Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Anàlisi del Discurs i Estructura Textual

Discurs: Adequat a la situació en què ens trobem, efectiu per aconseguir el propòsit comunicatiu.

Criteris de Classificació de Textos

Els textos es classifiquen des de diversos punts de vista:

• Canal de transmissió
• Suport usat
• Grau de formalitat
• Tema
• Destinataris
• Grau d’abstracció
• Àmbit social en què són produïts

La tipologia textual s’estableix segons la funció discursiva:

• Narratiu-Descriptiu
• Argumentatiu-Explicatiu (o expositiu)
• Directiu-Predictiu
• Retòric-Conversacional

Els textos reals són una barreja; cal identificar-ne la funció dominant.

La Noció de Gènere Discursiu

La noció de gènere discursiu s’estableix a partir de:

• Criteris diversos: àmbit social (periodístic, polític), temàtica, situació

Teatre

Teatre: arriba tard. A l’escena catalana dominava el teatre en castellà. Fins al 1860 no apareix el drama romàntic que va tenir un caràcter històric. Àngel Guimerà, Frederic Soler.

El costumisme

El costumisme: l’article o quadre de costums és una narració breu amb to d’humor, descriu aspectes de la realitat, amb indrets, situacions i personatges típics. Defensa els valors morals i la vida tradicional. Emili Vilanova.

El realisme

El realisme: la novel·la realista fa una descripció de la societat del moment; costa desfer-se dels trets costumistes i romàntics. Narcís Oller.

El naturalisme

El naturalisme: la novel·la naturalista entén la literatura com un estudi científic de la realitat. L’escriptor Émile és l’iniciador...

Recursos de la Poesia Trobadoresca

• Rima sempre consonant.
• Bordó: vers. El bordó més freqüent és de 7 a 10 síl·labes (es compta fins a l’última síl·laba tònica).
• Cobla: estrofa. L’última cobla en les composicions sempre té menys bordons que les altres (tornada).
• Cobles singulars: Són aquelles en què sempre se segueix el mateix patró de la rima, però cada cobla té unes terminacions diferents.
• Cobles unisonants: Presenten un únic so.
• Cobles dobles: El mateix patró de rima es manté en dues cobles.
• Cobles capcaudades: El final d’una cobla és el mateix que el principi de la següent.

Anàlisi de "Farai chansoneta nueva"

Context, Gènere i Origen

El text que em disposo a comentar és una composició poètica de l'època dels trobadors...

La Literatura Medieval: De la Cavalleria a la Crònica Històrica

L'Origen de la Narrativa Cavalleresca (Segle XIII)

França va ser el centre de la renovació cultural que es va produir al segle XIII. La lírica trobadoresca va sorgir a les corts de la França meridional, mentre que al Nord, a Bretanya, les cases nobles van impulsar el roman (novel·la), amb l'objectiu de difondre i defensar els ideals dels cavallers.

La Matèria de Bretanya i l'Amor Cortès

Destaquem la Matèria de Bretanya, que gira al voltant del rei Artús i de les aventures dels seus cavallers. Va ser iniciada per Chrétien de Troyes. Els relats del cicle artúric tenen la mateixa estructura, amb gran importància de l’acció i les aventures, personatges reals i fantàstics,...

Conjugació del verb saber

Mode indicatiu: Present: jo sé; pretèrit imperfet: jo sabia; pretèrit perfet: jo sabí; futur: sabré; plusquamperfet: havia sabut.

Mode subjuntiu: Present: jo sàpiga; pretèrit imperfet: jo sabés.

Condicional: jo sabria. Imperatiu: vós/tu sap.

Fonètica i fenòmens de contacte

Sons i contacte vocàlic

Sons: Oclusius (p, t, k), fricatius (feixes, ts, f, c).

Contacte vocàlic intermots:

• Diftong creixent: i/u + vocal (ioga), i/u entre vocals (feien), qu/gu + i/u (coure).
• Diftong decreixent: vocal + i/u (coure).
• Triftong: i/u + vocal + i/u.

Contacte vocàlic entre mots

• Sinalefa: i -> j, u -> w (canto i ballo).
• Elisió: supressió de vocals (e, a, o).
• Fusió: unió de dues vocals iguals (quina alegria).

Fenòmens de contacte

Diftongs decreixents

• Vocal + i/u:
  • ai, ei, ii, oi, ui: aire, rei, boira, cuina
  • au, eu, iu, ou, uu: pau, peu, ciutat, coure, duu

Diftongs creixents

• qua, qüe, qüi, quo: quatre, qüestió, ubiqüitat
• gua, güe, güi, guo: aigües, pingüí, aiguota
• i + vocal (a l'inici de paraula): iogurt, hiena
• i, u entre vocals: noia, deia

Separacions per síl·labes

• Els grups ss, rr, tx, l·l se separen:
  • as-sem-ble-a, car-re-te-ra, es-mot-xar, xit-xa-rel-lo
• El grup ix, quan no és final de paraula, se separa:
  • pei-xa-te-ra, re-neix
• Els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, ex-, sub-, trans- i altres elements (nos/vos + altres) es mantenen íntegres:
  • des-ho-nest, in-e-fi-caç, trans-at-làn-tic, nos-al-tres

Ús de O/U

Verbs: Collir, Cosir, Tossir, Escopir, Sortir

• Tòniques: Escrivim

Barroc: Poesia

Francesc Vicent García

• Rector de Vallfogona.
• Explora diferents gèneres literaris.
• Presenta dos tipus de textos centrats en: el pas del temps i la fatalitat que comporta l'atzar.

Francesc Fontanella

• Es basa en els models barrocs castellans, inspirant-se en poetes com Góngora i Garcilaso.
• Obres destacades: Tragicomedia d'amor, fermesa i porfia i Lo desengany.

Segle XVIII: Canvis Culturals i Polítics

El rei Felip V va crear el Decret de Nova Planta. Com a conseqüència:

• El català va ser discriminat pel poder polític.
• La cultura catalana va patir una depressió.
• Es va tancar la Universitat de Barcelona.
• Els intel·lectuals van haver de buscar ajut extern.

Destaquen dos corrents culturals:

1. Neoclassicisme.
2. Il·lustració.

Aquests corrents es...

Express: Ale (05-30). Polifacetic. Destaca la revist Der Sturm i l’aut Franz Werfel. Acaba am larribad d Hitler. Contra el materialism d la societat industrial. Es basa en el jo d l’artist i deforma la realitat x express d form subject la natura i realitat. Vol captar l’esperit, no l’ésser. Influenc en Baroja i Valle-Inclán. Cubisme: París, 1907 (Picass fa quadre les démoiselles d’avignon).  Lite al 17-20 a revistes com Sic o L’Elan. 18 apareix Calligrammes d’Apollinaire. El poema es torna dibuix q barreja poes i imatge am tipografia important paper. Famós els poemes-convers d’apoll on ia diversos punts d vista. Influenc a Luces de bohemia i la colmena.Futurisme: París 1909. Editat Le Figaró, manif Itàlia d Marinetti....