Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Gèneres literaris clàssics i medievals

Poesia

Poesia: composició escrita en vers (èpica, religiosa, narració en vers, lírica, satírica, cançó popular).

Narrativa

Narrativa: finalitat d'explicar coses reals o fictícies, defensar una idea o ensenyar. Periodisme.

No ficció: novel·la (història), conte (popular: rondalla / literatura).

Didàctica: exposar coneixements. Defensar una tesi: assaig.

Teatre

Teatre: representació d'una història (tragèdia, comèdia, drama, tragicomèdia, sainets). Òpera.

Característiques clàssiques

Gèneres literaris clàssics: la poesia havia de ser recitada o cantada. Els aedes: poetes i cantors professionals.

Poesia èpica

Poesia èpica: explica les gestes heroïques inspirades en fets reals. Exemples clàssics:...

Figures Retòriques i Mètrica

Figures de Dicció i Sintaxi

• Encavallament: Trencament d'una oració per la pausa llarga al final del vers; l'oració ha de continuar al vers següent.
• Enumeració: Ús de comes.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre gramatical habitual.
• Paral·lelisme: Repetició de l'ordre gramatical habitual.
• Polisíndeton: Repetició d'una conjunció coordinant (ex: i... i...).

Llocs Comuns i Temes

• Fortuna Mutabile: Fortuna mudable.
• Locus Amoenus: Lloc deliciós.

Fenòmens Fònics i Ortogràfics

Fenòmens Mètrics

• Hiat: Ex: *de-ma / o-bren*.
• Sinalefa: Unió de vocals entre paraules (Ex: *ai/xo...i*).
• Elisió: Caiguda de vocal (Ex: *u/na..a/miga*).

La Dièresi

S'escriu quan:

1. La 'u' de *gue, gui, que, qui* no es muda.
2. La 'i' o 'u' no formen diftong

L'Avantguardisme al Primer Terç del Segle XX

Durant el primer terç del segle XX, una sèrie d’avenços tecnològics va alimentar els principals ismes de l’avantguardisme (cubisme, surrealisme, futurisme, dadaisme). Els avantguardistes eren innovadors i moderns, trencant amb les tècniques tradicionals i acostumant a fer barreges artístiques.

Característiques de l'Avantguardisme

• Temes nous i llibertat creativa.
• Trencament de les barreres entre les arts i els diferents gèneres literaris.
• Esperit revolucionari.
• Trencament dels cànons estètics tradicionals.

Principals Ismes

Cubisme

Autor: Guillaume Apollinaire. Art de compondre i descompondre la realitat. L’artista pretenia reflectir la realitat. Com a tècnica poètica, utilitzaven el cal·ligrama....

La Crisi del Pensament Medieval

Context històric i social

• Època de transformacions econòmiques, socials, polítiques i culturals.
• El pensament medieval conviu amb les noves idees, d’aquí que es parli de crisi. Els valors i pensaments de l’Edat Mitjana entren en crisi.
• Ha arribat l’hora que l’home descobreixi l’entorn que l’envolta, la naturalesa, el propi cos i la societat.
• Les ciutats esdevindran el centre de l’activitat social i econòmica.
• Els reis intenten tenir el poder absolut i l’Església comença a trontollar.
• Les classes mercantils (la burgesia) comença a tenir protagonisme.
• Les manifestacions artístiques presenten canvis:
  • a) Pèrdua d’hieratisme i exaltació de la figura humana en pintura i escultura.
  • b) Importància

Literatura Catalana Moderna (Segles XVI-XVIII)

Context Històric i Cultural

• Els territoris de llengua catalana van experimentar canvis polítics i culturals significatius.
• En l'àmbit polític, hi destaquen:
  • La unió de la Corona Catalanoaragonesa amb la de Castella (segle XVI).
  • L'entronització de la dinastia dels Borbons.
• Aquests fets van comportar la pèrdua de les llibertats nacionals.

El Terreny Literari

La producció literària es divideix en dos grans blocs:

1. Literatura Culta

   La literatura catalana d'aquests segles presenta els mateixos períodes que el conjunt d'Europa. Els tres moviments estètics d'aquesta etapa són:

   • Renaixement
   • Barroc
   • Il·lustració

2. Literatura Popular

   Va mantenir el seu vigor perquè la llengua catalana es va continuar parlant.

El Noucentisme i les Avantguardes a la Literatura Catalana

El Noucentisme: Estètica i Figures Clau

L'època noucentista s'inicia el 1906 amb la publicació d'Els fruits saborosos, l'exponent paradigmàtic de l'estètica noucentista.

Josep Carner: Poeta del Noucentisme i la Maduresa

Època Noucentista (1906)

Publica Auques i ventalls, un exponent de l'humorisme de Carner, pels poemes que presenten una multitud de personatges que es mouen pels barris barcelonins i són presentats amb una bona dosi d'ironia benevolent.

Etapa de Maduresa (Anys 20 i 30)

Durant els anys 20 i 30, la poesia de Carner assoleix la plenitud. Els nous llibres de poemes tindran un to més reflexiu. El cor quiet és el recull que obre aquesta etapa, marcada per l'allunyament personal...

Tipologia textual i gèneres literaris

Classificació dels textos segons la seva funció

• Text descriptiu: Té la funció d'informar mitjançant un centre d'interès i relacions d'analogia. La seva estructura consta de presentació, caracterització i situació en l'espai i el temps. Es caracteritza per l'ús d'adverbis de lloc i manera, verbs imperfectius i atributius, i complements del nom (CN). Exemples: guies de turisme, retrat literari.
• Text narratiu: Serveix per narrar fets responent a les 6 preguntes bàsiques, amb un punt de vista i un ordre determinat. Estructura: plantejament, nus i desenllaç. Utilitza verbs de passat i d'acció, adverbis de lloc i temps, i connectors. Exemples: notícia, conte, biografia, crònica.
• Text instructiu: Té

Manuel de Pedrolo i el Teatre de l'Absurd

El teatre de l'absurd de Pedrolo es caracteritza per:

• Situacions inicialment absurdes.
• Poca acció i escenografia nua.
• Temps i espai incoherents.
• Llenguatge telegràfic, amb repeticions i equívocs.

Però el desenvolupament de les seves obres presenta una coherència discursiva de plantejament, nus i desenllaç. Els personatges són essencialitzats, entre els quals falla la comunicació, i habiten en un món trencat que els separa de manera radical de l'espai exterior.

La Condició Humana i la Llibertat en l'Obra de Pedrolo

En aquesta situació, els personatges reaccionen de dues maneres:

1. Alguns s'hi acostumen i accepten la situació a causa de la por que tenen a tot el que no coneixen.
2. Altres es rebel·len i

Quim Monzó (Barcelona, 1952) perteniex actualment a un grup d’escriptors ha fet del conte O la narrativa breu l’objecte principal de la seua activitat literària. Amés Ha sigut dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, guionista i traductor.Els Trets més definidors de la seua manera de contar històries son:-L’estructura De les seues narracions és original i molt enginyosa en al que després d’una Successió́ de fets, de vegades encreuats o contraposats, s’arriba a un final Sorprenent, humorístic i, fins i tot, absurd. Es una estructura breu, Esquemàtica, on gran part dels fets se’ls ha d’imaginar o pressuposar el Lector.-La temàtica: els seus contes sorprenen i pertorben, són actuals, Originals, sarcàstics...

Context històric: La Decadència

Després de la mort de Martí l'Humà, el Compromís de Casp va instaurar Ferran d'Antequera, de la dinastia Trastàmara. Més tard, la unió dinàstica de Castella i Aragó amb Ferran el Catòlic i Isabel de Castella va mantenir les normes jurídiques separades, però va marcar l'inici de la Decadència.

Aquest terme va ser encunyat durant la Renaixença amb la intenció de desqualificar el llarg període que l'havia precedit, presentant-se com a "salvadors" que connectaven amb les glòries medievals.

Causes de la davallada cultural i lingüística

• Substitució lingüística: Comença un període de substitució del català pel castellà. S'enterboleix la consciència de comunitat lingüística, encara que la