Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Jordi de Sant Jordi: Poeta i Cavaller (S. XIV-XV)

Poeta cortesà de finals del segle XIV i cavaller. Participà en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a Sardenya, Còrsega i Nàpols, on caigué presoner el 1423. Morí prematurament (1425).

Característiques de la seva obra

• Dinou poemes (la majoria de tema amorós).
• Actitud lírica més sincera i humana, que indica una evolució respecte als tòpics trobadorescos.
• Abundants provençalismes.
• Sinceritat i versemblança de la seva poesia i una certa aproximació a l'humanisme italià.

Obres destacades

• Cançoner de Petrarca
• Cançó d'Oposats
• El Presoner

Ausiàs March (1397-1459): El Mestre de la Poesia

Pertanyia a una família de cavallers i poetes de la petita noblesa valenciana. Es casà amb...

Noucentisme i Modernisme: Context històric

El Modernisme (darrera dècada del segle XIX i principis del XX) renova la cultura gràcies a gent formada que critica la seva classe social.

Canvis històrics

• Absència de protagonisme polític de la burgesia catalana.
• Nacionalisme a través de la política.
• Diferències polítiques, econòmiques i ideològiques.

Punts de coincidència

Ambdós moviments comparteixen el procés de transformació de la cultura catalana, l'europeisme i la lluita per normalitzar el català.

Divergències principals

• Modernisme: Artistes aïllats, idealisme, radicalitat, ruralisme i romanticisme.
• Noucentisme: Imperialisme, regeneració de l'Estat, arbitrarietat, creació literària com a domini de la voluntat humana enfront de la

Literatura popular fins al segle XVIII

Entenem per literatura popular la d'autor desconegut, que es transmet oralment i forma part d'una tradició oposada i inspirada en la literatura culta, de la qual se'n serveix sovint amb la intenció de ridiculitzar personatges o situacions prestigioses. Naix de les necessitats d'expressió de la col·lectivitat en totes les activitats i sol anar vinculada a la música, al ball o a espectacles de teatralitat.

La lírica, en què predomina el vers curt, inclou gèneres religiosos i profans. Encara que es vehiculen per transmissió oral, els goigs i els romançs van ser difosos també en fulls impresos, la qual cosa contribuí a fixar-ne les diverses versions, mentre que les cobles mantingueren sempre una...

Identificació de la Tipologia Textual

Aquesta secció tracta d'identificar i justificar, amb exemples, el tipus de text. Cal tenir en compte que hi ha moltes maneres d’organitzar un text, i seria impossible fer una relació de totes les estructures possibles que podem trobar a la pràctica. Aquests són els tipus de text més habituals:

• Textos Expositius (introducció, desenvolupament i conclusió). Exemples: diccionaris, conferències.
• Textos Argumentatius (introducció, exposició dels fets o exposició d’arguments i conclusió). Exemples: articles d’opinió, columnes periodístiques, ressenyes crítiques, assajos.
• Textos Narratius
  • Literaris: introducció, nus i desenllaç. Exemples: contes, novel·les, rondalles.
  • Periodístics: piràmide

Llengües en contacte i sociolingüística

Quan es parla de llengües en contacte, fenòmens com el bilingüisme o plurilingüisme es defineixen com l'ús alternat de dues o més llengües. La diglòssia es dóna quan, en un mateix territori, una llengua es fa servir en les relacions formals al costat de les relacions més informals.

Conflicte, normalització i planificació

• Conflicte lingüístic i substitució: La substitució lingüística es produeix quan la llengua no es considera prestigiosa i entra en un procés que la duu a la desaparició.
• La normalització lingüística: Depèn de la voluntat positiva dels qui utilitzen una llengua i consisteix a elaborar lleis, nous espais socials i parlants.
• Planificació lingüística: Inclou la normalització,

L'Exposició: Definició i Tipus de Text

L'exposició és un text en què es presenta un tema, un fenomen, una situació, etc., de manera clara i entenedora. Són exemples de text expositiu una conferència, un informe o un documental.

Tipus de Textos Expositius segons Criteris

Hi ha diferents tipus de textos expositius segons diversos criteris:

• Segons l'àmbit tècnic:
  • Humanístics: llengua, història, literatura, filosofia...
  • Científics: matemàtiques, física, química, biologia.
  • Tècnics: enginyeria, electrònica, informàtica.
• Segons el destinatari:
  • Especialitzats: Adreçats als bons coneixedors d'una matèria.
  • Divulgatius: Adreçats als lectors mitjanament cultivats.
• Segons el canal de transmissió:

  Parlem de textos orals i escrits. Els darrers

Joaquim Monzó: Narrativa Experimental del Segle XX

Joaquim Monzó pertany al moviment de la narrativa experimental de la segona meitat del segle XX. Va estudiar disseny gràfic i va treballar com a dibuixant de còmic. Quim crea una obra sòlida i un món literari propi. Ell sotmet la realitat quotidiana a una deformació on es trivialitzen realitats i s’exalten altres.

Comença a publicar a principis dels anys 70, acabat de fer 20 anys, reportatges sobre Vietnam, Cambotja... a Tele/exprés. La seua producció literària evoluciona des del plantejament de la generació dels 70, fins a aconseguir una veu més personal des dels 80.

Les primeres obres estaven marcades per un textualisme, funcionant com un isme radical, en la politització extraparlamentària...

Normes de comunicació i cortesia

Les llengües han creat fórmules lingüístiques de cortesia que faciliten les relacions socials.

Cal fer servir punt i seguit cada vegada que canviem d'oració i punt i a part cada vegada que canviem de tema.

Morfologia verbal: formes, temps i modes

Tipus de formes verbals

• Formes personals: Són la gran majoria i estan associades a persones gramaticals (primera, segona o tercera, del singular o del plural).
• Formes no personals: N'hi ha poques, generalment vuit, i no estan associades a cap persona gramatical. Amb l'infinitiu ballar, per exemple, ens referim a totes les formes que pot tenir aquest verb.

Definició i estructura dels temps verbals

Entenem per temps verbal el conjunt de sis formes que es distingeixen...

Poesia: El món dels trobadors

La poesia trobadoresca (segle XII) és el reflex literari de la societat feudal de l'època. El tema principal és l'amor cortès, una insinuació amorosa fora del matrimoni per part d'un om (vassall enamorat) cap a la Midons (la senyora estimada). El marit d'aquesta és un gelós, anomenat Gilós, mentre que els Lausiengiers són la gent que escampa l'engany.

Poetes destacats

• Jordi de Sant Jordi (final del s. XV): La seua obra té una vessant arcaica, però destaca la seua modernitat per la nostàlgia i la melancolia. El més important és la qualitat dels seus poemes.
• Ausias March (1397-1459): Pertanyent a la noblesa valenciana, la seua obra és un reflex dels canvis socials a la ciutat de València. Va escriure

Fonètica i Classificació dels Sons Catalans

Consonants Catalanes per Punts i Modes d'Articulació

Oclusives

• Sordes: P, T, K
• Sonores: B, D, G

Nasals

• M, M₂ (possiblement /ɱ/), N, NY (palatal), N₂ (velar, possiblement /ŋ/)

Fricatives

• Fricatives comunes: f, v, s, z
• Fricatives poc freqüents:
  • f rara (que significa /ʃ/, com en 'caixa')
  • z rara (que significa /ʒ/, com en 'jardí')

Africades

• ts, dz
• tf rara (possiblement /tʃ/)
• dz rara (possiblement /dʒ/)

Aproximants i Vibrants

• Aproximants: j, w
• Aproximants labiodentals: β (beta), d rara (com en 'ajudar'), v rara (com en 'amagar')
• Bategant: r rara (possiblement /ɾ/)
• Vibrant: r (possiblement /r/)

Laterals

• l i λ (que significa 'll', possiblement /ʎ/)

Classificació per Punts d'Articulació

Bilabials

• Sordes: p
• Sonores: