Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Joan Fuster: L'Assagista Modern

Joan Fuster ha estat l'assagista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. Fou també un gran precursor del gènere. Però també és autor d'una extensa obra literària d'una gran diversitat temàtica.

Reflexions i Estil Assagístic

Les seues reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds generals de la seua època. Fuster reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes actuals.

Inicis i Característiques de l'Estil

Amb 'El descredit de la realitat' comença una carrera d'assagista, de vasta amplària temàtica, un estil incisiu i amb adjectius hàbils i precisos. Fuster escriu els seus assajos en un estil característic:

• Intensifica

Mercè Rodoreda (1908 - 1983)

Va néixer a Barcelona en un ambient familiar tocat per la literatura i el teatre. S’interessà per les lletres i, de molt jove, començà a col·laborar amb articles i contes a les pàgines de diverses publicacions. L’any 1939 s’exilià a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra, on es dedicà a fer traduccions per a organismes internacionals.

A principis dels anys 70 torna al seu país i veu reconeguda la seva obra, considerada la producció novel·lística més important de la postguerra.

Etapes de la seva obra

La seva obra està dividida en tres períodes:

• Anys d’aprenentatge: destaca l’obra Aloma, una novel·la pessimista, psicològica i simbolista que narra les relacions amoroses d’una adolescent.

1.2 Francesc Eiximenis

• Frare franciscà nascut a Girona el 1340 al si d'una família burgesa.
• Visqué molt de temps a València i morí a Perpinyà el 1409.
• Joventut: viatjà i estudià a les universitats europees més prestigioses. Va assolir renom en la cort i en l'àmbit religiós.
• Obra més extensa: Lo Crestià. És un recull de textos que vol orientar la conducta dels cristians; es tracta d'una exposició de la doctrina cristiana en relació amb els problemes que ha d'afrontar l'home medieval.
• Estil: clar i planer. Les expressions llargues van acompanyades de narracions breus i exemples que fan el discurs amè.

1.3 Vicent Ferrer

• Frare dominicà, nascut a València, assolí fama per la seva tasca predicadora a Espanya, França, Suïssa i Itàlia.

Ramon Llull: Vida, Pensament i l'Ars

• Va néixer a Ciutat de Mallorca (nom medieval de Palma) el 1232 o 1233, poc després de la conquesta catalano-aragonesa de l'illa per part del rei Jaume I (1229).

Llull va ser un pensador audaç, un místic fervent i un precursor en diversos camps del coneixement. Va viatjar pel Mediterrani buscant el suport dels monarques per a la seva causa, que no era altra que la conversió de l'«infidel».

L'Ars Lul·liana: Raó i Debat

La seva arma era la raó, l'Ars (‘Art’), un mètode filosòfic basat en el debat que havia de ser infal·lible. Va escriure en català, llatí i àrab.

El 1316 va morir decebut, amb més de vuitanta anys, en el vaixell que el portava de Tunísia, lloc al qual havia acudit per debatre...

Va trencar Definitivament amb la tradició trobadoresca. La poesia d'Ausiàs Parla d'ell mateix, del seu pensament, del seu món interior, de les Seves vivències, contradiccions...

Es tarcta d'una Poesia personal i sincera en què el poema mostra al lector amb les Virtuts i defectes de qualsevol ésser humà.

Ausiàs March, el Poeta de la innovació

És el poeta + important de la literatura catalana medieval. Va ser Capaç de crear una lírica diferent, nova, plenament personal.

Amb Ausiàs es produeix un trencament que es fa manifest en el concepte de la poesia, la matèria poètica, el concepte de la dona i La llengua poètica.

1. En primer lloc rebutja el concepte trobadoresc. El concepte de Posia esta lligat al pensament: la poesia li...

La narrativa de Quim Monzó i la societat contemporània

Quim Monzó (nascut a Barcelona el 1952) és l’autor de contes i novel·les curtes més important de la literatura catalana contemporània. Ha col·laborat habitualment amb els mitjans de comunicació mitjançant reculls d’articles periodístics. En obres com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980) i L’illa de Maians (1985), els contes neixen d’un acudit o d’una idea que pot desembocar en una situació irreverent i absurda.

A El perquè de tot plegat (1993) apareix la incertesa de l’ésser humà, mentre que a El millor dels mons (2001) i a Mil cretins (2007) predomina el difícil equilibri entre la vida i la misèria humana: la vellesa, el dolor...

Conceptes literaris i discursius

La polifonia i els estils de reproducció

La polifonia és la diversitat de veus que apareixen en un discurs.

• Estil directe: Reproducció literal del missatge d'una persona, utilitzant guions o cometes.
• Estil indirecte: Reproducció no literal d'un missatge (per exemple, "X va dir que...").
• Estil indirecte lliure: Reproducció del pensament d'una persona sense marques tipogràfiques ni sintàctiques.
• Citació: Reproducció literal d'un fragment d'un text dins d'un altre, sempre entre cometes i esmentant l'autor.
• Paràfrasi: Reproducció d'un text amb les nostres paraules, esmentant l'autor original.

L'estructura de la narració

La narració es compon de tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

• Plantejament: Presenta

Antoni Maria Alcover i Sureda fou una de les figures més destacades en el procés de redreçament de la llengua catalana després de la Renaixença i un filòleg emprenedor de principi de segle.

L'interès per la llengua i la cultura popular

El seu interès per la llengua i la cultura popular el dugué a recollir contes de gran riquesa lingüística:

• 1885: Contarelles.
• 1896: Aplec de Rondaies Mallorquines (24 volums).

La recopilació de cançons i rondalles suposà l'inventari de paraules arcaiques i dialectals que no es trobaven registrades en cap diccionari. Alcover tingué la idea d'elaborar un diccionari amb materials recollits de primera mà. Aquest diccionari no havia de ser local ni regional, sinó nacional; no únicament dialectològic,...

Quim Monzó (Barcelona, 1952)

La seva lectura permet advertir el rigor de l'autor en la tècnica d'armar la narració curta i la uniformitat d'un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. La seva prosa és única, com la de tots els grans escriptors.

Temàtiques dels contes

• Els seus contes són un reflex de la societat contemporània perquè una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant per l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com per mostrar les contradiccions que ha de patir i superar un individu solitari per a aconseguir qualsevol companyia.
• Una altra temàtica és la que converteix la narració en una guia contemporània de la vida desesperada d'una gran ciutat. La solitud,