Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Formació professional

La narrativa actual

La novel·la i el conte presenten una gran diversitat, tant en la temàtica com en els estils.

Gèneres principals

• Policíaca i d’aventures: basada en l’acció i el suspens.
• Psicològica: que recrea el món interior dels personatges.
• Històrica: que situa l’acció en èpoques passades.
• Urbana: que analitza la realitat de les grans ciutats.
• Familiar i social: que tracta els conflictes de l’individu amb el seu entorn.
• Infantil i juvenil: destinada a un nou públic lector.

Autors destacats

Quim Monzó

El model de la seva obra no és la narrativa catalana anterior, sinó que mostra sobretot la influència d’autors estrangers. Despulla la narració de tots els elements superflus per expressar la idea essencial, i fa un retrat...

La Represa Cultural Catalana dels Anys 60

1959, coincidint amb la mort de Carles Riba, va marcar el pas a la dècada següent amb canvis socioculturals. En el panorama cultural i literari català es va produir el relleu generacional i es va passar a actituds més enfrontades amb la dictadura. A partir del 1960 dominen el panorama de novetats literàries autors que, quan eren molt joves, abans de la guerra, ja publicaven: Salvador Espriu, Pere Calders. I destaquen altres que eren adolescents en el moment del conflicte bèl·lic: Fuster, Blai Bonet. Al final de la dècada i al començament dels anys setanta, els escriptors crescuts després de la guerra comencen a publicar i causen un impacte en el món literari: Baltasar Porcel i Terenci Moix....

Concepte d'Apostrofació

Els articles definits el, la i els personals en, na s'apostrofen davant de vocal o h, i davant de xifres que es llegeixen començant per vocal. No s'apostrofen la davant i al principi de mot seguida de vocal, i tampoc davant i, u àtones amb h o sense.

Moviments de les Avantguardes

Moviment cultural europeu que en el primer terç del segle XX trenca amb la cultura precedent i, moguts per un desig de renovació, experimenten noves formes d'expressió. Estaven influïts per la crisi de valors causada per la Primera Guerra Mundial i per oposar-se als burgesos.

Cubisme

Obra artística a partir d'elements que formen la realitat, després de descompondre'ls i desordenar-los. (Ex: Cal·ligrama, que és un recurs literari).

Futurisme

Valora...

Primera conjugació verbal: c → qu, c → c, g → gu, j → g, qu → qu, gu → gu.

Irregularitats ortogràfiques: els verbs acabats en -ar, auto-, -gar, glas-, viertel-, guar. Canvia l'últim consonant davant d'una e o una i. eo begann.

Irregularitats lexemàtiques sind: i anar werden.

Irregularitats de la segona conjugació verbal: jeure, néixer-, doble arrel: treure, tenen. Quan la vocal de l'arrel no és tònica s'escriu amb -a; quan és tònica, s'escriu com es pronuncia. Algunes formes porten accent diacrític: feu / feu, foren o foren, ist / sind.

Irregularitats lexemàtiques:

1. Primer grup: verbs acabats en -ndre, -ldre, -ler. Aquests tenen tres marques:

• Lexema velaritzat: el present combina la "c" final de l'arrel amb la "g" (igual)

O Nacemento e a Evolución do Teatro Galego

Traballaron por achegar o teatro ao pobo, tanto rural como urbano. Apostaron polo traballo en equipo, o autodidactismo, etc. A Agrupación Cultural Aberta, de Ribadavia, presidida por Ernesto Chao e vinculada aos círculos antifranquistas e nacionalistas de esquerda, convocou o Primeiro Certame Abrente de Teatro Galego. Ribadavia transformouse no punto de encontro para todos os interesados no mundo do teatro na Galiza.

Á morte do ditador Franco naceu a Escola Dramática Galega, e logo o Centro Dramático Galego.

Unha serie de dramaturgos logrou renovar o xénero teatral galego nos anos 70 e 80, que se coñeceron co nome de Grupo ou Xeración Abrente.

Obxectivos e Logros da Xeración Abrente

• Impulsan a

A poesia de les vangardes

Les vangardes són un conjunt de moviments artístics sorgits a principis del segle XX a Occident, caracteritzats pel seu caràcter transgressor i la recerca de la ruptura amb el passat. Originàriament són pictòrics, però aviat les altres arts n'adopten els principis. Només tenen en comú la reacció estètica contra l'establert, però les propostes són molt diferents. Busquen la renovació dels llenguatges d'expressió i ho combinen amb una actitud de provocació.
Les vangardes literàries presenten alguns trets en comú: la puresa i autonomia del discurs poètic, l'antitradicionalisme, l'experimentalisme (noves realitats), la deshumanització (s'eludeixen les referències a l'ésser humà), l'antisentimentalisme...

Verbs Irregulars

• a) ajupiu-vos (ajupir)
• b) fes (fer)
• c) apareixent (aparèixer)
• d) voleu (voler)
• e) traieu (treure)
• a) concebo (concebre)
• b) traieu-vos (treure)
• c) podent (poder)
• d) donés (donar)
• e) voleu (voler)
• a) respondré (respondre)
• b) jegut (jeure)
• c) doni (donar)
• d) cabo (caber)
• e) volent (voler)
• a) cuit (coure)
• b) donis (donar)
• c) reconec (reconèixer)
• d) escapces (escapçar)
• e) faci (fer)
• b) exclosos (excloure)
• c) voleu (voler)
• d) sabries (saber)
• e) donessin (donar)
• a) facin (fer)
• b) llueixen (lluir)
• c) escolliu (escollir)
• d) coent (coure)
• e) voleu (voler)

Tòpics Literaris

1. Amor Post Mortem

   • Definició: Amor que traspassa la mort; l'amor perdura més enllà de la vida.
   • Exemple: Fragment de Vicent Andrés Estellés: "em moriré de qualsevol cosa... però en el moment

El teatre col·lectiu dels anys 70

El teatre dels 70 és un teatre col·lectiu. Als anys 70 el teatre predominant és un teatre col·lectiu; és una dècada en què comença la professionalització teatral per raons socioeconòmiques. Els anys 60 havien produït la possibilitat de l’oci i una major fluïdesa dels diners. Hi ha una gran irrupció: augmenten les possibilitats de les companyies teatrals i el moviment per estrenar obres és més gran. A partir dels 60, grups independents s’autogestionen i no depenen de l’empresari. Aquests grups, en què tendran a establir-se en sales concretes, és d’on oferiran els seus muntatges.

Estrenes i companyies destacades

Primers de 1974: Dagoll Dagom — estrena Antaviana, sobre contes de Pere Calders;...

Orígens del Català

El català procedeix del llatí parlat (vulgar), però al llarg de la seva història ha rebut influències lingüístiques diverses per substrat, superstrat i adstrat.

Trets de la Romanització

La romanització és el procés d'implantació en un territori de les lleis, els costums, la cultura i la llengua de l'Imperi Romà. La intensitat de la romanització va variar segons les diferents zones de l'imperi (Gàl·lies, illes Britàniques, Germània, Hispània, Alps, Grècia, centre d'Europa, illes mediterrànies, nord d'Àfrica). Aquest fet va tenir conseqüències lingüístiques; així, en aquells territoris on la romanització va ser poc intensa, va aparèixer una llengua menys semblant al llatí que en aquells altres on...