Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Formació professional

El Segle XIX: Un Segle de Canvis i Moviments Literaris

El segle XIX va ser una època convulsa, marcada per lluites entre liberals i conservadors, períodes d'inestabilitat política a diferents països i la Revolució Industrial, que va causar un èxode massiu de treballadors cap a les ciutats. En aquest context, van sorgir importants moviments literaris:

Romanticisme

El Romanticisme va ser un moviment d'arrel nacionalista que va recuperar les tradicions populars. Les seves característiques principals inclouen:

• Rebuig dels cànons clàssics.
• Defensa de la llibertat de l'artista i l'originalitat de les obres.
• Incorporació de la barreja de gèneres.
• Predomini del sentiment sobre la raó.
• Exaltació del sentiment nacionalista.
• Exotisme i aventura en

Categories Gramaticals

• Nom: Es refereix a persones, animals o coses concretes o abstractes. És el nucli del SN (Sintagma Nominal).
• Adjectiu: Paraula que serveix per designar les característiques dels éssers o coses. Dins del SN fa la funció de complement del nom (CN).
• Verb: Paraula que expressa una acció. És el nucli del SV (Sintagma Verbal).
• Determinants:
  • Articles: el, la, els, les, un, una, uns, unes.
  • Demostratius: aquest/aquesta, aquell/aquella, aquests/aquestes, aquells/aquelles.
  • Possessius: el meu, la meva, el teu, la teva, el seu, la seva, el nostre, la nostra, el vostre, la vostra, els seus, les seves...
  • Numerals: un, dos, tres...
  • Quantitatius: molt, poc, quant, tant, bastant, gaire, més, menys, gens, massa, força, prou.
  • Indefinits: algun,

Literatura Medieval Catalana

Ramon Llull

Nascut a Mallorca, Ramon Llull va tenir una profunda experiència musical i religiosa. Amb la ferma voluntat de convertir els infidels al cristianisme, va dedicar la seva vida a escriure llibres per divulgar la seva prèdica i convèncer els poderosos de la necessitat de fundar monestirs per a la formació de monjos. Va ser el primer autor europeu que va escriure llibres de caràcter teològic, filosòfic i científic en llengua vulgar, com ara el Llibre d'amic e amat, Blanquerna i el Llibre de meravelles.

Les Cròniques

Les quatre grans cròniques (Crònica de Jaume I, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Ramon Muntaner i Crònica de Pere el Cerimoniós), escrites entre els segles XIII i XIV, narren...

La literatura valenciana durant la postguerra

La pèrdua de la guerra va comportar l’extinció absoluta de les institucions republicanes i l’eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. La cultura valenciana va patir aleshores un procés intens d’espanyolització castellanitzant. Molts escriptors van patir depuracions professionals, deportacions, penes de presó o l’exili. Franco va tallar l’activitat dels escriptors que havien començat abans de la Guerra Civil. Els que començaven a escriure a partir de 1939 no tenien referències.

La falta d’escriptors, d’editors i de públic lector i l’aïllament dels models exteriors, va fer que la producció narrativa valenciana es mantingués fidel als gèneres més tradicionals...

Obres de Creació Editorial

L'editor busca autors i temàtiques per a editar i publicar. Té la facultat d'estudiar, preparar i encarregar qualsevol obra que li sembli oportuna i que no es trobi al mercat. Poden ser obres de qualsevol tipus d'iniciativa editorial. Les més freqüents són llibres de temàtica especial i llibres diccionaris o enciclopèdics. Les editorials poden estar dirigides per:

• Editor empresari: És el que inverteix. La seva formació es basa en les empresarials i l'economia. S'envolta d'un equip de professionals que s'encarreguen de tota la part editorial.
• Editor professional: Ha viscut des de sempre el món editorial i està format a nivell d'edició i literari. Coneix tot el procés editorial i sap prendre les decisions

Mercè Rodoreda: Vida i Obra

Mercè Rodoreda va ser una gran lectora i va col·laborar en diverses publicacions periòdiques. L'any 1939 va ser exiliada i, als cinquanta, en millors condicions, va tornar a la novel·la amb la seua obra Vint-i-dos contes, marcada per la desolació de l'exili. Va publicar, el 1962, La plaça del Diamant, on tracta la història senzilla d'una dona de les classes populars i els grans esdeveniments col·lectius que va viure; el contrast produeix una tensió dramàtica impressionant. A més, va publicar El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar i Mirall Trencat, narració centrada en la vida d'una dona de la burgesia barcelonina i la seua família, una novel·la de gran complexitat. Després, la seua narrativa...

Vicent Andrés Estellés: Veu de la Poesia Valenciana de Postguerra

Vicent Andrés Estellés és el poeta valencià més destacat des del Segle d’Or valencià (el XV) des d’Ausiàs March i que se situa dins el moviment de la poesia realista dels anys 60.

És de l’època de postguerra i per això viu la mort d’alguns familiars, com la de la seua filla. La seua joventut, adolescència i infància van estar marcades per la mort, els ajusticiaments de la guerra i la postguerra, cosa que influeix en la seua obra.

Quant als seus estudis, cursà la carrera de periodisme a Madrid i treballà com a periodista al diari Las Provincias. Va arribar a ser cap de redacció, però va ser acomiadat per raons ideològiques aprofitant una malaltia seua.

Pel...

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)

Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català.

Característiques de la seva obra

L'obra d'Espriu està caracteritzada per la mescla de l'intel·lectualisme extrem i el descriptivisme càustic. Té una gran singularitat pel que fa a la riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts, i la capacitat per descriure, que han fet que sigui una de les més importants de la literatura catalana.

Obres destacades i cicles

El seu llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), enfoca el món destruït per la guerra. Obres com Les hores (1952), Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955) formen el cicle líric, ja que tracen un camí d'interiorisme. La...

L'HUMOR I LA IRONIA DE PERE CALDERS. Si hi ha una constant invariable a la narrativa de Calders, és la presència de l'humor. Quan es parla d'humor, podem entendre moltes coses diferents. El de Calders no es basa mai, per exemple, en la grolleria; és a dir, no hi trobarem referències sexuals ni escatolífiques, ni cap burla barroera sobre els defectes físics de ningú. Si hi ha burla, aquesta recau subtilment en la pròpia vanitat del narrador o d'un personatge massa pagat de si mateix. Calders es basa, en primer lloc, en un innegable talent lingüístic, fins al punt que constitueix un dels principals plaers en la lectura dels seus llibres: les paraules, els girs, les frases fetes, de vegades veritables troballes populars i d'altres de...