Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Formació professional

El Modernisme a Catalunya

El modernisme a Catalunya va ser la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna.

Modernisme i societat

• Hegemonia burgesa
• L’artista modernista

Corrents

• Simbolisme: Defensa la negació de tot, la salvació del món interior de l’artista si s’aïllava de la societat. Reflectir la realitat que transcendeix.
• Vitalisme: Defensa l’afirmació de tot, la regeneració de la societat.

Etapes del modernisme literari

Primera etapa

El modernisme a Catalunya arrenca de dos nuclis:

• De la revista Avenç: Objectiu fer literatura moderna, atacaven tot allò antic.
• Festes Modernistes de Sitges: 1892 – Primera, per S. Rusiñol. 1893 – Segona, es reunien tots els artistes i es van entendre.

Segona etapa

Avenç...

Personatges

Estereotips

El binomi mussiú Bernat/Claudi teixeix el tòpic de la rivalitat amorosa entre un vell i un jove, equivalent a la disputa entre l’amor fals i la passió autèntica. Bernat entén el matrimoni com una transacció comercial. Libori respon al prototipus de progenitor interessat en un casament avantatjós. Salvadora fa de mare sacrificada, víctima dels cops d’un fill desagraït. L’Artista actua de femme fatale, és la temptació carnal dels llops de mar. Rufina, amb Rufí, componen el tradicional duo còmic, amb els papers invertits: la dona manega un marit calçasses. El perfil de la protagonista s’associa a l’arquetip melodramàtic de la pecadora corrompuda i de la pecadora penedida. Se’ns presenta com una...

Causes de la Decadència

Dialecte Nord-occidental

• L'article determinat masculí manté la forma antiga (lo/los).
• Els pronoms febles presenten les formes plenes davant del verb.
• Els verbs incoatius de la 3a conjugació presenten i tònica (ex. servixo).
• El present de subjuntiu manté les desinències antigues (ex. jo cante).

Lèxic

• Mots compartits amb el valencià (espill/mirall, corder/xai, romer/romaní, atansar/acostar).
• Mots compartits amb el valencià i el balear (paréixer/semblar, trocar/fregar, arena/sorra, bes/petó).
• Mots propis (moixó/ocell, tripó/testicle, muricec/ratapinyada, sargantilla/sargantana, arna/rusc d'abelles, paloma/papallona, popa/teta, padrí/avi, madrina/llevadora, pastisser/flequer).

Dialecte Valencià

• Els demostratius presenten tres graus de localització

La Renaixença: Context, Cultura i Consolidació

Orígens i Ideals de la Renaixença Catalana

La Renaixença és un període de lluites constants entre l’obertura econòmica i democràtica, protagonitzades per liberals i immobilistes. Es manifesta en esclats de violència, com la crema de convents.

Enmig d’aquest panorama, apareix la burgesia, que vol una consciència nacional a través d’un passat gloriós i d’una llengua pròpia. Al mateix temps, apareix una revista aglutinadora amb el nom de La Renaixença (1871).

La Renaixença és un moviment que vol recuperar la consciència diferencial catalana, i això es reforça gràcies al romanticisme:

• D’una banda, el romanticisme fa una revisió del passat medieval.
• De l’altra, la recuperació

La societat feudal

L'Edat Mitjana comença l'any 476 dC, amb la caiguda de l'Imperi Romà, i finalitza el 1453 dC, amb la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs. Es divideix en dues èpoques:

• Alta Edat Mitjana (segles X-XII): Domini del feudalisme i art romànic.
• Baixa Edat Mitjana (segles XIII-XV): Domini de la burgesia i art gòtic.

A l'Alta Edat Mitjana, hi havia tres estaments:

• Cavallers: Braç armat (defensa).
• Clergues: Braç eclesiàstic (pregària i tasca intel·lectual).
• Poble: Braç popular (treball).

La noblesa

La noblesa s'enfrontava a una triple amenaça: els normands (vikings), els àrabs i els eslaus. L'economia era principalment agrària; les propietats territorials eren la font de riquesa dels nobles. El conservadorisme social va...

Noucentisme

Característiques

Moviment estètic i cultural que busca la regeneració de Catalunya a través de la política. Es caracteritza per l'ordre, les formes clares i les idees objectives. S'elogia la cultura i la civilització, especialment els ambients urbans (locus amoenus). Es valora la raó per sobre de l'instint i es busca un model de llengua elaborat. Es potencien les institucions (acció política i cultural) i es considera l'art com un estadi mental per comprendre el món. El Noucentisme és cosmopolita i universalista, i busca la perfecció formal.

Diferències amb el Modernisme

• Modernisme: canviar la societat a través de l'artista; admiració pel caos i la indefinició de formes i idees; natura dominant; ambients rurals; interès

El Naturalisme

Orígens i Objectius

El naturalisme, moviment conseqüència dels principis realistes, va néixer a França de la mà d'Émile Zola.

Els seus objectius eren:

• Retratar la vida de les classes socials més desfavorides (Germinal n'és l'exemple paradigmàtic).
• Aplicar els mètodes i els principis científics a la novel·la.
• Reflectir en la literatura les teories deterministes, segons les quals, els individus vivim condicionats tant per l'herència biològica com per la influència del medi.

Diferència entre Realisme i Naturalisme

La diferència entre realisme i naturalisme es troba en l'objectiu últim de cadascun:

• Realisme: pretén mostrar la realitat social tal com és, simplement amb interès crític.
• Naturalisme: pretén guarir els mals

Context

Històric: Al segle XX, va sorgir el noucentisme al 1906, un nou moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les noves institucions:

1. la Mancomunitat de Catalunya,
2. La Diputació de Barcelona,
3. l'Institut d'Estudis Catalans.

S'estableix una col·laboració entre les institucions públiques, artistes i intel·lectuals burgesos. Els artistes i pensadors noucentistes són contraris als postulats modernistes i defensen un retorn dels canons clàssics (mesura, ordre, harmonia). El Noucentisme es va iniciar amb les obres Glossari d'Eugeni d'Ors i els fruits saborosos de Josep Carner, però, es va estroncar per culpa del cop d'estat i dictadura de Primo de Ribera l'any 1923.

Els 5 pilars del noucentista:

• El Noucentisme

Subgèneres de la poesia trobadoresca

• Cançó: la dama és idealitzada i elogiada.
• Sirventès: atacs d'un trobador a un enemic seu.
• Pastorella: trobada entre cavaller i pastora.
• Alba: tristesa del poeta que deixa la dama quan arriba l'alba.
• Tençó: diàleg entre trobadors.

Trobadors catalans

• Guillem de Berguedà
• Guillem de Cabestany
• Ramon Vidal de Besalú
• Cerverí de Girona (màxim representant)

Ramon Llull

Creador del català literari, primer d'Europa en utilitzar llengua romànica per parlar de filosofia, ciència i religió. Neix a Palma de Mallorca, família benestant provinent de Barcelona que va a l'illa per la conquesta de Jaume I. Rep bona educació i té les cinc aparicions de Jesús. Als 30 anys va preocupar-se per la transmissió de la paraula...