Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Àngel Guimerà — dramaturg i poeta català

Fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir, a una aparença romàntica, els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional;...

Evolució històrica i sociolingüística

El procés culminarà al segle XIX amb el moviment cultural i literari: la Renaixença.

Com a conclusió, aproximadament al segle XVI, començà el procés de castellanització que comportà, en termes de sociolingüística, l'anomenat conflicte lingüístic. Durant el segle XVII, es produí una crisi a tots els nivells i va aparèixer el bandolerisme. També es va produir l'expulsió dels moriscos, que representà un factor desestabilitzador, ja que àmplies zones van quedar despoblades. A més a més, hi hagué dos intents d'independència respecte a la Corona espanyola, per part de Portugal i Catalunya.

Al segle XVIII es va produir la Guerra de Successió. El rei dictà el Decret de Nova Planta, que...

Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira és un escriptor, antropòleg i sociòleg que va néixer a València l'any 1939. Aquest autor va ser president d'Acció Cultural del País Valencià.

Les seues obres es caracteritzen perquè Mira utilitza una escriptura directa, concisa, de vegades eixuta, ràpida i sense concessions gratuïtes a l'ornamentació. Els seus articles periodístics són assajos en miniatura, en els quals predominen l'adjectivació i la ironia. A més, aquests contenen un elegant escepticisme i es reflexiona sobre l'actualitat dels últims decennis del segle XX i principis del segle XXI.

Assajos destacats

• Crítica de la nació pura (1985)
• Els Borja. Família i mite (2000)
• Sobre la nació dels valencians (1997)

Els temes més destacats...

Joan Francesc Mira: Assajos sobre la Realitat Contemporània

Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània, tractant-los amb una frescor singular.

Estil i Mètode Assagístic

Mira ha après de Fuster els recursos essencials del gènere. Suggereix i argumenta amb gràcia, maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l’adjectiu. Els coneixements antropològics de l’autor li resulten molt útils per analitzar qüestions.

Quan observa un poble, un territori o un costum, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals, ho constata amb sorpresa, ironia o curiositat.

Eixos Temàtics Centrals

L’eix de les reflexions...

L'enunciació i els seus elements

L'enunciador i el discurs reportat

L'enunciador, en sentit ampli, són les veus, diferents a la del locutor, que apareixen al text. En sentit estricte, són les veus que parlen en 1a persona. Pot aparèixer o no. Hi ha tres procediments bàsics per introduir la veu d’un enunciador (discurs reportat):

• Discurs directe: diàlegs o citacions textuals marcades per mitjans gràfics i sintàctics: verbs de dicció, guions, cometes o cursiva. (Exemple: La va mirar i li va preguntar: “on aniré sense tu?”)
• Discurs indirecte: verb de dicció + conjunció que. (Exemple: La va mirar i li va preguntar que on aniria sense ella)
• Discurs indirecte lliure: un enunciat aliè, en 3a persona, sense marques gràfiques ni sintàctics.

Tipus de textos

• 1. Narratiu
• 2. Expressiu
• 3. Descriptiu
• 4. Predictiu
• 5. Argumentatiu
• 6. Instructiu
• 7. Conversacional
• 8. Retòric

Accentuació

1. Paraules acabades en -edre: es poden accentuar o no (xòfer, repòrter, pèrit).
2. Paraules compostes: fisicoquímic, despús-demà.
3. Adverbis en -ment (ràpidament, repetidament).
4. Paraules agudes acabades en -es (anglès, adés...).
5. Cinquè, sisè... cafè, obscè (excepte consomé, peroné, puré, ximpanzé).
6. Aprèn, depèn, amèn, mossèn (excepte antén, entén, pretén i encén).
7. Paréixer/parèixer, vèncer/véncer, antènyer/atényer.
8. Fèiem/féiem, crèieu/créieu.
9. Pèsol/pésol, tèrbol/térbol, trèvol/trévol.

Modalització

1. Lèxic valoratiu

• A) Substantius valoratius: admiració, llàstima, lleialtat...
• B) Verbs valoratius:

Conflicte i Substitució Lingüística

Existeix un conflicte lingüístic quan el contacte de dues llengües origina una situació en què aquestes competeixen entre elles i la llengua dominant acaba desplaçant la minoritzada en els diversos àmbits d'ús. Sorgeix quan una llengua forastera comença a ocupar els àmbits d'ús d'una altra en el territori propi d'aquesta. El desenllaç és la substitució lingüística o bé el procés contrari, la normalització lingüística.

Etapes de la Substitució Lingüística

1. Procés de bilingüització: És l'etapa més llarga. Les classes altes, les ciutats més poblades, els joves, etc., són els primers a adoptar la segona llengua, que comença a ocupar les funcions formals. Acaba quan ja no hi ha parlants

El Noucentisme: Cultura i Modernitat

S'anomena Noucentisme el moviment estètic i cultural vigent a Catalunya entre el 1906 i el 1923. El Noucentisme va ser un moviment per impulsar la difusió d'idees i l'aplicació d'una política cultural més que no pas un estil artístic.

La paraula Noucentisme va ser creada per Eugeni d'Ors el 1906 en una de les anomenades per ell gloses. En el seu origen va ser una aposta de modernitat per a un nou segle en què el retorn al classicisme havia d'anular les maneres, tan dominades pels efectes del Romanticisme.

Diferències entre Modernisme i Noucentisme

Modernisme

• Admiració pel caos, gust per la indefinició de formes i idees.
• Visió de la natura en estat pur.
• Insistència en ambients rurals, escassament poblats.

Modernisme

Característiques:

• Context: industrialització / modernitat / economia i demografia urbana.
• Àmbit polític i institucional: Prat de la Riba (institucions).
• Data de referència: 1918 – fi de la I Guerra Mundial (agitació social).
• Estètica: denominacions i corrents: Jugendstil (Alemanya), art nouveau (França) i concepció d'art total.
• Objectius: mirada vers el passat i l'artista com a figura especial; experimentació amb nous materials i barreja de gèneres.
• Tendències: regeneracionista i esteticista.
• Marc cronològic: 1911 (mort de Maragall) — es considera un punt que tanca etapes modernistes.

Joan Maragall

Vida

Barcelona; traduccions; activitat política (regeneracionisme). Mort el 1911.

Obra

• Poesia:
  • La vaca cega (temàtica: natura).
  • Oda

Joan Fuster: assaig, influència i obra

Joan Fuster és l'assaigista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. Fou un gran precursor del gènere a Catalunya, on, després del desastre de la Guerra Civil, els assaigistes escassejaven (Josep Ferrater Mora i Jaume Vicens i Vives), i sobretot al País Valencià, on no hi havia antecedents d'importància. La seua obra literària és molt extensa i d'una gran diversitat temàtica. Les seues reflexions se centren en l'ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds generals de l'època. Amb els seus plantejaments reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes actuals amb una visió universalista. Els articles de diari de Fuster són assaigs en miniatura....