Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Resum de Literatura Catalana: De l'Edat Mitjana a la Renaixença

Altres llengües estrangeres3,01 KB

Edat Mitjana

La poesia trobadoresca

Escrita en provençal o occità, destaca per cinc temes principals: Cançons, Alba, Pastorel·la, Plany i Sirventès. Dos trobadors destacats són:

  • Guillem de Berguedà
  • Guillem de Cabestrany (autor de El cor menjat)

La narrativa didàctica

L'obra de Ramon Llull és el pilar fonamental: Llibre d'Evast i Aloma i Blanquerna, Fèlix o Llibre de les meravelles i El llibre de les bèsties.

La narrativa històrica

Les quatre grans cròniques escrites en català per la Cancelleria Reial:

  1. Crònica de Jaume I
  2. Crònica de Bernat Desclot
  3. Crònica de Ramon Muntaner
  4. Crònica del rei Pere el Cerimoniós

L'humanisme

Bernat Metge amb la seva obra Lo somni, dividida en quatre llibres.

La poesia d'Ausiàs March

Considerat el primer poeta a...

Continua llegint "Resum de Literatura Catalana: De l'Edat Mitjana a la Renaixença" »

Crisi Medieval i Naixement de l'Humanisme: Renaixement Cultural

Altres llengües estrangeres2,77 KB

Crisi de Valors i Transició al Pensament Modern

Entre els segles XIV i XV es produeix una crisi de valors que marca la transició del pensament medieval cap a actituds més crítiques i individualistes. L’antropocentrisme situa l’ésser humà al centre, mentre conviuen l’espiritualitat cristiana i un cert escepticisme.

Consolidació Social i Política

La burgesia i les ciutats consoliden el seu poder i els estats evolucionen cap a monarquies fortes, coincidint amb la fi de les croades.

Naixement i Expansió de l'Humanisme

Culturalment neix l’humanisme, que recupera els ideals clàssics grecollatins i la racionalitat, en un context d’expansió de la impremta, la lectura i les universitats.

Figures Clau de l'Humanisme Italià

A la Toscana...

Continua llegint "Crisi Medieval i Naixement de l'Humanisme: Renaixement Cultural" »

La Poesia i la Narrativa Catalana: De la Postguerra a la Transició Democràtica

Altres llengües estrangeres3,2 KB

Poesia catalana després dels anys 70

Dècada de canvi i confluències: fi de la dictadura, transició democràtica i grans avenços culturals i científics.

Tendències i generacions poètiques

Conviuen diverses generacions:

  • Vicent Andrés Estellés: veu del poble valencià, poesia realista i quotidiana.
  • Salvador Espriu: poesia simbòlica sobre la mort i la identitat catalana.
  • Miquel Martí i Pol: poesia humana sobre la vida, l’amor i el treball.

També destaquen Pere Quart, Maria-Mercè Marçal i la influència de la Nova Cançó.

La creació d'una infraestructura cultural

S’enforteix l’ús del català: s’introdueix a l’ensenyament, s’obren mitjans, editorials i premis literaris, i creix la presència cultural.

La Fornada Valenciana: Renovació

...
Continua llegint "La Poesia i la Narrativa Catalana: De la Postguerra a la Transició Democràtica" »

El Modernisme a Catalunya: Història, Etapes i Corrents

Altres llengües estrangeres3,87 KB

Trets generals del Modernisme

El Modernisme és el moviment que es produeix a Catalunya aproximadament entre els anys 1892 i 1911. Tal com el mateix nom indica, es proposa modernitzar la societat catalana per mitjà de l’acció cultural dels intel·lectuals i artistes. El seu objectiu principal és transformar la cultura catalana, de regional i endarrerida a nacional i moderna. Aquest propòsit exigia dues coses:

  • Trencament amb la cultura oficial espanyola i la Renaixença: Els modernistes consideren que les bases d'una cultura moderna no es poden construir sobre criteris regionalistes centrats en el passat.
  • Obertura a Europa: Incorporen els corrents de pensament, artístics i literaris europeus que reaccionen contra el materialisme de la societat
...
Continua llegint "El Modernisme a Catalunya: Història, Etapes i Corrents" »

Curial e Güelfa: Resum i Personatges de la Novel·la

Altres llengües estrangeres2,68 KB

Curial e Güelfa: La Novel·la Cavalleresca Anònima

Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca anònima, escrita en valencià entre el 1435 i el 1462, abans que el cèlebre Tirant lo Blanc. Se situa en el Segle d'Or de la literatura catalana. No se'n coneix l'autor, però es pot deduir que era una persona culta amb amplis coneixements.

Personatges Principals

  • Curial: És el protagonista de la novel·la i està enamorat de Güelfa. Es diu d'ell que té una gran bellesa, tant física com personal, i que és el millor cavaller de l'Imperi, tant a cavall com en el combat a terra. Totes les dames s'enamoren d'ell només veure'l, però el seu cor pertany a Güelfa, tot i que té una petita relliscada amb la jove Laquesis.
  • Güelfa: És la germana
...
Continua llegint "Curial e Güelfa: Resum i Personatges de la Novel·la" »

La Renaixença: Resum, Causes i Jocs Florals

Altres llengües estrangeres3,26 KB

Què és la Renaixença?

La Renaixença és un moviment de recuperació lingüística i nacional que afecta la literatura i tots els altres aspectes de la cultura catalana després de més de tres segles. S'ha donat com a data d'inici el 1833, quan Bonaventura Carles Aribau va publicar el poema «La pàtria» al diari El Vapor. El moviment finalitza amb l'inici del Modernisme, entre 1892 i 1893.

Durant aquest període, la Renaixença abraça tres corrents literaris principals:

  • Romanticisme
  • Realisme
  • Naturalisme

Cronologia clau

  • 1833: Encara no hi ha una consciència clara de moviment, però es considera la data d'inici simbòlica.
  • A partir de 1850: Comença a aparèixer el terme Renaixença i s'estableix un programa amb objectius per assolir.
  • 1859: Amb
...
Continua llegint "La Renaixença: Resum, Causes i Jocs Florals" »

Teatre col·lectiu dels anys 70: evolució i institucions

Altres llengües estrangeres3,18 KB

El teatre col·lectiu dels anys 70

El teatre dels 70 és un teatre col·lectiu. Als anys 70 el teatre predominant és un teatre col·lectiu; és una dècada en què comença la professionalització teatral per raons socioeconòmiques. Els anys 60 havien produït la possibilitat de l’oci i una major fluïdesa dels diners. Hi ha una gran irrupció: augmenten les possibilitats de les companyies teatrals i el moviment per estrenar obres és més gran. A partir dels 60, grups independents s’autogestionen i no depenen de l’empresari. Aquests grups, en què tendran a establir-se en sales concretes, és d’on oferiran els seus muntatges.

Estrenes i companyies destacades

Primers de 1974: Dagoll Dagom — estrena Antaviana, sobre contes de Pere Calders;...

Continua llegint "Teatre col·lectiu dels anys 70: evolució i institucions" »

Poesia Trobadoresca: Característiques, Estils i Gèneres Essencials

Altres llengües estrangeres3,48 KB

Característiques de la Poesia Trobadoresca

  • Estava molt lligada a la societat que la va crear (la societat feudal).
  • Reflectia les lluites de l'època i els seus ideals (l'honor, la guerra...).
  • Poesia culta: Poesia artificiosa, amb textos molt elaborats.
  • Poesia lírica: Expressava els sentiments de l'autor pel que fa a l'amor, a la mort i a la religió.
  • Poesia en llengua occitana: Era comuna i acceptada pels trobadors catalans i del nord d'Itàlia.

Tema Principal i Personatges de l'Amor Cortès

El tema principal de l'obra trobadoresca era l'amor cortès. Reflectia les normes i l'estructura de la societat medieval.

En la composició poètica, la dama i el seu enamorat estaven units per un jurament de fidelitat amorosa. Aquesta dama estava casada i el...

Continua llegint "Poesia Trobadoresca: Característiques, Estils i Gèneres Essencials" »

Anàlisi de les Grans Cròniques Medievals Catalanes i Ramon Llull

Altres llengües estrangeres2,82 KB

Anàlisi de les Grans Cròniques i Autors Clau

Crònica de Jaume I

El rei va coordinar la seva redacció. Té una intenció didàctica i un llenguatge viu. Emfasitza el providencialisme.

Crònica de Bernat Desclot

Descripció i Cronologia

És la més antiga de les quatre grans cròniques. La va iniciar el 1283 i estaria enllestida el 1288. No se sap qui era l'autèntic cronista.

Contingut

  • El relat dedica una part dels capítols inicials a fets anteriors al naixement de Jaume I fins a Pere el Gran.
  • La resta de l'obra es dedica als nou anys en què regnà Pere el Gran (1276-1285).

Ramon Muntaner

Abast i Temes

Relata un període des de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne. Els principals episodis són les conquestes de Sícilia i Calàbria. Muntaner...

Continua llegint "Anàlisi de les Grans Cròniques Medievals Catalanes i Ramon Llull" »

Moviments Artístics i Literaris: De l'Edat Moderna a la Renaixença Catalana

Altres llengües estrangeres1,93 KB

Moviments Artístics i Literaris de l'Edat Moderna

Grans Corrents

Els grans moviments artístics i literaris de l'Edat Moderna són: el Renaixement, el Barroc, la Il·lustració i el Neoclassicisme.

Característiques dels Moviments

  • El Renaixement pretenia recuperar els ideals de la cultura grecollatina.
  • El Barroc es caracteritza per l'artifici i l'ornamentació.
  • La Il·lustració valora els costums sota la llum de la raó.
  • El Neoclassicisme torna a recuperar els models clàssics.

Escriptors Catalans Destacats

Escriptors catalans més destacats a l'Edat Moderna són:

  • Pere Serafí
  • Francesc Vicent Garcia
  • Cristòfor Despuig
  • Joan Ramis

La Literatura Popular

La literatura popular va tenir gran vitalitat durant l'Edat Moderna:

  • El Cançoner popular recull cançons
...
Continua llegint "Moviments Artístics i Literaris: De l'Edat Moderna a la Renaixença Catalana" »