i argumentatius.
  • Temes: Ciències pures, ciències humanes i socials, i ciències aplicades.
  • Intenció: Sistematitzar i transmetre coneixements relatius a una àrea del saber.
  • Llenguatge: Objectiu, amb predomini de les oracions declaratives, verbs en present d'indicatiu i mots d'origen culte (grecs o llatins).

Textos administratius i comercials

  • Canal de comunicació: Textos escrits.
  • Nivell de formalitat: Registre estàndard amb un conjunt de convencions formals i
...
Continua llegint "Guia de Tipologies Textuals i Relacions Semàntiques" »

Ramon Llull: Vida, Obres, Pensament i Prosa Catalana

Altres llengües estrangeres4,57 KB

Trets Essencials i Pensament de Ramon Llull

  • Idealista i utòpic: Estava convençut que la seva missió era convertir els infidels. Va escriure idees en àrab per a molts llatins cristians i catòlics per als seus compatriotes.
  • Tolerant i liberal: Va elaborar una doctrina de base cristiana que incloïa idees jueves i musulmanes.
  • Quan Llull estava frustrat, es retirava a escriure obres narratives i poemes on es reflectia el seu estat d’ànim, fracassos i ambicions.

Llull té 250 títols on tracta temes diversos: filosofia, teologia, lògica, narrativa, etc. La prosa catalana de Llull és perfeccionista i moderna. Aconsegueix això usant un llenguatge flexible per a l'argumentació i crea vocabulari amb diferents procediments: incorpora cultismes...

Continua llegint "Ramon Llull: Vida, Obres, Pensament i Prosa Catalana" »

Conceptes Clau: Bilingüisme, Diglòssia i Conflicte Lingüístic

Altres llengües estrangeres3,49 KB

Conceptes Sociolingüístics Fonamentals

Bilingüisme Territorial

Definició i Exemplificació

Quan en un país trobem geogràficament ben delimitades les comunitats lingüístiques, i cadascuna disposa d'una llengua pròpia. Aquest concepte s'aplica si ens referim a persones concretes.

  • Exemples: Bèlgica (Nord: Holandès; Sud: Francès), Suïssa (Cada cantó una llengua).
  • Casos Mixtos: CV-L (Interior repoblat per aragonesos/castellans).

Diglòssia

Convivència i Jerarquia Lingüística

Es produeix en una societat on conviuen dues o més llengües i una d'elles es considera superior i té usos elevats (A). L'altra s'usa en funcions informals (B).

  • Llengua de prestigi (A): Nivell alt.
  • Llengua baixa (B): Nivell baix.

Conflicte Lingüístic

Competència entre

...
Continua llegint "Conceptes Clau: Bilingüisme, Diglòssia i Conflicte Lingüístic" »

Descripció i Característiques dels Gèneres Cinematogràfics

Altres llengües estrangeres2,83 KB

Classificació dels Gèneres Cinematogràfics

Gèneres Cinematogràfics: Terror i Fantàstic

Cinema de Terror

El cinema de terror es caracteritza pel seu enfocament a provocar en l'espectador sensacions de por, disgust, repugnància, incomoditat o preocupació.

Els seus arguments freqüentment desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa sovint d'origen sobrenatural o desconegut.

Cinema Fantàstic (o de Fantasia)

Les pel·lícules amb temes de fantasia solen incloure:

  • Màgia.
  • Mons de fantasia exòtica.
  • Fets, personatges o criatures absolutament irreals que de cap manera pertanyen a la realitat coneguda del nostre món.

Això contrasta amb el cinema de ciència-ficció o el cinema...

Continua llegint "Descripció i Característiques dels Gèneres Cinematogràfics" »

Escola Mallorquina: definició i relació amb el Noucentisme

Altres llengües estrangeres2,61 KB

Definició

Escola Mallorquina ha estat objecte de diverses definicions: uns l'entenen en sentit ampli, com l'aportació dels escriptors mallorquins a la literatura catalana —per la qual cosa la fan néixer a la Renaixença i la prolonguen fins a la postguerra, quan el terme cau en desús—; d'altres consideren que es tracta d'un corrent molt concret, que abasta sobretot el gènere poètic i recull l'aportació de dues generacions d'escriptors: la de 1906 i la de 1917. Nosaltres l'utilitzarem exclusivament en aquest segon sentit, més restrictiu, que la tradició sembla haver consolidat.

Escola i noucentisme

L'Escola Mallorquina té com a referents principals Miquel Costa i Llobera, sobretot, i Joan Alcover, als quals considera els grans mestres,...

Continua llegint "Escola Mallorquina: definició i relació amb el Noucentisme" »

Miquel Martí i Pol i el teatre català: poesia, difusió i renovació

Altres llengües estrangeres2,59 KB

Miquel Martí i Pol: estil i difusió

Miquel Martí i Pol és un poeta de llenguatge senzill i proper. L'obra de Martí i Pol, gràcies a la seva difusió, l'ha convertit en una referència popular de la poesia catalana del segle XX. Aquesta estima i popularitat s'expliquen perquè la seva poesia és comunicativa, ja que s'expressa amb un llenguatge directe i assequible, esquivant l'hermetisme. També influeixen la sinceritat de la seva veu poètica, la reflexió metafísica, el compromís nacional, el pas del temps, el balanç de la vida i l'experiència biogràfica que comunica.

D'altra banda, la gran difusió obtinguda, en part, es deu a la col·laboració amb cantautors com Lluís Llach i Rafael Xambó, que han musicat molts poemes. Però,...

Continua llegint "Miquel Martí i Pol i el teatre català: poesia, difusió i renovació" »

Vicent Andrés Estellés i la Nova Cançó: Poesia i Resistència

Altres llengües estrangeres2,39 KB

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés va ser periodista de professió i el poeta valencià més important de la postguerra. Entre les seues obres, destaca el Llibre de meravelles.

Característiques de la seua obra

La recerca de la singularitat poètica: Estellés trenca amb els cànons establerts i connecta amb altres tradicions, com la clàssica, la mediterrània o la llatina, per a crear un estil propi. Destaquen tres eixos temàtics:

  • La poesia quotidiana: poemes que retraten els petits plaers de la vida.
  • La poesia amorosa: s’hi presenta amb un ventall divers de sentiments i emocions, des de l’idil·li romàntic fins a l’arravatament eròtic i la sensualitat.
  • La poesia cívica: encarna un sentiment cívic col·lectiu que fa que
...
Continua llegint "Vicent Andrés Estellés i la Nova Cançó: Poesia i Resistència" »

Joan Maragall i la Poesia Modernista Catalana: Sinceritat i Regeneració

Altres llengües estrangeres3,21 KB

Modernisme: Rebuig a la tradició i recerca de la sinceritat

Els Poetes modernistes s'alcen contra la tradició dels jocs floralescos, que consideraven una manca de sinceritat a causa del seu llenguatge artificiós. Com a alternativa, proposen una poesia sincera amb un llenguatge real, actual, depurat i culte.

Les dues tendències del Modernisme poètic

Hi ha renovacions importants dins del moviment:

  • Per una banda, els autors són naturalistes i vitalistes, valoren la poesia popular, la sinceritat i l'espontaneïtat.
  • D'altra banda, hi ha autors que incorporen el prerafaelitisme, el parnassianisme i el simbolisme. Aquests manifesten un rebuig del positivisme i del materialisme en la societat industrial, i busquen l'«art per l'art».

Joan Maragall:

...
Continua llegint "Joan Maragall i la Poesia Modernista Catalana: Sinceritat i Regeneració" »