Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

La poesia trobadoresca

La poesia lírica que es produïa en els àmbits cortesans encara repetia els tòpics trobadorescos que recreaven els valors propis de la noblesa feudal: el vassallatge amorós, la noblesa de la sang o el valor militar. Aquesta continuïtat s'explica per la promoció que es feia des de la cort, ja que era una mostra de poder cultural dels reis. El 1393 es va crear el Consistori de Barcelona, imitant el Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa, que pretengué reviscolar la poesia antiga occitana mitjançant els Jocs Florals.

Jaume i Pere Marc

Oncle i pare, respectivament, d'Ausiàs Marc, foren autors d'una obra poètica basada en els tòpics de l'amor cortès:

• Jaume Marc: Fou un dels organitzadors del Consistori de Barcelona

Icona: manté una relació de semblança amb la realitat. Ex.:
arbre, fotografia, quadre.
Símbol: no tenen cap semblança amb la realitat. Ex.: nombres, lletres.
Indicis: relació causa-efecte. Ex.: el cel ennuvolat, diem que plourà.

Funció referencial (orientació del procés lingüístic cap als objectes).
Funció emotiva (centra el missatge en el parlant i comunica l'actitud).
Funció conativa (centra l'enunciat en l'oient).
Funció fàtica (assegura la comunicació entre els interlocutors).
Funció metalingüística (el llenguatge mateix esdevé el tema).
Funció poètica (qualitat artística del missatge que transmet, poesia).

Coherència: fa referència a la connexió de les idees d'un text.
Cohesió: fa referència a la manera com s'estableixen...

El Modernisme literari a Catalunya

La literatura modernista o modernisme literari és un moviment que es dona a Catalunya entre la darrera dècada del segle XIX i la primera del XX. Aquest corrent rep el nom d'Art Nouveau en altres països. Segons alguns autors, es tracta d'una evolució del simbolisme francès, mentre que per a d'altres és un estil hispanoamericà de finals del segle XIX.

Característiques i context històric

Les seves característiques principals són la presència de la natura, les al·lusions als sentits i la recerca de la bellesa perfecta, sobretot en l'àmbit formal, per fugir d'una realitat hostil provocada per una forta crisi econòmica. L'artista es considera un bohemi que viu la veritable existència —la del plaer...

Teatre Català Contemporani

Teatre de la Postguerra (1939-1960)

• Josep Maria de Sagarra: La fortuna de Sílvia, Galatea, L'hereu i la forastera, La ferida lluminosa.
• Salvador Espriu: Antígona, Primera història d'Esther.
• Joan Oliver: Ball robat.
• Joan Brossa: La bola i l'escarabat, Fogall de sonets, Catalunya i selva, El saltamartí, Quiriquibú, Sord-mut.

Teatre dels Anys Seixanta

Tendències destacades

• Teatre existencialista francès
• Teatre de l'absurd
• Teatre èpic

Autors i obres

• Salvador Espriu: Ronda de mort a Sinera.
• Baltasar Porcel: Els condemnats, La simbomba fosca, Història d'una guerra.
• Manuel de Pedrolo: Homes i no.
• Joan Oliver: El mercat comú, Noè a port d'Hamburg, Pigmalió.

Teatre dels Anys Setanta i Autors Posteriors

• Jordi Teixidor: Retaule

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés és un poeta valencià que va viure a la postguerra. El concepte que tenia de poeta era el d'un home que connecta les paraules amb les classes humils; de fet, s'inclou en el corrent del realisme històric, on el poeta forma part de la col·lectivitat i és la veu que denuncia les injustícies i el patiment del poble. El poeta ens fa una valoració de la vida de la postguerra.

Pel que fa a les aportacions al gènere poètic, hem de destacar en primer lloc els tres components essencials de la llengua literària del poeta, ja que l'autor:

• Segueix la tradició clàssica.
• Empra la llengua normativa.
• Aporta una variant més col·loquial en altres obres.

També cal destacar...

Teatre modernista: Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter vol revolucionar l'escena catalana amb l'objectiu de trencar la tendència de l'espectador. En les seves obres, fa una crida a la reflexió sobre les possibilitats que ofereix l'existència humana. Planteja un teatre d'idees en què els personatges expressen les seves resolucions vitals i les emprenen amb apassionament.

Henrik Ibsen és l'inspirador d'aquest tipus de drama que no dubta a posar en qüestió les actituds de la societat. No és un teatre complaent i no ha de sorprendre. Altres autors catalans destacats són Ignasi Iglesias i Josep Pous i Pagès.

La dama enamorada

En l'obra La dama enamorada, de Joan Puig i Ferreter, la Lluïsa acull a casa seva un jove català, que s'ha...

Història i llengua

Ferran II, casat amb Isabel I de Castella, va accedir al tron en morir son pare el 1479; així es van unir els dos estats. Amb aquesta unió comença un període de subordinació política i cultural que es coneix com la decadència. Es substitueix el català pel castellà i comença a desaparèixer la comunitat lingüística. En el segle XVI el català i el castellà entren en contacte de forma general.

El Concili de Trento va censurar tota traducció a cap llengua romànica dels textos religiosos. A més, l'arribada d'immigració tindrà grans repercussions sociolingüístiques a causa que moltes persones tenen una altra llengua.

Culturalment

Quan comença a aparèixer el català literari en la seva renovació és quan s'inicia...

La Poesia Trobadoresca: Origen i Context

La poesia trobadoresca va ser la primera gran expressió literària en llengua romànica. L'occità es parlava i es cantava a Catalunya, al sud de França i al nord d'Itàlia.

En aquella època, només el clergat i pocs nobles sabien llegir i escriure. Mentre que els poetes escrivien en llatí, els trobadors ho feien en occità.

Característiques de la Poesia dels Trobadors

• Poesia culta: Presenta textos elaborats mètricament i retòricament.
• Poesia lírica: Expressa els sentiments de l'autor, principalment l'amor, la mort o la religió.
• Poesia escrita en llengua occitana: Llengua literària comuna acceptada pels trobadors catalans i del nord d'Itàlia.

Context Històric i Trasllat a Catalunya

L'any 1213, la...

Criteris de classificació dels discursos

• Àmbit d'ús: diferents espais de comunicació (acadèmic, periodístic...).
• Finalitat:
  • Ordinària: informar, interrogar, ordenar... (gèneres funcionals).
  • Artística o estètica: pròpia de la literatura o del cinema (gèneres literaris).
• Estructura (Tipologia textual):
  • Narratives: serveixen per a contar uns fets.
  • Descriptives: serveixen per a definir objectes, processos o situacions.
  • Expositives: serveixen per a omplir informació i ampliar el coneixement.
  • Instructives: serveixen per a regular les conductes futures.
  • Argumentatives: serveixen per a convèncer i orientar l'opinió i la conducta.
• Participants (emissor i receptor):
  • Relació: formals i informals.
  • Intercanvi: monologats i dialogats.
  • Posicionament de

XII-XIV: Cancelleria Reial i Ramon Llull

A partir de la segona meitat del segle XIII la llengua catalana va desenvolupar un model de llengua unitari caracteritzat per la riquesa expressiva i la varietat de registres.

La Cancelleria Reial

S'encarregava de la correspondència i l'arxiu de totes les administracions de la Corona Catalanoaragonesa. Els funcionaris havien de conèixer les llengües oficials: català, l'aragonès i el llatí. Als països catalanoparlants, gairebé tota la documentació estava redactada en la llengua oficial i pròpia, el català.

Creació i Esplendor

• La Cancelleria Reial fou creada per Jaume el Conqueridor a principis del segle XIII.
• Amb Pere el Cerimoniós i la promulgació de les Ordinacions de la Cort, la Cancelleria