Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Origen i Evolució del Català: De la Romanització a l'Actualitat

Altres llengües estrangeres5,47 KB

La Romanització: Implantació de la Cultura Romana

Per "romanització" s'entén el procés d'implantació al territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'Imperi Romà, que era el llatí. No obstant això, la romanització de Catalunya no va ser uniforme. Hi hagué zones profundament romanitzades, com l'Empordà, al costat d'altres de romanització menys intensa, com la zona d'Olot.

De mica en mica es va produir un canvi lingüístic en aquests territoris. Després d'una etapa de bilingüisme entre el llatí i les llengües indígenes, el llatí es va acabar imposant. No obstant això, s'observen en el llatí parlat en cada territori particularitats fruit del substrat de les llengües indígenes que s'hi parlaven. D'aquesta...

Continua llegint "Origen i Evolució del Català: De la Romanització a l'Actualitat" »

Anàlisi del Sonet de Francesc Vicent Garcia: Estructura i Barroc

Altres llengües estrangeres4,5 KB

Anàlisi del Sonet de Francesc Vicent Garcia

Comentari de la Pintura

El sonet de Francesc Vicent Garcia presenta dos aspectes bàsics, típicament barrocs: la contraposició entre dos elements, en aquest cas el blanc i el negre, i la intenció amorosa i eròtica. La cabellera d’una dona constituïa un símbol eròtic, motiu pel qual calia que la dugués recollida.

Estructura del Sonet

Pel que fa a la forma, és un sonet que ens planteja una situació en els dos quartets i la desenvolupa en els dos tercets. Està escrit en decasíl·labs i presenta una rima encreuada –ABBA ABBA– en els quartets, que passa a ser CDE CDE en els tercets.

Canvi de Rima i Contingut

Aquest canvi de rima té relació amb l’estructura: implica una divisió del poema...

Continua llegint "Anàlisi del Sonet de Francesc Vicent Garcia: Estructura i Barroc" »

Gèneres Literaris: La Novel·la, el Conte i el Teatre

Altres llengües estrangeres3,12 KB

La novel·la

La novel·la és una narració en prosa d'una història generalment fictícia i d'una extensió considerable. És el subgènere més complex, ja que combina narració, descripció i diàleg. D'aparició primerenca (al voltant del segle I aC a Grècia i a Roma), va néixer destinada ja a la lectura: és el lector qui decideix quan i com la llegirà i, en definitiva, és qui en marca el ritme. Hi ha diverses maneres de classificar les novel·les:

  • Una novel·la pot ser històrica, quan situa personatges i fets en un context històric; policíaca, amb un misteri i la seva resolució; fantàstica, amb la intervenció del sobrenatural; de ciència-ficció, quan se situa en un futur possible; d'amor, en què predominen els sentiments dels
...
Continua llegint "Gèneres Literaris: La Novel·la, el Conte i el Teatre" »

Anàlisi de l'Obra d'Ausiàs March: Amor, Moral i Estil Poètic

Altres llengües estrangeres3,01 KB

Ausiàs March: Obra i Característiques

L'obra d'Ausiàs March, peculiar i personalíssima, es compon de 128 composicions centrades en temes d'amor i moral.

Característiques de les Composicions

  • Ús del català com a llengua literària.
  • Fidelitat a l'estructura de la cançó trobadoresca: estrofes de 8 versos decasíl·labs i una tornada de 4 versos.
  • Construcció característica de les comparacions a partir d'imatges de procedència diversa.

Estructura de les Comparacions

L'estructura de les comparacions sempre segueix el mateix patró: passa d'una generalització al cas particular, sovint el del poeta, que intenta fer comprendre quin és el seu estat o la seva situació. Les comparacions tenen tres funcions bàsiques:

  1. Emotiva
  2. Persuasiva
  3. Explicativa

Mètrica

...
Continua llegint "Anàlisi de l'Obra d'Ausiàs March: Amor, Moral i Estil Poètic" »

Gramàtica i Literatura Catalana: Guia Essencial de Conceptes i Moviments

Altres llengües estrangeres9,45 KB

Gramàtica Catalana: Conceptes Clau

Pronoms Febles en Funció de Complements Circumstancials

Els pronoms febles en i hi s'utilitzen per substituir complements circumstancials:

  • En: Substitueix un complement circumstancial de procedència (ex: n', 'n, -ne).
  • Hi: Substitueix altres complements circumstancials com els de direcció, manera, instrument, etc.

Connexió: Mecanisme de Cohesió Textual

La connexió és un mecanisme de cohesió entre diversos constituents de l'oració. La connexió és ternària (Element A + Connector + Element B).

Tipus de Connectors: Extraoracionals i Intraoracionals

  • Connectors extraoracionals: Ordenadors del text i marcadors de la relació lògica. Poden ser:
    • Additius o en cadena
    • Causal-consecutius
    • De contrast o dialèctics
  • Connectors
...
Continua llegint "Gramàtica i Literatura Catalana: Guia Essencial de Conceptes i Moviments" »

Narrativa Catalana Renaixença: Orígens, Romanticisme i Realisme

Altres llengües estrangeres3,09 KB

La Represa de la Narrativa Culta durant la Renaixença Catalana

Al segle XIX, la represa de la narrativa culta en llengua catalana va ser posterior a la de la poesia i el teatre. Això es deu al fet que la narrativa requeria, per desenvolupar-se plenament, unes condicions que no es donaven en la literatura catalana de l'època:

  • Una tradició novel·lística sòlida (estroncada després del Tirant lo Blanc).
  • Un prestigi de la llengua entre els lectors (situació de diglòssia desfavorable al català).
  • Unes plataformes de difusió adequades (editorials, revistes, etc.).

No va ser fins al 1862 que aparegué la primera novel·la contemporània en català: L'Orfeneta de Menargues, d'Antoni de Bofarull.

La Novel·la Romàntica: Història i Sentiment

El...

Continua llegint "Narrativa Catalana Renaixença: Orígens, Romanticisme i Realisme" »

Ramon Llull, les Cròniques i Josep Carner

Altres llengües estrangeres3,23 KB

Ramon Llull: El savi il·luminat

  • Va ser una figura excepcional.
  • Va renunciar a tots els béns materials.
  • Va viatjar per gran part del món.
  • Va dedicar-se amb passió a la predicació, sobretot al nord d'Àfrica.
  • Va escriure en total unes 243 obres.
  • Parlava quatre llengües diferents: català, castellà, llatí i àrab.

Les seves obres més importants van ser Vida coetània (1311) i Cant de Ramon (1299). Ell mateix s'autoanomenava Ramon lo Foll o el savi il·luminat.

La literatura historiogràfica: Les cròniques

L'origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta, que eren difoses pels joglars. Els joglars eren una gran font d'informació per al poble, però també feien propaganda a favor de les cases reials i els monarques.

Les cròniques...

Continua llegint "Ramon Llull, les Cròniques i Josep Carner" »

Anàlisi Completa de la Lírica Trobadoresca i les seves Cançons

Altres llengües estrangeres4,45 KB

Introducció a la Cançó Trobadoresca

[Títol de la cançó] és una cançó escrita per [Nom de l'autor], trobador/trobairitz que va compondre a principis del segle XII, en el context del feudalisme.

Aquesta organització social, característica de l'Edat Mitjana, es basa en els pactes de vassallatge entre un senyor feudal i els seus vassalls, un jurament de fidelitat mútua. El fet que aquesta societat sigui estamental i jeràrquica influirà en l'actitud del trobador, vassall i fidel servidor de la dama (la midons). En els poemes trobadorescos, la midons no espera "humils cavallers" per venerar-la, sinó "amics" de qui espera atenció i afecte a través del seu esforç.

La Lírica Trobadoresca: Context i Estils

La lírica trobadoresca, nom...

Continua llegint "Anàlisi Completa de la Lírica Trobadoresca i les seves Cançons" »

Jacint Verdaguer, Joan Maragall i el Modernisme Català

Altres llengües estrangeres2,71 KB

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Va néixer a Vic el 1845. Fill d'una família humil, va ingressar al seminari de Vic l'any 1855 i hi va cursar estudis eclesiàstics. Ben aviat es va interessar per la poesia. L'any 1865 va participar per primera vegada als Jocs Florals i hi va obtenir dos premis.

La importància de Verdaguer rau en el fet que va representar la recuperació de la poesia culta catalana després de tres segles de decadència. Va significar el mateix que Ramon Llull a l'edat mitjana. La seva obra és bàsicament poètica, tot i que també va escriure prosa. Algunes de les seves obres més importants són El Virolai o L'emigrant.

Poesia èpica

Les seves obres èpiques més destacades són L'Atlàntida i Canigó.

  • L'Atlàntida: Consta d'una
...
Continua llegint "Jacint Verdaguer, Joan Maragall i el Modernisme Català" »

Història de la Literatura Catalana: Autors i Moviments

Altres llengües estrangeres3,17 KB

Panorama de la Literatura Catalana

Classificació per Gèneres i Èpoques

  • Prosa religiosa i moral: Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer.
  • Narrativa històrica: Jaume I, Pere el Cerimoniós, Bernat Desclot i Ramon Muntaner.
  • Prosa moral i filosòfica: Bernat Metge.
  • Novel·la cavalleresca: Joanot Martorell.
  • Poesia (s. XII-XIII): Guillem de Berguedà, Alfons I el Cast, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.
  • Poesia (s. XIV-XV): Gilabert de Pròxita, Andreu Febrer o Jordi de Sant Jordi.
  • Poesia (s. XV): Ausiàs March.

Literatura dels Segles XVI al XVIII

  • Renaixement: Cristòfor Despuig, Pere Serafí i Joan Pujol.
  • Barroc: Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella.
  • Il·lustració: Baldiri Reixac, el Baró de Maldà i Joan Ramis.

La Renaixença

Destaca...

Continua llegint "Història de la Literatura Catalana: Autors i Moviments" »