Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Àmbits d'ús i factors

Àmbits d'ús: diversos marcs socioculturals en què la llengua s'utilitza (amics, família, escoles). Depèn dels següents factors: individu, tema, intenció i situació.

Normes d'ús

Normes d'ús: cada societat estableix quines varietats lingüístiques són adequades per a cada àmbit d'ús.

Us lingüístic

Us lingüístic: s'adapta a les convencions i a l'ús d'una societat.

Us intencional

Us intencional: apareixen grups socials que qüestionen o rebutgen les normes d'ús; és una forma d'usar la llengua amb una intenció social o política.

Comunitat lingüística

Comunitat lingüística: formada per membres que tenen en comú almenys una varietat lingüística o una llengua; no coincideix necessàriament amb un grup religiós...

La Renaixença

La Renaixença és un moviment lent i progressiu de recuperació de la cultura catalana i una adaptació d'alguns dels corrents de la cultura europea. Comença als anys 30, però es consolida a finals del segle XIX amb l'aparició dels Jocs Florals el 1859.

Al principi, es pretenia recuperar la llengua només en la poesia, i no en la novel·la ni en el teatre.

Context històric

A Europa, el segle XIX viu una transformació social i econòmica que influeix en la literatura i en la cultura en general. En primer lloc, per un nou model econòmic basat en el capitalisme i, en segon lloc, per un nou model social basat en les idees liberals; apareixen dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera.

Punt de vista literari

• Apareix

Biografia i Context Històric (1330-1409)

Orígens i Carrera Eclesiàstica

Nascut a Girona, cap al 1330, en una família burgesa, es va fer franciscà i estudià teologia. Durant 25 anys visqué a València, on començà la carrera d'escriptor, va ser conseller de la ciutat i hi escrigué la major part de la seua obra. El Papa Benet XIII el nomenà patriarca de Jerusalem i bisbe d'Elna. Sembla que va morir el 1409.

L'Obra de Francesc Eiximenis: Propòsit i Estil

Extensió i Objectiu Didàctic

L'obra d'Eiximenis en romanç és enorme per l'extensió, per la gran difusió per Europa i per l'objectiu: la instrucció religiosa dels seglars que podien posar en perill la solidesa del dogma cristià. Tot i que fou un compilador de la ciència eclesiàstica...

TIRANT època: Edat Mitjana, alta Edat Mitjana(xiii a xv).Renaixement.Fi Edat Mitjana descobrí america1492,caiguda constantinoble per turcs1453 fet rellevant rflectit a lobra,caiguda Imperi bizantí(desaparició cultura clàssica)elemincació rutes a Índia.Descens demografic1300(fam i conflictes entre sectors societat)catolicisme qüestionat.Feudalisme(estaments, pacte vassallatge)llibre escrit(1460-1468, s.XV) segle dor valencíà.Estil(època):novela de cavalleries, món cavallers tot fantàstic.Estil(tirant):novela cavalleresca, tot real, espai(eropa,África),context(musulmans expulsats per cristians),sentit ironic i humorístic(ep.Amorosos),fusió de estil valencíà i estil propi am joc paraules i exclamacions.Autor:gandia(1413-1415)...

Ramon Llull

Va ser un personatge insòlit en el seu temps:

• Trajectòria biogràfica i afany en difondre l’ideal cristià.
• Extensió i importància de l’obra que va crear (més de 250 obres amb temàtica variada).
• L’impuls lingüístic que va donar al català en ple segle XIII.

És considerat el creador del català literari.

Entenia l’art com el seu sistema de pensament.

Biografia

Neix a Mallorca.

• Fins als 30 anys: viu a la cort, és senescal del rei, està casat i té dos fills. Es dedica als plaers que la vida cavaleresca li ofereix.
• Als 32 anys: pateix una crisi religiosa i es retira a Randa per dedicar-se a la meditació i preparar-se intel·lectualment. Estudia filosofia i teologia, i aprèn àrab i llatí.

Quan acaba aquesta etapa, decideix...

Origen de la llengua catalana

L'origen de la llengua catalana és el llatí vulgar. El procés de formació es va produir en la llengua oral, probablement entre els segles VII i VIII. Els primers documents escrits en català daten dels segles X i XI. Al segle XII, ja trobem obres rellevants com una compilació de lleis (Llibre dels Judicis) i un recull de sermons (Homilies d’Organyà).

La literatura medieval catalana

La literatura medieval catalana abasta els segles XIII, XIV i XV. Des d'un bon principi, les primeres obres en prosa ja eren de gran qualitat i presentaven molta varietat. Els poetes catalans seguien el model dels trobadors i la llengua que utilitzaven era l'occità fins al segle XV, quan el català es va emancipar d'aquesta influència....

Ramon Llull

Nascut a Mallorca, Ramon Llull va afirmar haver estat il·luminat per Déu, fet que el va portar a expandir la religió cristiana arreu. És el primer autor a utilitzar una llengua romànica, el català, per redactar textos de filosofia, teologia, etc. Considerat el creador del català literari, va escriure obres doctrinals, filosòfiques i científiques.

Ausiàs March

Poeta català fonamental, va trencar definitivament amb la tradició trobadoresca. La seva poesia, considerada la més important de la literatura catalana medieval, és personal i sincera, estant profundament lligada al pensament. L'amor és el tema principal dels seus poemes, on explora la dualitat humana: el cos (sentits i passions) i l'esperit (raó i virtut).

Novel·la

Diversitat Lingüística a Espanya

Llengües Oficials i Cooficials

• Castellà (Espanyol): Llengua oficial de l'Estat. Aproximadament 31 milions de parlants a Espanya. Es parla àmpliament a Amèrica Llatina i a la Unió Europea.
• Català: Prop de 6 milions de parlants. Oficial a Catalunya, País Valencià i Illes Balears. També es parla a Andorra.
• Gallec: Uns 2,5 milions de parlants. Cooficial a Galícia, i es parla a l'oest d'Astúries i al nord-oest de Castella i Lleó. Existeix polèmica sobre la seva diferenciació respecte al portuguès.
• Basc (Euskera): Aproximadament 540.000 parlants al País Basc, 50.000 a Navarra i 80.000 al sud de França.

Altres Llengües a Espanya

• Lleonès: En procés de descomposició i castellanització, excepte en algunes

La Deixis Espacial

Els díctics espacials s’interpreten en relació a l’espai de l’enunciació, determinant la proximitat o la llunyania respecte de l’espai que ocupa l’Emissor (E) del discurs. Aquest espai és, doncs, el punt de referència de l’element díctic.

Poden ser díctics espacials els següents elements (assenyalem amb (+), (+/-) o (–) el grau de proximitat o llunyania que marquen):

Demostratius

• Determinants i pronoms: aquest (+), aqueix (+/-), aquell (–)
• Pronoms neutres: açò (+), això (+/-), allò (–)
• Proformes adverbials: ací (+), aquí (+/-), allí/allà/enllà (–)

Adverbis i locucions adverbials

• Prop, lluny...

La Deixis Temporal

Els díctics de temps són els que s’interpreten en relació al temps de l’enunciació....

Tipologies Textuals Específiques

Els textos específics es caracteritzen segons els criteris de la tipologia textual general (el tema, la intenció concreta, el mitjà de transmissió).

Textos Científics i Tècnics

Tracten àmbits del saber, busquen sistematitzar i transmetre el coneixement.

Característiques:

• Canal de comunicació: Escrits i, a vegades, orals.
• Àmbit d'ús: Acadèmic i publicacions de divulgació.
• Intenció: Textos expositius, descriptius i argumentatius.
• Temes: Ciències pures, humanes i socials.
• Objectiu: Sistematitzar i transmetre coneixement.
• Llenguatge: Objectiu, precís, i presència de mots d'origen culte.

Exemples:

• Especialitzats: Manuals universitaris, monografies, actes de congressos.
• Divulgatius: Manuals d'ensenyament, revistes,