Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Pompeu Fabra i la Normativització de la Llengua Catalana

Pompeu Fabra tenia una forta inclinació per la filologia. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) li encarregà dur endavant la tasca de normativització de la llengua. Envoltat d'un grup de col·laboradors, van elaborar les obres fonamentals:

• Les Normes Ortogràfiques
• El Diccionari Ortogràfic
• La Gramàtica Catalana
• El Diccionari general de la llengua catalana

Aquestes quatre obres formen el corpus normatiu de la llengua catalana, amb el qual es completava la normativització.

Criteris de la Normativització Fabriana

Els criteris fonamentals adoptats per Fabra i el seu equip eren:

1. Respecte a l’etimologia.
2. Respecte per la tradició literària medieval.
3. Pronunciació real dels dialectes actuals.

Mitificació del bilingüisme

Aquest concepte es pot analitzar des de dues perspectives principals:

Bilingüistes

Pretenen presentar una situació harmònica i estable com a estadi intermedi en una situació desigualitària i de conflicte lingüístic. Els bilingüistes consideren que el bilingüisme social és fruit d'un procés històric amb una etapa anterior de monolingüisme en L1 i que les comunitats lingüístiques són intrínsecament bilingües.

D'altra banda, el bilingüisme unilateral (que són els parlants de L2, habitualment monolingües) s'acomoda als parlants natius de la llengua dominada (L1) a ser bilingües. Presenten un domini de la L2 com un enriquiment a l'aprenentatge.

Sociolingüistes

El bilingüisme social és un estadi anterior...

La Premsa: Informació i Opinió Pública

La premsa té com a intenció donar informació sobre fets o esdeveniments, tant locals com globals. Es distingeixen principalment dos tipus de periodisme:

• Notícia: Centrada en els fets d'actualitat.
• Literari: Es divideix en:
  • Col·laboradors del diari: Escriuen articles d'opinió on expressen exclusivament el seu punt de vista.
  • Col·laboradors de línia: Autors que combreguen amb la línia editorial del diari.

Un altre objectiu de la premsa és ser un espai de lliure manifestació del pensament. És un entorn de creació d'opinió pública on es debaten tots els temes de la societat. La premsa permet disposar d'informació i debatre la pluralitat d'interessos i d'idees dels ciutadans, servint també per...

Què són les llengües romàniques?

Les llengües romàniques són totes aquelles llengües que deriven del llatí vulgar, la variant parlada a la Romània (territoris de l'Imperi Romà on es parlava el llatí) en l'àmbit popular. Durant l'Imperi Romà, el llatí vulgar va contribuir a la unió entre les diferents terres sota domini romà; tenia una forta unitat i era el principal vehicle de comunicació, ja que era la llengua del poble.

L'origen i l'evolució del llatí vulgar

El llatí vulgar va donar lloc, després de la caiguda de l'Imperi Romà l'any 476 dC, a les diferents llengües romàniques a causa d'una sèrie de factors:

• Grau de romanització: Diferent en cada província de l'imperi.
• Acció del substrat: La influència de la llengua

Temàtica de la poesia modernista

La mort, el misteri i el paisatge com a estat d'ànim: Són temes propis del simbolisme decadentista. Temes patriòtics o nacionalistes: La terra catalana, els mites populars o llegendaris. La natura i el cosmos: Poemes sobre els cicles naturals. Reflexions constituïdes amb pretextos simbòlics: Jardins, espais artificials i figures de dones. Dolor personal o col·lectiu: Mostren el dolor d'un succés.

L'Avantguardisme

Característiques: Cubisme, futurisme, dadaisme i surrealisme.

Temàtica avantguardista

• Maquinisme: Temes de la vida industrial.
• Bel·licisme: Potència la figura de l'heroi poeta.
• Esports: Atracció per la competició esportiva.
• Subconscient: El món dels somnis esdevé un camp temàtic.

Tècniques

L'Escola Mallorquina: Característiques Essencials

L'Escola Mallorquina es caracteritza per la valoració de la perfecció formal del poema i l'ús d'una llengua elaborada i culta.

Joan Alcover i "Cap al tard" (1909)

El poemari més important d'Alcover es titula Cap al tard (1909). Les Elegies són poemes que recullen el dolor personal de l'autor causat per la mort dels seus fills.

Temes Centrals de la Poesia Noucentista

• La vida senzilla i quotidiana: Ús d'elements de la vida diària com a motiu poètic.
• L'ambient ciutadà: La ciutat és el model de civilitat, sociabilitat, ordre i mesura.
• Una natura idíl·lica i civilitzada: Presenta una natura amable i harmònica, inspirada en l'Arcàdia grega, una zona de clima benigne.
• La feminitat: L'ideal femení

La Renaixença: El ressorgiment de la cultura catalana

És el moviment de recuperació política i cultural al llarg del segle XIX; tracta de dignificar la llengua catalana i reestablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional, al mateix nivell que la de qualsevol país europeu. Això implicava la superació dels tres segles anteriors i el retrobament amb la gran literatura de l'Edat Mitjana. El moviment va ser, abans que res, polític, i va néixer de la voluntat de la burgesia catalana per diferenciar-se de la resta d'Espanya.

Personatges i institucions

Es diu que la Renaixença es va iniciar l'any 1833 amb la publicació de "La Pàtria", de Bonaventura Carles Aribau, a la revista "El Vapor". L'Acadèmia de Bones Lletres...

Jacint Verdaguer i "Vora la Mar"

Vida de l'autor

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles l’any 1845 i va morir a Vallvidrera l’any 1902. Fou un dels grans poetes catalans i un dels màxims representants del moviment cultural a favor de la cultura catalana (Renaixença). Les seves obres són romàntiques, però també s’hi veu el desig de modernització de la cultura catalana.

Verdaguer fou un home de família religiosa i acomodada. Comença a escriure gràcies al fet que freqüenta grups literaris de Vic i als clàssics que li fan llegir als seminaris. Als 20 anys assoleix el seu primer èxit literari quan guanya els Jocs Florals. El 1870, quan tenia 25 anys, és ordenat sacerdot i amb 32 es consagra com a poeta en guanyar els Jocs Florals...

Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira és un dels intel·lectuals valencians contemporanis més importants del nostre àmbit cultural. Se'l pot qualificar d'humanista per la seua àmplia i sòlida formació cultural en llengües i cultura clàssiques. Aquesta preparació li ha permès aprofundir en la reflexió sobre la societat contemporània i els seus problemes com a col·lectiu. A més de la seua intensa activitat intel·lectual, cal destacar el seu compromís cívic i polític amb la societat valenciana i la seua reflexió sobre la nostra identitat.

Com a novel·lista, publica a partir dels anys 70 diverses obres. Els seus estudis i investigacions de caràcter assagístic giren al voltant de l'antropologia i la sociologia. En aquestes obres...

Tema11: Descriu la renovació teatral Del preiode que va des de la postguerra fins als anys setanta./ Franco i dicturada proscripció del teatre en la nostra lleguna: Prohibició de tratre en llengua no castellna fins al 1946, Marginació desl escenaris dels nostres autors, prohibició de Traduccions. A partir de 1946, escena comercial dels 50 dominada per Compnyies madrilenyes, pel sainet valencíà, pel cínema i per alguna Reposició de preguerra. La suavització de la repressió es permeté Auntors del s.XIX Frederic Soler i àngel Guimerá . Aquesta lleu Recuperació del teatre català no té lloc dins el teatre valencíà, Nomes el sainet i el teatre religiós. En els 60, apareixen, en Cercles niversitaris, grups de teatre idependent...