Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Noucentisme: Origen i Context

El seu inventor és Eugeni d'Ors. Aquest moviment recollí les aspiracions polítiques de la burgesia catalana i va formular pautes de comportament en l'àmbit social, polític i cultural.

Enric Prat de la Riba va ser un dels fundadors i també director de La Veu de Catalunya.

Característiques de la Poesia Noucentista

1. Perfecció formal seguint les pautes de la mètrica més estricta.
2. Submissió de la llengua a un procés de depuració.
3. Presentació d'un món idealitzat.
4. Anàlisi de la natura des de l'òptica ciutadana.
5. Presentació de temes com l'amor o el pas del temps.
6. Idealització de la dona.

Josep Carner: El Príncep dels Poetes

Carner va ser el principal poeta noucentista. Després de la mort de Prat de la Riba, es...

Combinacions de Pronoms Feble

Combinació de 'li' amb el/la/els/les

Quan li (Complement Indirecte - CI) es combina amb el/la/els/les (Complement Directe - CD), se sol canviar per la forma hi, i es col·loca darrere:

• Exemple: li + el/la/els/les → se'l/se'ls/se'ls/se'ls (Nota: En la combinació amb CD, el CI 'li' es transforma en 'se' davant els pronoms de CD).

Diferència entre 'hi' i 'se'l'

El pronom li/hi es refereix a una tercera persona, diferent de la que fa de subjecte de l'oració, mentre que el pronom es/se és reflexiu, és a dir, es refereix a la mateixa persona que fa de subjecte de l'oració.

Diferència entre 'li' i 'l'hi'

Li és un pronom i, per tant, representa un sol component, mentre que l'hi són dos pronoms i, per tant, representen...

Anàlisi Lingüística i Obra Literària Catalana

Pronoms Febles i Complements Oracionals

El pronom feble CD es pot substituir per: el, la, els, les, ho, en, es, us. Aquests es combinen amb complements com: CC (Complement Circunstancial), CRV (Complement de Règim Verbal), CPred (Complement Predicatiu).

Exemples de complements:

• Compra pomes per al pastís.
• Tota la vida pensant en aquell noi.
• Portava foradada la bossa.

La Repressió Cultural durant el Franquisme

La repressió va implicar:

1. La prohibició de la llengua catalana en qualsevol àmbit (ensenyament, publicacions, etc.).
2. L'abolició de les institucions culturals i polítiques creades pels moviments anteriors.
3. La revisió de qualsevol manifestació cultural que es fes al país (publicacions, cinema,

Literatura als Segles XVI-XVIII: Edat Moderna

Primers Temps de la Impremta i Divulgació

L'època de la impremta té una gran importància pel que fa a la realització i divulgació del llibre. Entre 1480 i 1575, la seva difusió a Catalunya es va veure dificultada perquè era car. Això, però, va facilitar el contacte amb la producció intel·lectual europea.

El Foment de la Lectura

Les llibreries són el veritable motor de l’expansió de la lectura. Els llibreters venen, importen i exporten llibres. Això reforça l’activitat cultural catalana en diferents llengües. Després del desenvolupament de la impremta, la cultura escrita es fa molt més present.

Els llibres es posen de moda entre els intel·lectuals; el fet de llegir en solitari...

Anàlisi Textual: Criteris Fonamentals

Adequació Pragmàtica

L'adequació pràctica es refereix a la idoneïtat del text segons el context comunicatiu. Cal considerar els aspectes següents:

• Canal: Oral o escrit, temps i espai compartits o no per emissor i receptor, multidireccional o unilateral.
• Àmbit d'ús: Literari, acadèmic, administratiu, periodístic, publicitari, interpersonal.
• Presentació: Correcció formal, marges, sagnats, columnes, text complet o fragmentat.
• Temàtica: Científica, social, filosòfica, històrica, etc.
• Marc cultural: Occidental, oriental, europeu, islàmic, urbà, rural, actual, històric.
• Intenció o finalitat: Informar, orientar l'opinió, regular la conducta, divertir.
• Funcions del llenguatge: Expressiva, referencial,

El text i les seves propietats fonamentals

Text: Qualsevol enunciat coherent que serveixi per establir la comunicació (un text és des d'un simple «Hola» fins a una novel·la); és una unitat lingüística comunicativa.

Propietats textuals

• Coherència: Fa referència a la connexió de les idees d'un text.
• Cohesió: Manera com s'estableixen els lligams entre els diversos elements del discurs.
• L'adequació: És el conjunt de recursos lingüístics que usem per tal que un text s’adapti al registre i a la finalitat comunicativa.
• Correcció: Propietat que ha de presentar un text; consisteix en l'ús correcte de les normes que regulen la llengua.

Classificació dels textos segons l'àmbit

• Textos científics: Textos que pretenen divulgar la ciència,

Novel·les Cavalleresques

Exemples destacats:

• Tirant lo Blanc
• Curial e Güelfa

Joanot Martorell: L'Autor

Joanot Martorell va defensar el patrimoni i l'honestedat de la seva família. Va vendre els drets de Tirant lo Blanc per sobreviure.

Publicació de Tirant lo Blanc (1490)

La novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell es publica l'any 1490 gràcies a l'interès del propietari del manuscrit, Martí Joan de Galba. Aquest personatge fa les funcions d'editor de l'obra. Des de la mort de l'autor fins a l'edició passen uns anys en què l'obra queda en poder de Martí, ja que li havia prestat diners a Martorell.

Propòsit de l'Obra

L'obra diverteix i proporciona aprenentatge, ja que alliçona sobre com ha de ser un cavaller. El cavaller ha de saber:

• Llegir
• Escriure

La

La Poesia Catalana: De la Lírica Medieval a la Renaixença

Ausiàs March (c. 1397 – 1459)

• Neix a la població valenciana de Gandia cap al 1397.
• En les festes cortesanes descobreix la poesia i la música trobadoresca.
• La seva obra és una de les més importants de la literatura europea del S. XV.
• És considerat el creador de la lírica catalana moderna.
• Abandona la llengua provençal, amb què fins llavors escrivien els poetes catalans, i escriu la seva obra íntegrament en català.
• Abandona els tòpics trobadorescos i basa la seva poesia en la pròpia experiència.
• La seva és una lírica del jo, centrada en les seves reflexions sobre l’amor.

Jacint Verdaguer (1845 – 1902)

• Va néixer l'any 1845 a Folgueroles. Es va fer sacerdot i es va dedicar

Vocabulari i definicions d'interès

• Impassible: sense alterar-se.
• Espanyar: fer saltar el pany.
• Insòlit: estrany, extraordinari.
• Seguir-li la veta: seguir-li el corrent, no contrariar-lo en allò que diu.
• Peremptòries: urgents.
• Cinisme: desvergonyiment, descaradura.
• Inintel·ligible: que no es podia entendre.
• Condescendent: poc exigent, benevolent.

Pompeu Fabra i la normativització del català

Pompeu Fabra va ser l'encarregat de la redacció d'unes regles gramaticals clares que posessin fi a l'anarquia ortogràfica del segle XIX. En l'Institut d'Estudis Catalans es van aprovar les Normes ortogràfiques de Pompeu, publicades el 1913. L'obra de normativització va continuar amb dues obres més de màxima importància: la Gramàtica catalana (1918) i...

Anselm Turmeda

(Mallorca, mitjan s. XIV – Tunis, 1430/1440). Frare franciscà, autor del Llibre de bons amonestaments (1396), la Disputa de l'ase contra frare Anselm (1418) i les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398). És un cas singular perquè a Tunis es convertí a la religió mahometana, servint de déu, intèrpret i convertit a la fe. Escriví en àrab l'obra anticristiana coneguda com Present de l'intel·ligent, que tracta de la refutació dels seguidors de la creu. La seva tomba a Tunis és venerada públicament.

Jaume Roig

(València, principis s. XV – Benimàmet, 1478). Metge de prestigi i autor de l'Espill o Llibre de les dones, obra escrita en 16.359 versos de quatre síl·labes, d'una gran dificultat formal. S'hi...