Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Comunitats Lingüístiques i Plurilingüisme

Una comunitat lingüística és monolingüe per naturalesa: els individus d'un mateix territori parlen la mateixa llengua. Els estats monolingües són l'excepció; la regla són els estats plurilingües. A Europa només n'hi ha tres (Portugal, Islàndia, Albània). La majoria d'estats s'han format agrupant nacions diferents amb llengües diferents. Un estat plurilingüe pot identificar-se amb totes les llengües que s'hi parlen per igual i atorgar-los la mateixa consideració.

Llengües en Contacte

Si es parla en un estat monolingüe com en un plurilingüe, la llengua no està mai aïllada. Per unes determinades raons (migració, qüestions polítiques, veïnatge...), viu en contacte amb altres sistemes...

El Text Teatral: Definició i Fonaments

El teatre consisteix en la representació d'uns esdeveniments que protagonitzen uns personatges en un lloc i un temps concret i davant d'un públic.

Característiques del Text Teatral

El text teatral presenta dos nivells textuals: el que anuncien els personatges i el de les acotacions. Les acotacions s'insereixen entre parèntesis i amb lletra diferent a la del text principal.

Nivells Textuals

• Text anunciat: Es presenta en forma de diàleg.
• Les acotacions: Poden ser diegètiques (si fan referència a la trama), escèniques (si informen sobre aspectes tècnics) o dramàtiques (si aclareixen l'actitud que ha de mostrar el personatge en dir el text).

Varietats de Text Dialogat

Col·loqui

Diàleg sobre un tema concret

Formes i Estructura Lingüística

Paraules i Categories Lèxiques

Les paraules tenen una determinada categoria lèxica:

• Verbs
• Noms
• Adjectius
• Determinants
• Pronoms
• Adverbis
• Preposicions o conjuncions

Els Sintagmes

Són paraules o grups de diferent topologia segons quin sigui el nucli:

• SV (Sintagma Verbal)
• SN (Sintagma Nominal)
• SA (Sintagma Adjectival)
• SAdv (Sintagma Adverbial)
• SP (Sintagma Preposicional)

L'oració composta (amb més d'un verb) té aquestes estructures més les proposicions: cada una de les estructures oracionals que formen una oració composta.

Funcions Sintàctiques

Funcions dels Sintagmes en l'Oració

Dins l'oració trobem el predicat i el subjecte, i diferents complements del verb (atribut, C.D., C.I., etc.).

Evolució Històrica (Segles IX-XIX)

Orígens del Català

El català procedeix del llatí parlat (vulgar), però al llarg de la seva història ha rebut influències lingüístiques diverses per substrat, superstrat i adstrat.

Trets de la Romanització

La romanització és el procés d'implantació en un territori de les lleis, els costums, la cultura i la llengua de l'Imperi Romà. La intensitat de la romanització va variar segons les diferents zones de l'imperi (Gàl·lies, illes Britàniques, Germània, Hispània, Alps, Grècia, centre d'Europa, illes mediterrànies, nord d'Àfrica). Aquest fet va tenir conseqüències lingüístiques; així, en aquells territoris on la romanització va ser poc intensa, va aparèixer una llengua menys semblant al llatí que en aquells altres on...

Romanticisme: comparacions i metàfores

En la literatura romàntica, les comparacions i les metàfores no són simples ornaments, sinó que serveixen per connectar l'ànima de l'autor amb el món exterior. Es basen en:

• La Natura com a mirall de l'ànima: Es compara l'estat d'ànim dels personatges amb elements climàtics salvatges (Exemple: "El meu cor està fosc i tempestuós com aquesta nit de tempesta").
• Comparacions grandiloqüents: S'equipara el dolor humà amb elements gegantins i destructius (el mar indomable, el foc de l'infern, abismes sense fons).
• El contrast dràstic: Es busca comparar pols oposats per exagerar el drama (la bellesa més pura enfront de la feixuguesa de la mort).

Característiques del Romanticisme

• Predomini dels sentiments:

Sintagmas-un sintagma és un grup de paraules organitzat al voltant d’un nucli.Tipus principals: SN (Sintagma Nominal): nucli = nom Ex: “el meu amic”, “la casa gran”----SV (Sintagma Verbal): nucli = verbEx: “córrerà demà”, “ha sortit tard”---SAdj (Sintagma Adjectival): nucli = adjectiuEx: “molt alt”, “massa complicada”---SAdv (Sintagma Adverbial): nucli = adverbiEx: “molt lluny”, “massa tard”---SPrep (Sintagma Preposicional): nucli = preposicióEx: “a la platja”, “per al professor”

Modalitat de l’oració--Enunciativa: informa.Ex: “Avui plou.”Interrogativa: pregunta.Ex: “Quan vens?”Exclamativa: expressa emoció.Ex: “Que bonic!”Imperativa: ordre o petició.Ex: “Tanca la porta.”Dubtativa:...

Variació i diversitat de la llengua catalana

La variació del català demostra que els parlants mostren una gran diversitat lingüística. En primer lloc, trobem la variació geogràfica (diatòpica), ja que el català canvia segons la zona. Els dialectes geogràfics es divideixen en dos grans blocs: el bloc occidental (que inclou el català nord-occidental i el valencià) i el bloc oriental (rossellonès, central, balear i alguerès).

També existeix la variació històrica (diacrònica): el català ha evolucionat al llarg dels segles, amb dialectes històrics (cronolèctes) que van des del català preliterari fins al català actual. A més, hi ha la variació lingüística segons l'individu i el context: els idiolectes (sociolectes) són varietats...

El romanticisme

El romanticisme és un moviment estètic i espiritual que neix a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i s'estén per la resta d'Europa. Aquest moviment inaugura una renovació profunda en la creació artística i va transformar la relació entre l'individu i el món que l'envoltava.

Trets característics

• Sentiments i intuïció: Predominen els sentiments en contraposició al domini de la raó, propi del clàssic.
• Individualisme: S'exalta el jo i la soledat.
• Subjectivitat: Prevalen les idees pròpies i els sentiments.
• Originalitat i llibertat: Es potencien les capacitats creatives enfront dels models i de les regles formals de la literatura clàssica.
• Sentiment religiós: S'exalta la religiositat i l'espiritualitat.
• Tradicions:

Intenció i Estil del Poeta

La seva intenció és commovedora. El poeta pretén commoure el lector. Per aquesta raó, deixa de banda la complexitat del seu pensament i l'amargor dels seus sentiments.

Presència del Jo Líric

La presència del jo líric és constant, com mostra el recurs a la primera persona, que li atorga un toc de modernitat i individualisme. Era conscient d'una singularitat que l'apartava de la resta dels homes.

Recursos Estilístics

Utilitza comparacions, i sovint evoca l'experiència amorosa com una situació límit i angoixant.

Fa servir l'antítesi per expressar l'escissió del poeta entre l'amor sensual i l'espiritual; utilitza la litotes, afirmant negant, i viceversa.

Les personificacions són un recurs significatiu en la...

Autors Clau de l'Assaig Català Contemporani

Joan Francesc Mira: Antropologia i Via Valenciana

Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista, destaquen els seus treballs:

• Crítica de la nació pura (1985)
• Sobre la nació dels valencians (1997)
• La síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000)

Mira aporta un seguit de reflexions (com sempre documentades i crítiques) en què opta per una via valenciana, més propera al sentiment de valencianitat encara latent i unit a una història i a uns símbols recuperables i presents. Aquesta via s'allunya tant de la dependència espanyola com de l'opció fusteriana dels Països Catalans.

Quim Monzó: Narrativa, Periodisme i Combat