Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Formació professional

El Teatre Català del Noucentisme i les Tendències Posteriors

El Teatre Noucentista: Alta Comèdia Burgesa

En el teatre, les idees noucentistes van influir en la creació d'un teatre burgès pel que fa a l'extracció social dels personatges i a les situacions escenificades. Aquest gènere s'anomenava alta comèdia o comèdia burgesa. Hi destaquen autors com Carles Soldevila i Josep Pous i Pagès.

Altres Tendències Literàries en Oposició a la Burgesia

A més a més, hi ha una altra tendència literària que, al contrari de l'anterior, es defineix per oposició a les propostes burgeses. Així, trobem diverses manifestacions:

• En poesia: Experimentació amb l'avantguarda, com és el cas de J. V. Foix.
• En narrativa: Paròdia per part d'autors com

El Noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a Catalunya durant els primers anys del segle XX. Reclamava l'autonomia de Catalunya i la normalització de la llengua i la cultura catalanes. Es va reflectir en la literatura i l'art del moment, però va influir també en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar perquè els intel·lectuals i artistes del nou segle volien renovar-lo tot. Els fets més destacables d'aquest període són la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa i el cop d'estat de Primo de Rivera, el qual va provocar la fi de l'etapa més representativa del Noucentisme.

El programa cultural del Noucentisme

El Noucentisme tenia un programa cultural creat per Enric

Modernisme: Origen i Context Social

Corrent estètic que sorgeix per transformar la cultura tradicional i antiquada en una de moderna i nacional.

Context Històric i Social

• Restauració Borbònica: Hegemonia de la burgesia.
• Crisi de finals del segle XIX.
• Partits catalanistes: Com la Lliga Regionalista.
• Classe obrera: Organitzada en sindicats.
• Atemptats anarquistes: Repressió per part de l'Estat.

L'Artista Modernista

Fill de burgès que desitja ser artista per canviar la societat, no per professió.

Difusió i Expansió

• La revista L'Avenç (1889-1893): Clau en la normativització de la llengua.
• Les Festes Modernistes de Sitges: Trobades intel·lectuals on l'artista esdevenia el líder espiritual que havia de regnar a través de l'art.

Corrents Principals

• Simbolistes/

Salvador Espriu, narrador i autor de teatre, s’inicià com a narrador, però fou la poesia la que li atorgà el reconeixement del públic. Espriu participà en l’evolució de la poesia catalana del postguerra, és a dir, la poesia postsimbolista, que integrava en la poesia l’individualitat del poeta i l’herència cultural i lingüística del seu poble. L’obra es caracteritza per la pluralitat de gèneres, la diversitat de tècniques de composició, malgrat la unitat temàtica, moral i filosòfica que demostra. Es refugia en el record i en la meditació sobre la mort, i l’herència mítica de la humanitat. La voluntat de pervivència de la pròpia llengua també és característica d'Espriu, que cerca una veu essencial de caràcter

Estructures Textuals

Textos Narratius

El narrador explica tota la informació i regula tot el que hem de saber.

Textos Teatrals o Cinematogràfics

L'autor dona les informacions per mitjà de les *acotacions*: descriu el lloc i el temps de l'obra, i informa del moviment i el comportament dels personatges.

Conceptes Gramaticals Bàsics

L'Enunciat

És un grup de paraules que té sentit complet, com ara una pregunta o una afirmació.

L'Oració

És un conjunt de paraules que expressen una idea o un pensament complet i que contenen un verb en forma personal.

La Frase

És un enunciat amb sentit complet, però no conté cap verb en forma personal.

Literatura i Humanisme

L'Humanisme

L'Humanisme és el moviment que intenta recuperar tota la cultura possible, especialment...

Salvador Espriu

Biografia

Estudia dret, història antiga i llengües clàssiques. La Guerra Civil interromp els estudis d'egiptologia i l'obra novel·lística en què comença a destacar. Va ser un dels artistes que va contribuir a la reconstrucció cultural de la clandestinitat.

Obra

Poesia original i única, no es pot emmarcar dins cap dels moviments del seu temps; és un poeta a part i influirà els poetes posteriors. Participa de la temàtica angoixosa, metafísica i religiosa dels poetes dels anys 40 i 50. Les obres deixen veure un canvi d'orientació: la preocupació existencial davant la vida i la mort pren una dimensió col·lectiva, cívica i social.

Obres destacades

• El doctor Rip (1931)
• Laia (1932)
• Antígona (1939)
• Una altra Fedra, si us plau.

Modernisme versus noucentisme

• Coincidències
• Procés de renovació cultural i de la societat / Antipairalisme i europeisme / Lluita: creació d’una llengua literària capaç de fer-se servir als usos de l’activitat social

• Divergències
• Modernisme
• Ruralisme, localisme i romanticisme / Artistes aïllats / Oposició al poder polític / Propostes idealistes i radicals

• Noucentisme
• Classicisme, civilitat, cosmopolitisme i arbitrarisme. / Col·laboració dels intel·lectuals amb el poder polític: ideologia conservadora i institucions / Propostes realitzables

1. Futurisme ---> Ruptura total amb el passat i la tradició

• Apologia: guerra, lluita, violència, velocitat, esport, dinamisme, les invencions tècniques...
• Maquinisme: màquines i innovacions tècniques.

La Cohesió (Dixi): La referència als elements extratextuals de la situació comunicativa es vehicula amb la remissió al que podem anomenar eix jo-ara-ací, és a dir, la referència a les coordenades personals, temporals i espacials.

Dixi Personal: Són els elements lingüístics que remeten als participants en l'acte de comunicació. Gràcies a aquests elements es configuren el locutor (jo) i l'alocutari (tu). La tercera persona (ell/ella) és considerada no persona, ja que participa en la situació comunicativa.

D'altra banda, la forma de primera persona del plural, Nosaltres, presenta quatre possibilitats referencials: - Plural de modèstia: és típic dels textos expositius de l'àmbit acadèmic i científic. Es tracta d'un plural fals...

Llengua, Estil i Personatges Clau de Tirant lo Blanc

Estilísticament, dos nivells es juxtaposen a Tirant lo Blanc. D’una banda, un estil culte i retòric, l’estil de la valenciana prosa, introduït a la literatura pel corrent humanístic i conreat amb gran perfecció per Roís de Corella. Es tracta d’una prosa recargolada, utilitzada per pràcticament tots els personatges que es presenten als parlaments, als conhorts, a les lamentacions i als diàlegs ampul·losos i erudits, i que intenta reflectir, morfològicament i sintàcticament, la prosa llatina.

Característiques de la Valenciana Prosa

• Llatinismes.
• Adjectius anteposats al nom.
• Tendència a separar parelles d’adjectius al davant i al darrere del nom.
• Col·locació del verb al final