Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

El text de Toni Soler

El text de Toni Soler

L'emissor és el columnista Toni Soler, que compara la ficció de la televisió amb la vida de cada dia. El receptor és tothom qui comprèn la reflexió que du a terme. Les funcions lingüístiques són la referencial i l'expressiva. L'intenció comunicativa és informar sobre aspectes de la realitat. Les parts que té el text són tres: en la primera podem trobar l'exposició sobre el cor de la ciutat; la segona mostra una part de la realitat sobre per què a les grans ciutats es parla castellà; i la tercera part explica per què hi ha aquesta situació de la llengua actualment.

L'estructura presenta tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió. El tema és la integració lingüística dels...

Joan Brossa: Eco

Moviment: Surrealisme

Poema:

Parla de l’existència de les coses i de la nostra impotència davant d’aquestes, ja que no podem canviar res, i també de la importància de l'existència de les coses.

Llibre: Rua de llibres

Cites: «explicam tu que és el sol i les muntanyes que són i aquesta taula última forma de saviesa».

V. A. Estellés: Els amants

Moviment: Poesia contemporània i vitalisme amorós

Autor:

• Casat i enamorat (Isabel).
• Admirador d'Ausiàs March.

Poema:

Parla de dos amants molt apassionats, que no tenen un amor tranquil, sinó embogit. És un combat entre l’amor carnal i l’amor espiritual.

Llibre: Llibre de les meravelles

Cites: «No hi havia a València dos amants com nosaltres... de sobte encara em pren aquell...

Neoclassicisme i Il·lustració: Context Històric

A mitjan del S. XVIII es produí l'esgotament del model artístic del Barroc i aparegué un nou corrent racionalista: la Il·lustració. Aquest moviment es generà entre la Segona Revolució Anglesa (1688) i la Revolució Francesa (1789).

El Racionalisme Il·lustrat i la Societat

Aquest moviment va ser protagonitzat per la burgesia com a classe social ascendent que aspirava al poder polític i a la transformació de la societat. Després del seu triomf, el sobirà se subordinà a la nació i els súbdits passaren a ser ciutadans.

El moviment il·lustrat confiava en la raó humana com a instrument capaç d'aconseguir la felicitat general. La considerava natural, individual i necessitada de càlcul....

Des de Tirant lo Blanc (1490), la darrera gran novel·la en català de l'època medieval, es va aturar la producció novel·lística a Catalunya. Fins al 1862, amb L’orfeneta de Menàrguens o Catalunya agonitzant d’Antoni de Bofarull, no es troba la primera mostra de la recuperació del gènere.

Per què tardà tant a recuperar-se la novel·la en la literatura catalana?

• Extensió: La novel·la requereix una major preparació en l'elaboració d'un pla de conjunt de l'obra.
• Dedicació: Necessitat d'una dedicació més absorbent; els autors no podien viure com a professionals de la literatura.
• Manca de continuïtat: A diferència de la poesia o el teatre, que havien persistit en el camp de la literatura popular, la novel·la no va tenir aquesta

El Modernisme a Catalunya

El Modernisme: és el nom que es va adoptar a Catalunya per designar un ampli moviment europeu a cavall dels segles XIX i XX. El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.

Què pretén el Modernisme?

• Transformar la literatura catalana en una cultura moderna i nacional.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment.
• Convertir la llengua en un vehicle eficaç d’expressió.

La vigència del moviment modernista a Catalunya va ser d'uns vint anys. Va començar amb una sèrie de fets molt significatius com l'Exposició Universal de Barcelona (1888), les cinc Festes Modernistes de Sitges (des de 1892) i la creació de revistes; continuà amb la consolidació...

La Renaixença

Introducció a la Renaixença Catalana

La Renaixença va ser un moviment de recuperació de la llengua catalana. La publicació de l’Oda a la Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, en la revista El Vapor, és considerada l’inici de la Renaixença. Els escriptors s’esforçaren a recuperar la literatura culta i els usos formals de la llengua. La traducció dels principals autors europeus afavorí la difusió de la Renaixença. El gènere predominant fou la poesia.

Etapes de la Renaixença

La Renaixença no va sorgir al mateix temps ni de manera uniforme en tots els territoris, distingint-se 4 etapes:

• Catalunya (1830): Es conreava la poesia romàntica en castellà.
• Barcelona (1859): Certamen literari que afavorí la creació literària

La Producció Literària d'Enric Valor

La producció literària d’Enric Valor consta de grans aportacions:

• Les Rondalles Valencianes.
• Cinc novel·les i alguns relats breus.

Domini de la Llengua i Tècnica Narrativa

Tant en un tipus d’obres com en altres, Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Té un gran domini de la llengua. Els recursos de llenguatge oral que empra provenen directament de la tradició popular, amb els quals el lector pot identificar-se plenament.

Les Rondalles: De la Tradició Oral al Conte Cult

Les seues rondalles estan confegides a partir d’un nucli narratiu de procedència oral més o menys complet o extens. Sobre aquest nucli, Valor opera una profunda transformació i reformulació del relat oral (estructura,...

Joan Fuster i la Normalització Cultural Valenciana

El conjunt de la producció literària de Joan Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. En els seus assaigs va donar carta de naturalització a la prosa d’idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos.

L'Impacte de "Nosaltres, els valencians" (1962)

De més a més, la influència de l’obra cabdal, Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana.

L'Examen de Consciència Fusterià

En aquest llibre, l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a...

Tendències de la poesia des de la postguerra fins als 70

En un primer moment, la poesia va seguir les tendències anteriors a la Guerra Civil: la tradició simbolista i l’avantguardisme.

A la poesia simbolista, es veu la influència de Carles Riba; el poder suggeridor de la paraula i el rigor formal són els trets més característics. Autors com Josep Carner (Nabí) fan aquesta poesia des de l’exili. La poesia avantguardista, d'altra banda, experimenta amb el llenguatge i la presència de recursos visuals. Destaquem Josep Palau i Fabre (Poemes de l’alquimista) i Joan Brossa (Poemes visuals).

A partir dels anys 60, Salvador Espriu i Joan Oliver conreen la poesia de realisme social, caracteritzada per:

• Actitud profètica del poeta.
• Descripció