Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Lèxic d'origen llatí

• Lèxic patrimonial: Formen el lèxic bàsic del català i són els que han evolucionat a partir de paraules provinents del llatí vulgar.
• Cultismes: Són mots manllevats directament del llatí escrit o del grec i adaptats fonèticament i morfològicament a la llengua catalana. No han sofert l'evolució dels mots patrimonials.
• Semicultismes: Són mots presos del llatí escrit però que han sofert una evolució fonètica parcial.
• Doblets: Una mateixa paraula llatina ha donat lloc a dues paraules catalanes, una de patrimonial i un cultisme. Els doblets són parelles de mots derivats de la mateixa rel llatina.

Llengües de substrat

És el conjunt de llengües que han estat substituïdes per una altra a conseqüència d'una conquesta...

Jacint Verdaguer: Vida i Obra

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles. A deu anys va ingressar al seminari i va ser ordenat sacerdot. Va participar en els Jocs Florals de Barcelona i es va relacionar amb les personalitats més destacades de la Renaixença.

Crisi Espiritual i Exili

Va patir una forta crisi espiritual. Aquesta es va resoldre en un desig creixent de purificació i en un exercici desordenat de la caritat, que el va omplir de deutes. El Marquès de Comillas i les autoritats eclesiàstiques van reaccionar i van decidir allunyar-lo de Barcelona amb un diagnòstic de follia.

El cas Verdaguer es va convertir en el centre d’un gran enfrontament polític i ideològic que va dividir el país en dos blocs. El bisbe Morgades va redactar...

Què és el Romanticisme?

És un moviment cultural que s’origina a les darreries del segle XVIII i es desenvolupa durant la primera meitat del segle XIX.

Característiques del Romanticisme

• El mal del segle: Sentiment d’insatisfacció davant la vida.
• La importància del jo: L’escriptor romàntic té una tendència a l’anàlisi del pas del temps i dels records. Paisatges feréstecs.
• La cerca de l’evasió: El poeta romàntic vol fugir del present perquè no li agrada. Moltes obres romàntiques estan ambientades a l’Edat Mitjana o al Renaixement.
• El valor de la llibertat: L’artista romàntic se sent un ésser superior.
• La recuperació del passat dels pobles i la lluita pel seu alliberament: Nacionalisme.

El primer país on es desenvolupa...

Barbarismes i Equivalents en Català

• Abono: Abonament
• Adivinances: Endevinalles
• Agravis: Agreugis
• Aliniar: Alinear
• Almacens: Magatzems
• Andén: Andana
• Antes que: Abans que
• Apaciguar-lo: Calmar-lo / Apaivagar-lo
• Aplaçat: Ajornat
• Arredonir: Arrodonir
• Assustada: Espantada
• Bassura: Escombraries
• Bissagres: Frontisses
• Bolso: Bossa
• Bòvedes: Voltes
• Busó: Bústia
• Celofà: Cel·lofana
• Cenador: Menjador
• Cita: Citació
• Cuaranta vatios: Quaranta vats
• Del segur: De l’assegurança
• Delanter: Davanter
• Derrotxar: Malgastar
• Despedida: Comiat
• Despedit: Acomiadat
• Despreci: Menyspreu
• Destí: Destinació
• Disfrassos: Disfresses
• Els molls: Les molles
• Enredadera: Enfiladissa
• Ensajar: Assajar
• Enxarcat: Embassat
• Equipo: Equip
• Estanteria: Prestatgeria
• Exprimir: Esprémer
• Flan: Flam
• Folletós: Fulletó
• Forro:

1. Relació entre el Tirant lo Blanch i la novel·la de Cervantes

A l'Edat Mitjana, la novel·la trobava els seus temes en el món cavalleresc, farcit d'éssers i d'aventures fantàstiques en les quals es veien immersos uns herois sovint dotats de qualitats moltes vegades gairebé sobrehumanes. És el cas de moltes novel·les de cavalleries.

Tanmateix, ja trobem al Tirant lo Blanch alguns trets que ens permeten afirmar que es tracta d'una novel·la moderna: els tractaments del temps i del punt de vista narratiu, i especialment la psicologia dels seus personatges, una novetat essencial respecte de les novel·les anteriors. A més, al Tirant, les dames de la part grega es comporten com ho feien les dames de la València de l'època, la qual cosa...

Literatura medieval i poesia trobadoresca

Lit. med. — llatí culte — poesia trobadoresca — narrativa didàctica — narrativa històrica — poesia s. XV — novel·la cavalleresca.

Poesia trobadoresca

Poesia trobador. Occitània. Escrita en provençal. Trobador: poeta que escrivia. Joglars: la cantaven.

• Cançó: dama idealitzada i lloada.
• Sirventès: atacs d'un trobador a un enemic.
• Plany: tristesa per la mort d'una persona important.
• Pastorel·la: trobada entre cavaller i pastora.
• Alba: tristesa del poeta; deixa la dama a l'alba.
• Tençó: diàleg entre dos trobadors.

Ramon Llull

Ramon Llull: creador català i literari. 1232–1315. Primer a Europa a utilitzar la llengua romànica per parlar de filosofia, ciència, religió, etc.

Als 30 anys: canvia...

Característiques de la Poesia d'Ausiàs March

Ausiàs March és considerat el gran poeta de l'amor de la literatura catalana. El concepte d'amor que ell tracta ja no és el de l'amor cortès tradicional. Ell és tan conscient d'aquest allunyament dels cànons trobadorescos que fins i tot ens fa saber que escriu deixant de banda l'estil dels trobadors.

Els trets distintius de la seva obra inclouen:

1. Llengua i Estil: La llengua de què se serveix és un català ric i sense solucions provençals, amb un estil directe, sense concessions, sincer i provocatiu. Utilitza versos decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba, que des d'aquest moment s'anomenen decasíl·labs ausiasmarquians.
2. Ús de Figures Retòriques: Per comunicar al lector tota la

Quim Monzó: Biografia i Estil Literari

Quim Monzó nasqué a Barcelona el 1952. Es donà a conèixer com a escriptor el 1976 guanyant el premi “Prudenci Bertrana” de narrativa.

Influències i Procés Creatiu

Les seves influències literàries són diverses:

• Franceses (Queneau)
• Nord-americanes (Barthelme)
• Sud-americanes (Cortázar)
• Catalanes (Calders)

Utilitza la improvisació com a procés literari, tot treballant el llenguatge, la ficció, la il·lusió i les imatges estereotipades amb una gran capacitat analítica. Així, ironitza sobre la societat contemporània amb posicions lúcides que intenten desmuntar les tòpiques convencions.

Obra de Monzó: Novel·la i Contes

Conrea la novel·la, destacant La magnitud de la tragèdia, on barreja els...

L'assaig de Joan Fuster i el seu context

Va iniciar la carrera literària amb la publicació d’excel·lents poemaris com Sobre Narcís, però el gruix de la seua obra literària el forma l’assaig. Aquest gènere fou perseguit durant els primers anys de la postguerra. Fuster hagué de vèncer, en la seua trajectòria intel·lectual, moltes adversitats: censura, hostilitats... La seua obra assagística és amplíssima i de temàtica molt diversa:

• Sobre literatura: Història de la literatura en obres com Literatura catalana contemporània.
• De caràcter cívic i social: Els assajos més polèmics i influents (Qüestió de noms, on tracta la polèmica pel nom de la llengua i del país, i Nosaltres, els valencians, on s’analitzen les nostres mancances

Gèneres Informatius

La Notícia

Respon a les 6W (Què, Qui, Quan, On, Per què, Com). És una narració breu que informa d'un fet d'actualitat. S'estructura en forma de piràmide invertida (del més important al menys important).

La notícia té tres parts principals:

• El Titular: Format per avantítol, títol i subtítol.
• L'Entradeta: Primer paràgraf que respon les 6W.
• El Cos: Detalls que s'exposen per donar aclariment a la notícia.

El Reportatge

Relat més complet i extens que la notícia. Intenta informar el lector de fets que no sempre han de ser d'estricta actualitat. Ha d'incloure una sèrie de dades informatives, i a més, explicar les causes i conseqüències al lector.

Elements que pot incloure:

• Opinions de testimonis.
• Gràfics d'estadística.