Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Característiques de la Prosa i l'Oratòria Medieval

• Un llenguatge col·loquial i popular.
• L'escenificació i la gesticulació.
• Vulgarització i actualització dels passatges bíblics per fer-los més entenedors.
• Ús de recursos retòrics repetitius (paral·lelismes, rimes, anàfores) per a facilitar la memorització de les principals idees dels seus sermons.
• Utilització d'exemples, comparacions, onomatopeies, augmentatius, refrans i frases fetes.

Anselm Turmeda: Crítica i Sàtira des de Tunis

Anselm Turmeda va fugir a Tunis i es va convertir a l'islam. Usa la ironia en dir les coses de manera que s'entengui tot el contrari.

• El Llibre de bons amonestaments és una exposició en vers de consells basats en principis morals propis del seu temps. Capgira

Carles Riba (s. XX)

Carles Riba va ser un destacat crític, traductor d'autors clàssics i un intel·lectual de referència. A causa de la Guerra Civil, va haver d'exiliar-se i es refugià a França.

Obra poètica

La seva poesia és intimista i introspectiva, caracteritzada per l'anàlisi personal. Domina especialment el tema amorós. Riba va escriure set llibres de poemes:

• Llibre d'Estances: Relacionat amb el Noucentisme, tracta sobre la seva experiència vital i la descoberta del món i d'un mateix.
• Segon llibre d'estances: Més personal, s'acosta a la poesia pura utilitzant mots aïllats per augmentar l'expressivitat.
• Tres Suites: Un llibre de sonets, sovint hermètics i de difícil comprensió.
• Del joc i del foc: Dues col·leccions de tankes (

Crònica de Jaume I

Autoria: Va dictar la seva crònica, que fou escrita pels seus col·laboradors o escrivents.

Fets narrats

Narra tota la vida de Jaume, des de l'engendrament fins a la seva mort. Els fets històrics més importants són els conqueriments de Mallorca i Roselló.

Trets peculiars

• És la crònica més subjectiva de totes.
• Generalment, Jaume I narra trets bèlics, però hi ha moments que explica fets íntims.
• Vol ser un model a seguir (es mostra com un bon rei).

Estil i llengua

• Jaume utilitza el nos.
• Sintaxi senzilla, amb el conjunció "i".
• Utilitza una llengua col·loquial i poc elaborada.
• Utilitza l'estil directe en gran part de la seva crònica.

Crònica de Bernat Desclot

Autoria: No és un rei, sinó un funcionari (canceller reial) amb...

Poesia Valenciana de Postguerra (1939-1962)

Aquest període inclou escriptors nascuts durant les dècades del deu i del vint, que van començar a escriure després de la guerra i van participar en el grup de l'editorial Torre. Estèticament, es van adscriure al postsimbolisme o al realisme. Destaquen:

Xavier Casp (1915-2004)

Fundador de l'editorial Torre, va publicar Volar (1943) en una València marcada per la penúria cultural. Conreà un esteticisme en la línia de Paul Valéry i Carles Riba, amb versos hermètics i metàfores abstractes, dins de l'ortodòxia catòlica. Altres obres seves són: La inquietud en calma (1945), Jo sense tu (1948), On vaig Senyor (1949), Aires de cançó (1950), Goig (1953), Espases (1953), Jo cap de casa (1962)...

Miquel Martí i Pol: Poesia i ressò social

Miquel Martí i Pol (1929-2003) és un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. Poeta, traductor, cantautor i col·laborador musical, és un dels nostres autors més guardonats. Una esclerosi múltiple que va contraure li va impedir moure's i parlar amb normalitat.

La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de la seva malaltia i del temps històric concret, creant un paisatge interioritzat d'una gran serenitat. La seva poesia de qualitat no s'entén sense el seu compromís amb el poble, i sempre manté un caire autobiogràfic.

El realisme històric: «El poble» i «La fàbrica»

Els seus primers llibres de poemes, com El poble i La fàbrica, s'inclouen de ple en...

Primera Etapa del Modernisme (1892-1900): Reivindicació

Els joves intel·lectuals modernistes tenien dos objectius primordials: «posar-se al dia» i «acostar-se a Europa», que van ser el motor del moviment en la primera etapa. Amb els ulls posats a Europa, en aquest període, bàsicament de formació, van cercar els models ben lluny de la tradició cultural que havia alimentat la generació anterior. Els van traduir i els van difondre perquè, com proclamava Brossa, poguessin construir les «formes noves» representatives de l'«època nova» que protagonitzaven.

Joan Maragall va tenir un paper rellevant en aquesta etapa. Va ser l'introductor de la filosofia de Friedrich Nietzsche (1844-1900) a Catalunya, que va tenir una influència decisiva,...

Funcions del Llenguatge

• Representativa: Transmetre continguts de forma objectiva.
  • Expositiu
  • Narratiu
  • Descriptiu
  • Conversacional
• Expressiva: Expressar sentiments, opinions, desitjos, és a dir, la subjectivitat del parlant.
  • Expositiu - argumentatiu
  • Conversacional
  • Descriptiu
• Conativa: Influir en el comportament del receptor i provocar-hi una reacció.
  • Argumentatiu
  • Conversacional
• Fàtica: Perllongar, establir o interrompre la comunicació. (Tots)
• Poètica: Atraure l'atenció sobre la forma de l'expressió lingüística. Qualsevol amb intenció poètica.
• Metalingüística: Expositiu.

Una frase en pot tenir dues, però una sempre dominarà.

Nivells de Formalitat

• Culte
• Estàndard
• Col·loquial
• Vulgar

Adequació: presentació, propòsit, registre, gènere.

Els 4 Eixos de

Introducció a Pilar Prim de Narcís Oller

Ens proposem comentar una obra de l’escriptor Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930), anomenada Pilar Prim, la qual va començar a escriure l’any 1898 i acabà l’any 1905 (amb l’edat de 60 anys). Va ser publicada l’any 1906 per l’editorial Il·lustració Catalana amb el nom de Pilar Prim i amb el subtítol de Novel·la de costums del nostre temps.

Oller, a les Memòries literàries (dedicades a la seva amiga Víctor Català), va dir que escriure Pilar Prim va ser una feina “lenta i torturada”, ja que normalment ell escrivia les novel·les en poc temps.

Temàtica i context de l'obra

El tema de Pilar Prim gira al voltant d’un assumpte judicial que l’havia impressionat en el seu...

Ramon Llull: Vida i trajectòria

Ramon Llull va néixer a Mallorca el 1232 o 1233, tres anys després que Jaume I hagués conquerit l'illa, i provenia d'una família noble. Fins als 30 anys va viure una vida cortesana i fàcil. Es va casar amb una al·lota de bona família que es deia Blanca i varen tenir un fill i una filla. Llull passava el temps sense haver de treballar gaire i enamorant-se d'altres dones, a les quals dedicava poemes d'amor seguint les pautes de l'amor cortès dels trobadors.

Durant 5 anys va tenir una visió: se li va aparèixer Jesucrist crucificat mentre ell escrivia poesia amorosa. Va pensar que amb aquell senyal Déu el cridava a dur una vida diferent i va decidir vendre tot el que tenia, donar tots els diners a la seva...

Ausiàs March: La Ruptura amb la Tradició Trobadoresca

Poesia personal i sincera

• És el poeta en llengua catalana que va trencar definitivament amb la tradició trobadoresca.
• En els seus poemes parla d'ell mateix: el seu pensament, el seu món interior, les seves vivències i contradiccions. És una poesia del jo, personal i sincera.
• Nascut a Gandia el 1397.
• Als 16 anys, va heretar una gran finca del seu pare. Sis anys més tard, un cop armat cavaller, és cridat per a una expedició militar.
• La matèria poètica de March és ell mateix: la seva vida, els seus pensaments, les seves pors i les seves contradiccions.

La figura de la dona i l'amor

• Rebutja el concepte de dona idealitzat i imposat per les cançons; ell no s'adreça com a vassall a una dòmina