Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

El Noucentisme (1906-1923)

Podem començar dient que aquest moviment trenca amb el modernisme, però no pas en tot. És important comprendre que no trenca amb la tasca de normalització cultural que havia iniciat el modernisme a través de les institucions polítiques.

L'inici del moviment (1906)

L'any 1906 es produeixen una sèrie de fets que assenyalen l'inici del moviment:

• Eugeni d'Ors comença a publicar el Glossari a "La Veu de Catalunya", columna periodística des de la qual difon el seu ideari.
• Es publiquen Els fruits saborosos de Josep Carner, una mostra de la concepció poètica del Noucentisme.
• Se celebra el primer Congrés de la Llengua Catalana, que representa la consolidació de la reforma ortogràfica.

Des del govern es dona un impuls...

Registres lingüístics

• Formal: Estàndard, llenguatges especialitzats (cientificotècnic, literari, jurídic, periodístic).
• No formal: Col·loquial o familiar, popular o vulgar.

L'Escola Mallorquina (1900-1950)

Conjunt de poetes mallorquins. Característiques:

• Classicisme grecollatí.
• Rigor formal (perfecció del vers).
• Subjectivisme.

Miquel Costa i Llobera

Fill d'una família benestant, estudià Dret a Barcelona. L'any 1883 li sorgí una vocació religiosa i va estudiar a Roma, on s'ordenà sacerdot. El 1906 presidí els Jocs Florals i el 1918 s'incorporà com a membre de l'IEC.

• Obra:
  • Primer període: Poesia de to romàntic. Destaca "Lo pi de Formentor". Costa proposa buscar l'herència grecollatina del país.
  • Segon període: "Horacianes" (la seva obra

Joan F. Mira: Reflexions sobre la Realitat Contemporània

Un Assagista Proper i Literari

Joan Francesc Mira, reconegut traductor i novel·lista, és també autor d’una abundant producció assagística, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periodístiques. Es tracta de textos que parteixen d’anècdotes de la vida quotidiana, adreçats al lector comú, i estan redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però clarament literari.

Els seus articles són un producte del columnisme d’opinió on destaca un gust per la ironia, amb un to que pot ser divertit o indignat, per fer reflexionar els lectors i fer-los veure que la nostra civilització s’acaba i que en comença una altra de nova.

Temàtiques

Variació diastràtica i social

Variació diastràtica: es manifesta en les formes expressives típiques del grup social a què pertany el parlant o amb què es relaciona l'emissor. El nivell cultural o l'activitat laboral de l'emissor sovint són perceptibles a través de les diferents varietats diastràtiques, és a dir, codis dels diferents grups socials que es poden identificar: parlar dels alumnes, metges, policies, advocats...

Variació diafàsica i els registres

Variació diafàsica: suposa l'adaptació d'aquest al context en què es troba. Els registres es defineixen com les diferents realitzacions que pot presentar una llengua en els diversos àmbits d'ús. Depèn d'uns factors:

• El tema del qual parlem.
• El canal (oral o escrit, espontani

El Teatre dels Segles XIX, XX i XXI

Es considera que el teatre contemporani va néixer el 1881, quan Émile Zola, després de teoritzar sobre el naturalisme en el teatre, va influir de manera decisiva en l’obra d’autors com el noruec Henrik Ibsen, amb títols com Casa de nines.

Al principi del segle XX van sorgir les primeres reaccions contra el teatre naturalista. El francès Alfred Jarry va estrenar Ubú rei, que va significar l’inici del que més tard seria el surrealisme i l’absurd en el teatre.

De les propostes d’Ibsen, en va derivar l’obra de l’irlandès George Bernard Shaw, que, amb peces a cavall de la crítica social més dura i la comèdia, va aconseguir èxits indiscutibles com El deixeble del diable (1901) i Pigmalió...

El Barroc

El Barroc

A finals del s. XVI els escriptors s'allunyen del que propugnava el Renaixement i passen a dependre de la Contrareforma. Les expectatives del Renaixement fracassen i entrem en una època de crisi, inestabilitat i guerres, on la societat desenvoluparà actituds, ideals i valors diversos que donaran lloc a un nou corrent estètic: el Barroc.

El Barroc (finals del s. XVI – començaments del s. XVIII) és un moviment cultural europeu que s'oposa al classicisme. Abandona les regles de l'art clàssic i tendeix a una artificiositat extrema, sinuositat de formes i estilització desmesurada. Dos grans corrents:

• Conceptisme: transmet molts conceptes amb poques paraules; jocs de paraules, paradoxes, agudesa conceptual.
• Culteranisme: ús

Ausiàs March (Gandia, 1397-1459)

És el poeta en llengua catalana que trenca definitivament amb la tradició trobadoresca. La poesia d'en March no pretenia fer una elegia a una senyora feudal i tampoc participar en els certàmens que celebraven els consistoris.

Per primera vegada, March farà una poesia per parlar d'ell mateix. Utilitzava la poesia per parlar de les seves inquietuds, angoixes, emocions i sentiments. Era una poesia personal i sincera.

La filosofia amorosa d'Ausiàs March

L'amor és el tema predominant en Ausiàs March (amor, plaer, infidelitat, desig, timidesa, gelosia...). Tot i l'exigència formal de la poesia, per a March no és cap obstacle per bolcar-hi tota la filosofia personal sobre l'amor entre un home i una dona.

Principis...

1. La variació lingüística: els idiolectes

Una llengua és un codi format per un conjunt de recursos verbals. Els idiolectes són varietats lingüístiques de caràcter individual; cada individu té la seva manera de parlar.

2. Els dialectes

Un dialecte és una varietat d'una llengua parlada en una certa àrea geogràfica. També pot ser l'evolució d'un idioma anterior, és a dir, una varietat d'un col·lectiu de parlants.

El llenguatge teatral

El teatre

Text dialogat i escrit per ser representat davant d’un públic i en un escenari.

La forma del text teatral

La forma del text teatral

Text principal

• Diàleg: text principal representat per uns personatges, els quals poden ser descrits indirectament o directament.
• Monòleg: un personatge parla per a ell mateix davant el públic. Caràcter personal.
• Apart: un personatge parla en secret amb el públic.
• Cor: veu col·lectiva que representa la crítica del poble, la veu de la consciència...
• Poemes i cançons: els personatges reciten un poema o canten una cançó.
• La veu en off: als ss. XX i XXI representa la consciència del protagonista a través de la megafonia.

Text secundari

Acotacions: comentaris de l’autor sobre aspectes...

El Renaixement Literari al Regne de València

Teatre Renaixentista a València

Durant el virregnat de Germana de Foix, en la primera meitat del segle XVI, València es va convertir en un actiu centre teatral.

Dramaturgs de la Primera Meitat del Segle XVI

Joan Ferrandis d’Herèdia i Lluís del Milà van escriure dues obres bilingües:

• La visita
• El cortesano

Són obres en què apareixen parlaments en valencià i castellà, per a donar més sensació de realisme.

Joan Timoneda i el Teatre Religiós

Al llarg de la segona meitat del segle XVI, destaca l’aportació de Joan Timoneda, que va escriure teatre religiós destinat a promoure els valors de la Contrareforma, amb obres com L’Església militant i El Castell d’Emaús.

L'Èxit del Teatre en Castellà