Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Poesia medieval catalana: amor no correspost i formes poètiques

Altres llengües estrangeres4,17 KB

Poesia medieval catalana: resum i formes

Cerverí de Girona — «Si mai he estat pensatiu i confós»

Gènere: Cançó.

  • Estructura: Copla de 7 versos.
  • Mètrica i rima: Rima masculina, consonant.
  • Tema: La demanda a un amor no correspost.

Ramon Llull — «Cant de Ramon»

Gènere i tema: Cançó; el descontentament per no haver estat entès (escriure obres, fundar escoles, difondre el cristianisme).

  • Estructura: 6 coples.
  • Mètrica i rima: Rima masculina, predomini de la consonant.
  • Desenvolupament per coples:
    1. 1a copla: Li apareix Jesús i decideix abandonar-ho tot per difondre el seu pensament.
    2. 2a copla: Tristesa per no haver estat entès.
    3. 3a copla: (esmentada, sense text detallat en l'original).
    4. 4a copla: Li ha vingut la inspiració.
    5. 5a copla: Intenta difondre
...
Continua llegint "Poesia medieval catalana: amor no correspost i formes poètiques" »

Gèneres Discursius i Tipologies Textuals: Guia Completa

Altres llengües estrangeres3,62 KB

Gèneres Discursius i Tipologies Textuals

La Descripció: Què és i com funciona?

Descriure és explicar com és un objecte, un ésser animat, un espai o una persona. Es pot descriure qualsevol aspecte de la realitat, des dels més concrets fins als més abstractes.

Característiques Morfosintàctiques de la Descripció

  • Les oracions solen ser simples i enunciatives.
  • Si són compostes, seran per subordinació de relatiu o de predicat nominal.
  • Els temps verbals que predominen són el present d'indicatiu o l'imperfet d'indicatiu.
  • Hi abunden els verbs copulatius (ser, estar, semblar) i els de pertinença (tenir, portar).
  • Les oracions són simples, juxtaposades o coordinades copulatives amb el nexe "i".

Característiques Lèxiques de la Descripció

El lèxic...

Continua llegint "Gèneres Discursius i Tipologies Textuals: Guia Completa" »

Tipologia Textual: Característiques, Estructura i Gèneres

Altres llengües estrangeres3,4 KB

Tipologia Textual: Classificació i Característiques

Text Descriptiu

  • Intenció

    Descriure com és una persona (físicament o psicològicament), un objecte, un lloc, un ambient, etc.

  • Estructura

    De més general a més concret, de dalt a baix, d’esquerra a dreta, etc.

  • Trets Lingüístics Bàsics

    Abundància de verbs en present o imperfet (verbs *ser*, *estar*, *tenir*...). Abundància de noms amb els seus complements (*adjectius*).

    Formes d'Imperfet: era, tenia...

  • Gèneres Textuals

    Retrat, avís sobre una persona o un animal *desapareguts*, guia *turística*, inventari, testament...

  • Exemple

    La Marta és alta i prima. Té els cabells curts i castanys. Li agrada ballar *i* practicar esport.

Text Narratiu

  • Intenció

    Relatar fets i accions.

  • Estructura

    Plantejament,

...

Continua llegint "Tipologia Textual: Característiques, Estructura i Gèneres" »

La Poesia Catalana dels 70 als 90: Simbolisme i Experimentalisme

Altres llengües estrangeres3,64 KB

La Poesia Catalana Post-Realista (1970-1990)

L'Impuls dels Anys Setanta i l'Experimentalisme

Al començament de la dècada, al marge de l'obra de J. V. Foix, es publicaren llibres cabdals que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'experimentalisme. Destaquen:

  • Els Miralls (1970), de Pere Gimferrer.
  • Poesia rasa (1970), de Joan Brossa.

La poesia no-realista, que en pocs anys es convertí en hegemònica, presentà els plantejaments estètics del moment.

Els Nous Paràmetres del Codi Textual

La poesia es considerà com un discurs autònom, contrari a la lògica del realisme. Aquesta nova orientació es basava en diversos punts:

  1. Nous paràmetres del codi textual: La pretensió del poeta, d'acord
...
Continua llegint "La Poesia Catalana dels 70 als 90: Simbolisme i Experimentalisme" »

L'Escola Satírica Valenciana i l'Espill de Jaume Roig

Altres llengües estrangeres2,84 KB

L'Escola Satírica Valenciana i Bernat Fenollar

Amb el nom d'Escola Satírica Valenciana s'agrupen una sèrie de poetes cultes que practiquen una poesia de caràcter humorístic i amb molts recursos de la tradició popular. El principal representant n'és Bernat Fenollar, ànima d'una concorreguda tertúlia literària en la qual s'escrivien poemes col·lectius i on van participar autors com Jaume Roig, Narcís Vinyoles, Joan Moreno o Jaume Gassull (i, possiblement, Ausiàs March i Joan Roís de Corella).

L'Espill: Intenció moral i sàtira medieval

Més encara, L'Espill vol ser un reflex (això és el que fan els espills: reflectir) d'un model de comportament. Per això, té una clara intenció moral, que arreplega característiques del sermó...

Continua llegint "L'Escola Satírica Valenciana i l'Espill de Jaume Roig" »

Mercè Rodoreda i Quim Monzó: Figures clau de la literatura catalana

Altres llengües estrangeres2,52 KB

Mercè Rodoreda: L'exili i la veu femenina

Mercè Rodoreda és una autora del segle XX que, arran de la pèrdua de la guerra i la seva condició de dona, se'n va a l'exili. La seva narració està marcada per l'exili i altres esdeveniments culturals i polítics.

La primera novel·la que publica és Aloma el 1938, obra que anys més tard reescriu. La que la duu a l'èxit és La plaça del Diamant, novel·la que tracta de la postguerra i que és el resultat d'experiències vitals, intel·lectuals i polítiques.

Tècniques narratives i personatges

En la seva narració, Mercè Rodoreda utilitza la primera persona, el monòleg i el monòleg interior. A més, els seus personatges protagonistes sempre són dones, mentre que la resta es troben en situacions...

Continua llegint "Mercè Rodoreda i Quim Monzó: Figures clau de la literatura catalana" »

Fragmentació del Llatí: Causes i Evolució Lingüística

Altres llengües estrangeres4,21 KB

Els testimonis dels antics, que no es varen interessar gaire per les característiques i el destí d’aquestes llengües, són molt imprecisos. Com que la major part eren llengües gens o poc escrites, ens falten fonts directes. L’existència de variacions nacionals o regionals del llatí és una qüestió molt debatuda: si les llengües romàniques han derivat d’un llatí vulgar unitari o d’un llatí vulgar ja diversificat. Els estudiosos mantenen postures enfrontades: d’una part, els representants de les tesis variacionistes es mostren partidaris de l’existència d’un llatí gal, un llatí africà, un llatí hispànic... mentre que, d’altra part, els unitaristes afirmen que el llatí vulgar es mantingué com a llengua parlada...

Continua llegint "Fragmentació del Llatí: Causes i Evolució Lingüística" »

Poesia Catalana Actual i el Teatre de Manuel de Pedrolo

Altres llengües estrangeres2,74 KB

Característiques bàsiques de la poesia actual

La poesia catalana actual comença en l’últim terç del segle XX, quan apareixen importants canvis politicosocials a l’estat espanyol: la transició del franquisme a la democràcia i l’estat de les autonomies. La desaparició d’autors consagrats dona pas a la nova promoció de poetes que, tot i publicar una poesia personal, presenten trets comuns.

Als anys vuitanta i noranta, els poetes abandonen la idea d’actuar com a memòria col·lectiva o com a impulsors de la transformació social i elaboren un discurs basat en les vivències personals que tendeix a l’autobiografia i a la intimitat. Aprofiten totes les innovacions tècniques: empren formes tradicionals al costat del vers lliure....

Continua llegint "Poesia Catalana Actual i el Teatre de Manuel de Pedrolo" »

Quim Monzó i la poesia catalana de postguerra

Altres llengües estrangeres2,61 KB

La narrativa curta de Quim Monzó i la societat

Joaquim Monzó és un dels autors més personals de la narrativa actual que ha creat una obra sòlida i un món literari propi. Monzó deforma la realitat per trivialitzar determinades situacions i exaltar-ne d'altres. Podem dividir l'obra de Monzó en contes, novel·les i articles d'opinió, encara que la seua fama procedeix de les seues narracions breus, que reflecteixen la nostra societat actual destacant els aspectes més ridículs de la vida quotidiana.

Utilitzant la ironia, la paròdia i el sarcasme, així com la desmitificació per a criticar costums, Monzó escriu contes actuals i subversius amb uns personatges anònims i esquemàtics que viuen històries al món urbà, al qual converteix...

Continua llegint "Quim Monzó i la poesia catalana de postguerra" »

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: Clau de la Novel·la Moderna Catalana

Altres llengües estrangeres3,03 KB

Joanot Martorell: Vida i Llegat del Cavaller

Novel·la del segle XV, de les primeres escrites en català i la tercera en francès.

Biografia de Joanot Martorell (1410-1468)

El cavaller valencià Joanot Martorell és l’autor de la millor novel·la catalana de tots els temps. Va néixer a Gandia el 1410 i va morir el 1468. Provenia de la noblesa mitjana i va ser armat cavaller.

L'Afer amb Joan de Montpalau

Martorell va acusar el seu cosí, Joan de Montpalau, d’haver trencat la paraula de matrimoni amb Damiata Martorell, germana de Joanot. Va viatjar fins a Anglaterra per aconseguir que el rei d’allà acceptés fer de jutge de la batalla. L'afer es va resoldre amb un pagament a Damiata d’una certa quantitat de florins.

Influència de la Cort

...
Continua llegint "Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: Clau de la Novel·la Moderna Catalana" »