Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

El conte: definició i tendències

El conte és una narració breu d’esdeveniments ficticis que té la intenció de moralitzar o entretenir. Alguns escriptors han fet del conte o la narració breu l’objecte de la seua activitat. Es tracta d’una narrativa d’ambientació urbana que fa un retrat desencisat de la societat actual.

La ciutat, el món modern, és el centre temàtic a l’entorn del qual gira el conte més innovador dels últims anys, dins el qual trobem dues tendències: la descriptiva i l'al·legòrica. La segona converteix els referents urbans en una metàfora dels valors que caracteritzen la nostra època: la despersonalització de les relacions humanes, la solitud, la insatisfacció vital de l’home contemporani, l’obsessió...

La Poesia Trobadoresca: Origen i Context

La poesia trobadoresca apareix entre els segles XII i XIII a les corts feudals d'Occitània, de la Corona Catalanoaragonesa i del nord d'Itàlia. Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social diversa. Alguns eren personatges importants, com Guillem IX d'Aquitània, el papa Climent IV o Ricard Cor de Lleó; d'altres eren d'origen més humil, però tots tenien una bona formació.

Els Trobadors

Els trobadors eren els autors de la lletra i la música de les seues composicions, que estaven destinades a ser escoltades en públic. Solien pertànyer a la noblesa.

Els Jogladors

Els jogladors, de classe social humil, eren els encarregats de difondre aquestes peces, acompanyats de diversos instruments musicals....

Malgrat tot, no donà començament a aquests propòsits fins que uns mesos més tard va escoltar un sermó del bisbe de Mallorca sobre Sant Francesc d'Assís, el qual l'inspirà com a model a seguir. Va vendre les propietats, deixant una part per a la seva dona i fills, i els va abandonar per iniciar el seu primer viatge pelegrinant al santuari de Rocamadour, al Llenguadoc i a Sant Jaume de Galícia.

Obra literària de Ramon Llull

Llibre d’Evast e Blanquerna

Narra la vida de Blanquerna, que es proposa trobar el grau màxim de perfecció cristiana, passant per diferents graons de la jerarquia eclesiàstica (monjo, abat, bisbe i papa). No troba la perfecció sent papa, deixa el papat, es fa ermità i es dedica a fer vida contemplativa. Aquesta...

L'ús de la O i la U

• Paraules amb O: avorrir, embotit, polir, sofrir, botifarra, escopir, pèndol, sorgir, brúixola, fonament, podrir, sospirar, capítol, joventut, rètol, títol, cobrir, nodrir, retolador, triomfar, complir, plomall, rigorós, volcà.
• Paraules amb U: bufetada, focus, supèrbia, butlletí, globus, suportar, butxaca, muntanya, tramuntana, cacau, muntar, trofeu, correu, subornar, turmell, cuirassa, sufocar, turment.

Els Gèneres Radiofònics

El Noticiari

És un programa que té com a objectiu informar els oients de tots els fets importants que han succeït al llarg del dia. Les notícies han de ser veraces, d'actualitat i d'interès general. El noticiari pot incloure altres gèneres com: entrevistes, cròniques, comentaris...

Parts

El Naturalisme

Al final del segle XIX, la literatura va presentar tres tendències principals: el costumisme, el naturalisme i el realisme.

El naturalisme fou un corrent artístic que intentà explicar el món segons les lleis naturals i aplicar principis científics a la literatura. Els personatges es mouen per un determinisme social i biològic. S'hi tracten aspectes nous: classes socials desfavorides, malalties i una crítica social pessimista.

Va ser impulsat pel francès Émile Zola i, en la nostra literatura, per Narcís Oller, considerat l'iniciador de la novel·la actual en la nostra llengua. Entre les seues obres destaquen: La papallona, La bogeria i L'Escanyapobres.

El Modernisme

És un moviment de renovació artística i cultural que...

Bernat Metge i el corrent humanista

Bernat Metge, autor vinculat al corrent ideològic i artístic del segle XIV, forma part del humanisme d'inspiració italiana (a través de Dante, Divina Comèdia; Boccaccio, Decameró; Petrarca, Secretum). Aquest corrent defensa el retorn a l'antiguitat clàssica, el rebuig d'alguns valors de l'època medieval i la voluntat de ressuscitar ideals de mesura i escepticisme. A la Corona d'Aragó hi va haver una acceptació notable: era obligatori conèixer el llatí per ser funcionari de la Cancelleria Reial, organisme burocràtic que redactava tots els documents oficials.

Biografia breu

Barcelona, 1340-1413. Fou funcionari de la Cancelleria i secretari reial de Joan I. Diners: fins que el rei morí; la reina empresonà...

Teatre S. XIX: ruptura i principis

Teatre s. XIX: ruptura radical amb la preceptiva dramàtica neoclàssica. Llibertat com a principi artístic. Propugnaven la barreja del tràgic i el còmic. Ús de la història i intriga complicada, dinamisme, acció, pictorisme, truculència d'escenes, intensitat de sentiments i passions dels personatges. Finalitat de provocar una forta sotragada emocional en el públic. L'heroi romàntic té un punt angèlic i diabòlic: és bell, misteriós, d'origen fosc i portador d'un destí fatal. Tristesa i malenconia, estima la llibertat, recerca de la bellesa i de l'infinit. L'heroi romàntic troba llum i consol en l'heroïna. L'amor que no pot cedir davant les lleis de la societat i que no troba altra solució que...

Gèneres de la lírica trobadoresca

Balada

També anomenada ballada. Presenta el següent esquema mètric:

• Refrany: un apariat (A A).
• Estructura: tres versos del solista amb un vers del refrany (b A b a), seguit del refrany (A A).

Dansa

Normalment està formada per algunes estrofes de vuit versos. S'acompanya d'un refrany de quatre versos (abans i després) o bé d'una tornada amb una rima habitualment igual a la dels quatre versos de l'estrofa anterior.

Cançó i l'amor cortès

El tema principal és l'amor cortès, que participa dels aspectes socials i espirituals de l'època medieval.

L'amor trobadoresc exigeix discreció, ja que la dona cantada és casada. Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són:

• El gilós: el marit, del

La Renaixença: Definició i etapes

La Renaixença s’estén des del 1833 fins a finals del segle XIX. Podem trobar dues etapes:

• Primera etapa: Comença el 1833 amb la publicació de La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau en el diari El Vapor i s’allarga fins al 1870.
• Segona etapa: El 1871 apareix el diari La Renaixensa. Sorgeixen els primers professionals de la literatura catalana: Jacint Verdaguer (poesia), Àngel Guimerà (teatre) i Narcís Oller (narrativa).

Projectes literaris i lingüístics

1. Reconstruir la història medieval.
2. Descobrir i divulgar els clàssics de l’edat mitjana.
3. Recollir les llegendes i la poesia de tradició oral.
4. Crear uns models depurats de la llengua: codificar i depurar el lèxic, fixar l’ortografia i sistematitzar

La llengua literària

Quan emprem la llengua amb una finalitat artística o estètica, la literatura té com a finalitats l'expressió de la bellesa i l'obtenció del plaer estètic mitjançant la paraula.

Característiques de la llengua literària

• Subjectivitat: És la visió subjectiva que té l'autor de la realitat.
• Connotació: Les paraules poden suggerir múltiples significats.
• Intenció estètica: Funció poètica.
• Recursos estilístics: El vers, la rima i la mètrica.

El tema

El tema és l'assumpte bàsic de què tracta l'obra. El tema cohesiona els diferents elements que formen l'obra i n'és l'element motor principal. Segons el tema, també podem classificar les obres literàries.

Els tòpics

Són recursos literaris d'origen clàssic que recullen...