Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Què és la Sociolingüística?

És la disciplina que estudia els aspectes de la variació lingüística i el contacte entre llengües.

Tipus de llengües

• Minoritzada: llengua que, dins del seu territori, ha patit una restricció dels seus usos en alguns aspectes.
• Minoritària: té molt pocs parlants.
• Majoritària: té molts parlants.

Multilingüisme i Bilingüisme

El multilingüisme o plurilingüisme és l'ús de dues o més llengües per part d’un individu o d’una comunitat.

Tipus de bilingüisme

1. Bilingüisme individual: ús de dues llengües per part d’una mateixa persona. Aquest pot ser:
   • Simètric: es parlen totes dues llengües amb el mateix nivell i facilitat.
   • Asimètric: s'utilitza més una llengua que l’altra.
   • Instrumental: s'aprèn una

L'editorial : No va signat, és responsabilitat del director i exposa sempre el posicionament del diari sobre algun tema d'actualitat.

La Columna: és l'atra modalitat més important de l'article d'opinió. Les columnes van signades per col·laboradors fixos o ocasionals que expressen la seua opinió sobre temes actuals o d'interés general.

Sinoníma i Antonímia: -Tipus de sinònims { sinònims totals ( aquells que es poden intercanbiar en tots els contextos) sinònims parcials ( només en alguns contextos) } -Tipus de antònims { Contraris o complementaris (l'afirmació d'un implica la negació de l'atre) Recíprocs o Inversos ( l'afirmació implica l'afirmació del altre) Graduals ( entre un i l'atre hi ha graus intermedis).

Variació Lingüística:...

Adequació Textual: Varietat i Registre

L’adequació és la propietat del text que determina la varietat i el registre que cal utilitzar en cada situació, en cada context. Un text és adequat quan l’emissor sap escollir, entre totes les opcions, la més apropiada per a cada situació. Per tant, el text ha de complir els següents requisits:

• Si assoleix el propòsit comunicatiu pel qual ha estat produït.
• Si el tractament personal és el correcte per al context concret en què es produeix i si el manté al llarg del text.
• Si es manté el grau d’especificitat (alt o baix) al llarg de tot el text, utilitzant una terminologia específica quan sigui necessari.

Tot això conforma l’adequació, que suposa el domini de la diversitat lingüística...

La Formació del Català: Orígens i Influències

La llengua catalana és una llengua romànica que deriva del llatí, però a part del llatí, també té altres influències:

• Influència dels pobles pre-romans.
• La romanització.
• Els pobles posteriors a la romanització.

Les Llengües Pre-romanes

Entre les llengües pre-romanes que van influir en el català trobem: celta, grec, fenici i ibèric.

La Romanització i el Llatí Vulgar

La romanització és el procés mitjançant el qual l'Imperi Romà aconsegueix imposar el seu poder en un territori determinat.

És important destacar que el català deriva del llatí vulgar, no del llatí clàssic.

Influència Posterior: Àrabs i Visigots

Els Àrabs

Els àrabs van arribar a la península i van deixar una influència...

Naixement i expansió de la llengua (s. VIII-XIII)

Els primers textos escrits en català van ser:

• Jurídics: Forum Iudicum, Furs de València i Costums de Tortosa.
• Religiosos: Homilies d'Organyà, Vides de sants rossellonesos i Cant de la Sibil·la.

Manifestacions literàries fins al s. XIII

En terres de domini àrab

• Literatura en àrab: Poemes amb gran elegància i ús excel·lent del llenguatge connotatiu.
• Literatura en hebreu: Produïda per la minoria jueva.

En terres de domini català

• Literatura en català: Es dividia en literatura culta i literatura popular (es llegien i es recitaven).
• Literatura en llatí:
  • Textos religiosos.
  • Textos científics, administratius i jurídics.
  • Goliards: Capellans que fugien del convent i escrivien poesia sobre sexe, alcohol

La poesia trobadoresca

La poesia lírica que es produïa en els àmbits cortesans encara repetia els tòpics trobadorescos que recreaven els valors propis de la noblesa feudal: el vassallatge amorós, la noblesa de la sang o el valor militar. Aquesta continuïtat s'explica per la promoció que es feia des de la cort, ja que era una mostra de poder cultural dels reis. El 1393 es va crear el Consistori de Barcelona, imitant el Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa, que pretengué reviscolar la poesia antiga occitana mitjançant els Jocs Florals.

Jaume i Pere Marc

Oncle i pare, respectivament, d'Ausiàs Marc, foren autors d'una obra poètica basada en els tòpics de l'amor cortès:

• Jaume Marc: Fou un dels organitzadors del Consistori de Barcelona

Guia per a comentaris de text i correcció lingüística

Com fer un comentari de text

1. Comprensió del text

Lectura atenta per entendre el significat global i els detalls.

2. Contextualització

Situar l'obra i l'autor en el seu context històric, cultural i literari.

3. Anàlisi del contingut

• Tema i argument: Identificar la idea principal i com es desenvolupa.
• Estructura:
  • Externa: la que es veu a simple vista (paràgrafs, estrofes, actes).
  • Interna: la que no es veu (plantejament, nus i desenllaç).

4. Anàlisi de la forma

• Narrativa: Analitzar elements com els personatges (principals, secundaris), el punt de vista del narrador (omniscient, objectiu, protagonista, testimoni), l'estructura (plantejament, nus i desenllaç), el temps, el lloc, l'època i

Novel·les Clàssiques: Definició i Abast

Són obres de gran qualitat de la literatura universal que han estat publicades contínuament i traduïdes perquè tothom les pugui gaudir i llegir. Podem llegir en la nostra llengua tot tipus de novel·les. Ara tenim la possibilitat de llegir les darreres obres dels grans autors actuals de manera simultània a la publicació general.

Autors Destacats

• Josep Pla
• Jordi Sierra i Fabra
• Andreu Martín

Característiques de la Novel·la

Una novel·la és una narració fictícia escrita en prosa, de llargària considerable i de trama complexa, en què es conten fets versemblants o creïbles.

Elements Clau de la Narració

• Els Personatges

  Són les persones que mantenen l'acció i solen establir lligams i reaccions diferents.

Icona: manté una relació de semblança amb la realitat. Ex.:
arbre, fotografia, quadre.
Símbol: no tenen cap semblança amb la realitat. Ex.: nombres, lletres.
Indicis: relació causa-efecte. Ex.: el cel ennuvolat, diem que plourà.

Funció referencial (orientació del procés lingüístic cap als objectes).
Funció emotiva (centra el missatge en el parlant i comunica l'actitud).
Funció conativa (centra l'enunciat en l'oient).
Funció fàtica (assegura la comunicació entre els interlocutors).
Funció metalingüística (el llenguatge mateix esdevé el tema).
Funció poètica (qualitat artística del missatge que transmet, poesia).

Coherència: fa referència a la connexió de les idees d'un text.
Cohesió: fa referència a la manera com s'estableixen...

El Modernisme literari a Catalunya

La literatura modernista o modernisme literari és un moviment que es dona a Catalunya entre la darrera dècada del segle XIX i la primera del XX. Aquest corrent rep el nom d'Art Nouveau en altres països. Segons alguns autors, es tracta d'una evolució del simbolisme francès, mentre que per a d'altres és un estil hispanoamericà de finals del segle XIX.

Característiques i context històric

Les seves característiques principals són la presència de la natura, les al·lusions als sentits i la recerca de la bellesa perfecta, sobretot en l'àmbit formal, per fugir d'una realitat hostil provocada per una forta crisi econòmica. L'artista es considera un bohemi que viu la veritable existència —la del plaer...