Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Arnau de Vilanova i la Teoria de l'Amor Heroic

Arnau de Vilanova considerava que l'amor era una malaltia mental. El desig sexual pujava al cervell i feia tornar boig l'amant, provocant un comportament irracional. Això era causat per la fixació de la imatge que l'enamorat es fa de l'estimada, i podia ser de llarga durada. La frustració de no posseir-la provoca melanconia.

Símptomes de l'Amor Heroic

• Amnèsia
• Bogeria
• Insomni
• Vertigen

Arnau va escriure sobre això dos llibres, incloent-hi De amore heroico. Va establir 4 malalties en aquests llibres, on l'última era l'amor.

Etapes de l'Amor (Segons la tradició)

1. Fonedor (Tímid): L'amant es mostra reservat.
2. Pregador: Suplica l'amor.
3. Entenedor: Ella respon amb un regal, però sense parlar.
4. Assaig: Prova

Gèneres poètics

Tot i que abunda la poesia amorosa, existeixen altres gèneres poètics destacats:

Sirventès

Són vehicles de l'ira i l'odi. Es poden utilitzar per:

• Criticar la conducta d'un rei.
• Posar en dubte una acció política.
• Mofar-se d'algú o parlar malament d'un altre trobador.

Solien tenir entre 5 i 7 cobles, amb algunes tornades, i hi apareix el senyal.

Plany

Lament fúnebre per la mort d'una persona, generalment un gran senyor que protegia el trobador. També podia ser per una derrota militar o per un greu esdeveniment.

Tençó

Debat poètic o discussió entre trobadors, on les estrofes senars les escriu un i les parells un altre.

Pastorel·la

Relata la trobada entre un cavaller i una pastora enmig del camp; és el diàleg amorós entre...

Orígens i Romanització

Abans de la Romanització, es parlaven llengües preromàniques a la península Ibèrica. Aquesta situació canvia amb la Romanització (218 a.C. - s. V d.C.), període en què els romans comencen a dominar la península, imposant la seva política, cultura i llengua. A les zones muntanyoses, la introducció del llatí no es va consolidar fins a la cristianització (s. IV-V d.C.). La llengua que s'hi imposa és el llatí vulgar.

La caiguda de l'Imperi Romà per les invasions germàniques (s. V d.C.) va ser seguida per l'arribada dels àrabs, que van ocupar gairebé tota la península, excepte la zona nord, on van persistir els parlars romànics (entre ells, el català). Els francs van començar a guanyar territoris als...

AUTORS: Ramon Llull: Lo deshonort, Angel Guimerà: Jesús que tornà, J.V. Foix: Les irreals omegues, Bernat Metge: Lo somni, Jacint Verdaguer: L'Atlàntida, Joan Puig i Ferrer: Aigües encantades, Jaume Roig: Espill o Llibre de les dones, Narcís Oller: La papallona, Joan Maragall: El conte Arnau, Joan Alcover: Cap al tard.

Hi ha 3 gèneres: lírica, prosa (acotació, diàleg/monòleg) i narrativa (narrador → omniscient, protagonista, testimoni). “Humilias d’Orgánya” és la primera escriptura en català. ELS TROBADORS (XII-XIII) poden procedir de qualsevol classe social, però per ser trobador havies de llegir, escriure en provençal, tocar música i també conèixer les normes del poema → copla, vuit versos amb una tornada, mateix...

Literatura Catalana: Cròniques i Pensament Medieval

1. Les Quatre Cròniques (Segles XIII-XIV)

Les quatre cròniques redactades a la fi del segle XIII i durant el XIV relaten fets més o menys contemporanis. Són fonamentals per a la historiografia catalana.

El Llibre dels Fets, de Jaume I

• És el primer text historiogràfic escrit en català.
• L’única autobiografia d’un rei que s’ha conservat de l’edat mitjana europea.
• Té el caràcter d’una crònica personal.

La Crònica de Bernat Desclot

• El veritable protagonista és Pere el Gran, que l’autor presenta com un heroi cavalleresc.
• L’autor no recorre mai a la providència com a procediment d’interpretació general.

La Crònica de Ramon Muntaner

• Ofereix una relació estreta entre els fets

La Poesia Trovadoresca a Occitània i Catalunya

A Occitània es desenvolupa entre els segles XI i XIII la poesia trovadoresca, que tindrà una influència decisiva en el conjunt de la literatura europea i, en particular, de la italiana.

Als comtats catalans molts escriptors van inclinar-se per aquest model literari i no només n'assumiren les formes mètriques, els gèneres i els recursos estilístics, sinó la llengua: van escriure poesia en occità.

Característiques i Intèrprets

• Els trobadors componien els poemes justament amb la melodia, ja que es transmetien acompanyats de música.
• Els intèrprets eren els joglars.
• Un moment culminant fou la convocatòria dels primers Jocs Florals el 1292, un festival poètic al voltant de la poesia trovadoresca.

Context històric i social (s. XIX)

Context romàntic: (s. XIX) lluites liberals/conservadors → inestabilitat política.

Romanticisme (Rom)

Rom: (Anglaterra i Alemanya) recuperar elements d'antigues tradicions d'Europa.

• 1) Rebuig de l'estètica neoclàssica.
• 2) Defensa de la llibertat de l'artista.
• 3) Predomini del sentiment sobre la raó: subjectivitat i individualisme.
• 4) Interès per la imaginació, l'exotisme i l'aventura.
• 5) Relació entre l'ésser humà i la naturalesa.

Rom català: predomini del sentiment i nostàlgia del passat medieval.

Realisme (REAL)

Real: (França) centrà en el present per reflectir la realitat social (vida quotidiana).

Novel·la: mostrar els...

S. XVI–XVII: inici del debilitament lingüístic sota els Àustries

Al llarg dels dos segles va anar debilitant-se la consciència d’unitat lingüística i nacional a causa de la divisió del domini lingüístic en diversos territoris: Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, València i Mallorca, i dos territoris —la Franja d’Aragó i l’Alguer (Sardenya)— administrats de manera diferent i sense cap unió ni institucions compartides. Una vegada desaparegudes la Corona d'Aragó i la cancelleria reial, la fragmentació en virregnats i els pocs intercanvis entre països catalanoparlants no només contribueixen a la dialectalització de la llengua, sinó que també reforcen el sentiment nacionalista del Principat de Catalunya i dels regnes...

Lo Crestià de Francesc Eiximenis

El tema de la dona estarà present en molts capítols de l'obra Lo Crestià de Francesc Eiximenis. La misogínia, per tant, també hi estarà present. Aquest discurs misògin prové de la filosofia aristotèlica. Malgrat això, hi havia dones que escrivien també en aquesta època, com ara Hildegard van Bingen, Christine de Pizan o Sor Isabel de Villena.

Per a Eiximenis, les dones eren inferiors als homes tant mentalment com físicament. Al Segon llibre de Lo Crestià, l'autor només es fa ressò d'una opinió generalitzada del poble; no s'inventa res de nou.

La influència d'Aristòtil i la ciència

Si la primera inferioritat que invoca Eiximenis es basa en Aristòtil per explicar la naturalesa de la dona, és...

Narrativa Catalana (1970-Actualitat)

Els novel·listes que es donaren a conèixer al començament dels setanta compartien la consciència general de la crisi dels models novel·lístics, cosa que els va fer decantar per l’experimentalisme narratiu. Moltes de les novel·les d’aquesta generació tenen un caràcter de crònica generacional i se centren en el tema de la fugida com a reacció contra la situació claustrofòbica que es vivia en l’entorn familiar i en l'entorn sociopolític de la dictadura franquista.

Des de la primera dels vuitanta, la novel·la de gènere ha estat molt practicada pels escriptors, que l’han considerada un mitjà per a arribar a un públic més ampli. Aquests gèneres inclouen:

• La novel·la policíaca
• L’eròtica
• La