Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

La narrativa catalana de postguerra (1940-1960)

Les circumstàncies polítiques de la postguerra expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins al començament dels anys seixanta tendeixi a rebutjar el tractament directe de la realitat i a explicar-la de maneres diverses.

Principals línies temàtiques i estilístiques

• Narrativa imaginativa o fantàstica: Alguns autors expliquen la realitat a través de la simbologia i del mite, com *Jordi Sarsanedas* i el seu recull de contes ***Mites***. Altres, com *Joan Perucho* i *Pere Calders*, van conrear una obra que pot llegir-se metafòricament.
• Novel·la psicològica: Novel·les com les de *Mercè Rodoreda*.
• Línia realista: Inclou novel·listes com *Manuel de Pedrolo* i *Josep Maria Espinàs*

El Misteri d'Elx: Teatre Religiós i Patrimoni Universal

El Misteri d’Elx és una de les mostres més reeixides del teatre religiós. Es tracta d’una obra dividida en dos actes (la Vespra i la Festa) que es posen cada any a l’interior de la basílica de Santa Maria d’Elx. Allí es representa la mort, l’assumpció i la coronació de Maria. El Misteri d’Elx és l’única obra del seu gènere que s’ha representat dins de l’església.

Aspectes destacats del Misteri d'Elx

Els aspectes clau del Misteri són:

• La complexa maquinària que permet les aparicions de personatges des de la cúpula de l’església.
• La interpretació musical.

La UNESCO va concedir al Misteri d’Elx el rang de manifestació artística d’interès universal.

Serafina,

Oracions subordinades adverbials

1. Oracions subordinades adverbials de temps

Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, d’ençà que...

2. Oracions subordinades adverbials de lloc

Expressen circumstàncies de lloc referides a l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: on, precedit, a vegades, per allí o allà.

3. Oracions subordinades adverbials de manera

Expressen la manera com es desenvolupa l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: com, com si, tal com, sense que, segons com, segons que...

4. Adverbials causals

Expressen la causa o el motiu d’allò que s’enuncia...

La renovació teatral: de la postguerra als anys 70

El règim franquista va prohibir el teatre en català, que no es va recuperar fins a l'any 1946, conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra.

Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i la primeria dels seixanta, la renovació va provenir d'aportacions d'autors com Palau i Fabre o Villalonga. En segon lloc, es van fundar plataformes teatrals com l'ADB i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que van afavorir el naixement i desenvolupament del teatre independent i la revalorització de les figures del director, l'escenògraf i l'intèrpret.

A la fi dels anys seixanta, hi va haver un seguit de grups que van protagonitzar més directament la renovació...

Anàlisi d'un Sonet: La Dama Flora

Tema i Introducció

El poema tracta d'una bella dama, Flora, situada en un terrat, amb els cabells negres com l’atzabeja. Aquesta descripció trenca amb l’ideal clàssic de bellesa (cabells rossos i finíssims).

Estructura Mètrica i Temàtica

El poema és un sonet clàssic, dividit en quatre estrofes (dos quartets i dos tercets), format per catorze versos decasíl·labs d’art major amb rima consonant (ABBA ABBA CDE CDE).

• Quartets: El poeta defineix la dama físicament.
• Tercets: L’autor es centra a descriure les sensacions que la dama desperta en el seu interior.

S'hi troben els tòpics del locus amoenus i del jo poètic.

Figures Retòriques (Forma)

• Hipèrbaton: 1E1V, 2E1V, 2E3V, Versos 8-12
• Metonímia: atzabeja

Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual

El nostre teatre entra en la modernitat a finals dels anys 60 i, sobretot, als 70. Uns grups de teatre van renovar el panorama teatral, insistint en l'espectacle i en els muntatges; van bandejar el text d'autor a favor d'una creació col·lectiva i van substituir l'espai escènic tradicional per un espai polivalent.

Nova etapa del teatre d'autor

Comença una nova etapa amb autors joves que fan un teatre diferent, de qualitat, innovador i tradicional alhora, amb denúncia social o vàlid comercialment. En destaca Josep Maria Benet i Jornet amb l'obra Una vella, coneguda olor.

Consolidació institucional (anys 80)

A partir dels 80, amb la democràcia, algunes institucions teatrals milloren...

Sociolingüística

Sociolingüística: analitza la relació entre la societat i la llengua.

Contacte de llengües

• L1: Llengua pròpia; apresa dels pares durant els primers anys de vida.
• L2: Llengua estrangera; apresa dins el sistema educatiu, a partir d’una edat més o menys avançada.
• Llengua minoritària: Parlada per un nombre molt limitat de parlants.
• Llengua majoritària: Parlada per un gran nombre de parlants.
• Llengua A: Llengua dominant; ocupa els àmbits d’ús formals i públics, té més prestigi social i una millor cobertura legal i política.
• Llengua B: Llengua recessiva, dominada; ocupa només els àmbits d’ús informals i privats i es troba menystinguda i en desavantatge en la cobertura legal i política.

Actituds lingüístiques

Actituds

La Decadència: Segles XVI-XVIII

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, la literatura culta a Catalunya va desaparèixer a causa de la pobresa generalitzada. El poble, arrelat a les seves tradicions, va desenvolupar una literatura pròpia de caràcter religiós, festiu o satíric.

La Literatura Popular

La literatura popular no té pretensions cultes i sovint és d'autor desconegut. Generalment, es transmet oralment de generació en generació i rarament es presenta en forma de textos escrits amb la intenció de ser llegits.

Gèneres

Els Goigs

Els goigs són cançons religioses en lloança a Jesús, la Verge Maria o els sants. Són anònims a l'Edat Mitjana. Trobem fulls impresos amb els goigs del sant o santa que es venera.

Nadales i Cançons Religioses

Són...

Els anys 20 i 30: panorama general

Va ser una època de forts contrastos, dos dels quals són:

• Primera Guerra Mundial.
• Època d'entreguerres, durant la qual es van produir diversos canvis importants:

Entre els canvis més rellevants hi ha:

• Una important radicalització de règims polítics entre el feixisme i el comunisme.
• Moviments d'avantguarda: cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme, etc.
• Canvis estètics profunds entre autors com Marcel Proust i James Joyce en la novel·la, i figures com Picasso o Stravinsky en altres arts.
• Noves manifestacions artístiques de masses: cinema, jazz, etc.
• Reacció classicitzant d'alguns artistes: Eugeni d'Ors, Charles Maurras.

El Noucentisme (1906–1923)

Hi va haver un moviment estètic classicista centrat en l'...

La renovació poètica dels anys 70

A principis dels anys 70 es produeix la recuperació de l'obra de J.V. Foix i la publicació de dos llibres cabdals que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana cap al simbolisme i l'experimentalisme: Els miralls (1970, Pere Gimferrer) i Poesia rasa (1970, Joan Brossa).

Característiques de la poesia no realista

La poesia no realista, que prompte es va convertir en hegemònica, es caracteritza per:

• Nous paràmetres del codi textual: Pretensió que el poeta introduïa el lector dins del text que conformava l'escriptura mateixa, la qual no necessàriament contenia una anècdota o un argument.
• Pràctica rebel: Connectant amb pràctiques d'escriptura que havien conformat la història de la poesia del