Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

El gènere com a construcció social: Una anàlisi crítica

La reflexió sobre la utilitat del gènere, a partir del llibre Gènere: Una immersió ràpida de Marta Segarra i el text de Joan Scott, ens proporciona una visió profunda de la complexitat d'aquest terme a la societat contemporània.

Les dues autores, amb les respectives perspectives acadèmiques, aborden la idea que el gènere és una construcció social, desvinculant-lo de la mera assignació biològica del sexe en néixer:

• Joan Scott: Defineix el gènere com un element fonamental en l'organització social i una categoria analítica clau per entendre les relacions de poder.
• Marta Segarra: Aprofundeix en la naturalesa evolutiva de la identitat de gènere i la diversitat més enllà

1. L'argumentació i les tipologies textuals

Argumentar no vol dir només donar l'opinió sobre una idea; vol dir defensar-la amb un discurs coherent, raonar i justificar les idees proposades, contrarestar les contràries i arribar a conclusions convincents.

Tipologies textuals

• Descripció: Informa de les característiques internes (guies, anuncis, narració). Trets lingüístics: adjectius i verbs copulatius (ser, estar, semblar).
• Narració: Conta fets reals o inventats (notícies de premsa, biografies, novel·les). Trets lingüístics: verbs d'acció i connectors de temps i de causa.
• Instrucció: Indica mitjançant ordres o consells el procediment a seguir (receptes, regles de joc, muntar un moble). Trets lingüístics: formes verbals d'obligació

El sistema feudal i la societat estamental

El detriment de la monarquia i la reivindicació del poder per part dels nobles van desembocar en el fet que la figura dels nobles ressorgís com un senyor poderós, protector dels febles enfront dels invasors, a canvi de les terres dels pagesos o dels fruits que aquestes produïen i de l'obediència d'aquests, que passaven a ser una figura assimilada al que eren els súbdits de l'antiga figura del rei.

El noble o senyor feudal va acabar substituint el rei en poder i autoritat, convertint-se en l'eix de tota l'activitat econòmica i social. Aquest sistema es va denominar "feu" i es va basar en la subsistència agrícola amb base en el que produïen les terres dels agricultors. La situació va produir...

La Poesia del Segle XV

La poesia catalana dels trobadors s'arrossega fins al segle XIV. És a partir del segle XV, amb l'aventura mediterrània del rei Alfons el Magnànim, que molts escriptors catalans s'instal·len a Nàpols, on reben la influència de les noves formes de poesia italiana.

El Dolce stil novo italià

La fin'amors estava en declivi des de finals del segle XIII. La renovació arriba amb la instal·lació de la cort del rei Alfons el Magnànim a Nàpols, que es va envoltar d'artistes, traductors, poetes i músics. Els escriptors de la cort llegiren Dant (Dante Alighieri) i Petrarca, continuadors i renovadors del Dolce stil novo italià, que permeté l'evolució de la poesia catalana. Els principals autors van ser Jordi de Sant Jordi...

L'Edat Mitjana

Context social i cultural

• Social: Piràmide social molt estricta, implantació del feudalisme i ascensió de la burgesia.
• Cultural: Segle VIII: naixement de les llengües vulgars.
• Teocentrisme: Déu com a centre de tot.
• Literatura: Didàctica i moralitzadora, amb pervivència de la cultura popular.

La poesia trobadoresca

Sorgida al sud de França al segle XI, es tracta d'una poesia lírica, cantada i no religiosa. Els seus temes principals eren l'amor i el lament fúnebre. Era una poesia culta.

• Trobador: Poeta de la cort que componia i cantava aquesta poesia culta en provençal per a un públic refinat.
• Joglar: Cantava o recitava poesia popular en la seva pròpia llengua o interpretava composicions d’un trobador.
• Amor cortès (segle

Gramàtica: Els modes verbals i els temps

El mode imperatiu serveix per expressar una ordre, un consell o un prec. El subjuntiu s’utilitza per expressar valors relacionats amb la possibilitat, el dubte, el desig, la temença o la necessitat.

Conjugació del verb cantar

• Present: canta
• Passat: cantà, van cantar
• Passat perfet: ha cantat
• Passat imperfet: cantava
• Passat plusquamperfet: havia cantat
• Futur: cantarà
• Futur perfet: haurà cantat
• Condicional: cantaria
• Condicional perfet: hauria cantat

Literatura medieval i de cavalleria

Ramon Llull, un dels escriptors més importants de la literatura medieval, va escriure l’any 1276 un llibre titulat Llibre de l’ordre de cavalleria, que explica què volia dir ser cavaller cristià.

Geoffrey de Monmouth, un...

Bernat Metge

Obres de Bernat Metge: Sermo, paròdia dels sermons de l'època. Medicina: recepta irònica i burlesca per curar els mals d'un amic. Lo Somni, obra humanista. Lo Somni demostra la seva innocència davant les acusacions que pesen sobre ell; és un diàleg entre el rei Joan I i el narrador, amb un to humanista. L'obra consta de 4 llibres. Hi ha escepticisme sobre la immortalitat de l'ànima, es formulen preguntes al rei; també hi ha signes de misogínia i elogis a les dones, especialment a la família del rei Martí I.

Ausiàs March (1400–1459)

Ausiàs March (1400-1459). Neix a Gandia, País Valencià, en una família que va ascendir a la noblesa el 1360. Ambient familiar cavaller i poètic. Als anys 1420–1421 va participar al...

La Decadència (Segles XVI-XVIII)

La Decadència és el període literari que s'estén entre els segles XVI, XVII i XVIII. Durant el segle XVI, la literatura culta catalana decreix en quantitat, qualitat i originalitat, mentre que la literatura castellana es modernitza i augmenta la producció. Aquest fenomen va afectar la literatura culta, però no la popular.

Aquesta etapa va començar quan Martí I l'Humà va morir sense descendència. Amb l'arribada al poder de la dinastia castellana dels Trastàmara, la llengua castellana va entrar a la cort, iniciant el declivi del català com a llengua de cultura.

El Renaixement (Dins la Decadència)

Característiques del Renaixement català

• Manca d’obres en català.
• Molts autors, com Joan Boscà, es passen

Obra i Estil de Sant Vicent Ferrer

L'obra de Sant Vicent Ferrer està formada per uns tres-cents sermons, transcrites pels frares que acompanyaven el sant mentre predicava.

Anselm Turmeda

~~T.7~~
La narració=És un texto en què es conta una successió de fets.
Argument=És el conjunt d esdeveniments que es conta en una narració.
El  conte=És una narració breu, de fets imaginaria, protagonitzada per un nombre reduït de personatjes i un argument poco desenvolupat.
Enunciat=Ésun conjunt de paraules que transmet un missatge complet.
Oració=És un conjunt que com a mínimo porta un verb.
ELEMENTS DE LA NARRACIÓ:
1-Narrador→És la veu que conta la història.    

 +Primera persona→ La historia la conta un    personatje principal→protagonista= Subjuntiva
                →Testimoni= Subjuntiva.
+Tercera persona→La història no está contada per cap personatge.→Omniscient.
                   ...