Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Ramon Llull

Ideologia i coherència del pensament

Ramon Llull va demostrar una extraordinària coherència en el seu pensament. Tota la seva obra responia a uns objectius precisos i fonamentals que explica en la Vida coetània i que, segons afirma, li van ser revelats per Déu.

Objectius principals:

• Compondre un sistema filosòfic —que Llull anomenava «Art»— basat en la raó i que permetés lluitar contra els errors dels infidels.
• Exercir una labor missional i de conversió dels pagans.
• Sol·licitar al papa i als reis cristians la creació d’escoles per a predicadors missioners, on aquests poguessin aprendre llengües i l'Art.

L’Art com a sistema de pensament

L’Art és un sistema lògic que pretén demostrar els dogmes de la fe cristiana

Àngel Guimerà (1845-1924): Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife, de pare català i mare canària. Va néixer abans que els seus pares es casessin, fet que el va afectar profundament, fins al punt de falsejar la seva data de naixement per adequar-la al matrimoni dels pares. Durant la seva infantesa, no només el va trasbalsar aquesta circumstància, sinó que deixar la seva pàtria canària i traslladar-se a Catalunya amb tota la seva família encara el va marcar molt més. A part d'això, varen perdre el vaixell que els havia de dur a Barcelona, el qual naufragà. Això també influí en la seva obra. La seva primera relació sentimental va fracassar, i mai no n'intentà d'altra. Guimerà té els seus personatges més...

El teatre modernista (s. XIX)

Hi ha dues tendències teatrals:

Teatre vitalista

Va ser un corrent teatral, influït per H. Ibsen, que tractava temes de gran impacte social com:

• La defensa de la veritat per damunt de tot.
• La situació de la dona a la societat.
• El caràcter individualista de la llibertat.

Tot amb un rerefons ideològic claríssim, és a dir, conflictes socials. Joan Puig i Ferreter va ser un dels grans representants d'aquest teatre. Les seves primeres obres pertanyen al teatre d'idees, com la seva obra més coneguda, Aigües encantades (1907), que combat l'obscurantisme religiós i el caciquisme perquè són un fre per al progrés de la societat rural. El problema que s'hi planteja ve a ser el mateix que planteja Ibsen a Un enemic del

Textos Descriptius

• Funció: Presenten les qualitats d'una persona, animal o cosa.
• Característiques: Són variables i no fixos.
• Recursos:
  • Ús d'adjectivació.
  • Recursos literaris amb llenguatge figurat.
  • Verbs copulatius.
• Tipus: Poden ser científics (objectius) o literaris (subjectius).

Textos Expositius

• Funció: Ofereixen informació objectiva sobre un tema determinat.
• Estructura:
  • Introducció.
  • Desenvolupament.
  • Conclusió.
• Estil i Recursos:
  • Vocabulari i estil precís i clar.
  • Verbs en 3a persona i mode indicatiu.
  • Ús de recursos gràfics.

Textos Instructius

• Funció: Ensenyen com realitzar un procés que obliga a actuar d'una manera determinada per arribar correctament a un fi.
• Estructura:
  • Presentació.
  • Procediment.
• Estil i Recursos:
  • Sintaxi simple.
  • Lèxic concret i

Anàlisi sintàctica i complements

• Atribut: Verbs atributius (ser, estar, paréixer, semblar). Substitució: el, la, els, les/ho.
• Complement directe (CD): Sintagma nominal que dóna significat complet al verb. Substitució: em, ens, et, us, es / el, la, els, les / en / ho.
• Complement indirecte (CI): Substitució: em, ens, et, us, es / li, els.

Barbarismes i precisió lèxica

Els barbarismes són paraules d'una altra llengua que s'incorporen a la nostra i n'arraconen o substitueixen les genuïnes. Aquests mots són innecessaris perquè el valencià disposa de paraules pròpies i cal evitar-ne l'ús.

Tipus de barbarismes

• Lèxics: Substituir-los per equivalents d'una altra llengua.
• Fonètics: Consisteixen a pronunciar sons que en valencià són estranys.

Poesia Barroca: Desengany i Crisi

La Poesia Barroca denota una actitud de desengany i frustració. Els temes principals són el pas del temps i la mort, la dualitat, la caricatura i el pessimisme. Els recursos utilitzats inclouen l'artificiositat, el contrast, la deformació, l'abundància de cultismes i castellanismes, i diverses figures retòriques.

Influències i Autors del Barroc

Durant el segle XVII, la literatura catalana va ser influïda pel barroc castellà.

Francesc Fontanella

Mostra influències franceses i castellanes. Va escriure romanços de to pastoril i sonets.

Francesc de Vallfogona

Es caracteritza pel contrast entre bellesa i lletjor, amb una vessant culta i una vessant burlesca.

Poesia Popular

La poesia popular va gaudir d'una gran...

L'estructura de la notícia

Els elements que componen una notícia són: què, on, qui, quan i per què. L'estructura es divideix en:

• Títol o titular
• Subtítol
• Avanttítol o sobretítol
• Entrada
• Cos de la notícia
• Titolets o intertítols
• Fotografies

Normativa de les vocals o/u

• Plurals masculins: s'utilitza el morfema -os.
• Mots invariables: s'escriuen amb -u els mots que acaben en -us.
• Mots singulars: si acaben en -u, s'afegeix una -s per formar el plural.

Semàntica: Hiperònims, hipònims i antonímia

Mamífer és l'hiperònim dels animals vertebrats; gat, cérvol, ós i elefant són hipònims de mamífer.

Antonímia: es classifica en complementarietat, inversió (o reciprocitat) i gradació.

El Romanticisme i la literatura

Als segles XVIII i XIX, durant el...

Modernisme (1892–1911)

Modernisme: moviment cultural (1892-1911) amb l'objectiu de modernitzar la cultura i transformar la societat; suposa una ruptura amb el passat.

Característiques principals

Tendències

La Cultura Catalana de Postguerra (1943-1960)

Infraestructura Cultural: Editorials i Revistes

Els primers anys de la postguerra van constituir el segon període en què va ser possible construir una infraestructura cultural elemental. Van aparèixer les primeres editorials, com Torre (1943-1966) i Lletres Valencianes (1948), i les primeres revistes literàries valencianes de postguerra: Esclat (1948) i Mediterráneo (1943-1948), aquesta última bilingüe.

L'Existencialisme Parisenc i l'Angoixa de Viure

Enmig d'un ambient de carestia i desolació degut a la postguerra de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, va arrelar entre els poetes l'existencialisme parisenc. Aquest va ser un moviment inconformista, filosòfic i literari que, més enllà...

Quim Monzó

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Es donà a conèixer com a escriptor el 1975, guanyant el premi "Prudenci Bertrana" de narrativa. Les seues influències literàries són franceses (Queneau), nord-americanes (Barthelme), sud-americanes i catalanes (Calders).

Utilitza la improvisació com a procés literari, tot treballant el llenguatge, la ficció, la il·lusió i les imatges estereotipades amb una gran capacitat analítica contemporània. Així, ironitza sobre la societat actual amb posicions lúdiques que intenten desmuntar les tòpiques convencions.

Conrea la novel·la (La magnitud de la tragèdia), tot barrejant els tons festius amb angoixes i autoenganys. Sobresurt, però, en els reculls de contes com Uff, va dir o...