Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Resum de les Cròniques Medievals Catalanes

Altres llengües estrangeres2,34 KB

Crònica de Jaume I o Llibre dels feits (s. XIII)

  • Fets: Narra tot el seu regnat, sobretot les conquestes de Mallorca i València. També dóna dades de la vida quotidiana (ex: l'oreneta).
  • Autor: És el mateix monarca; utilitza la primera persona, però segurament no l'ha escrit ell, sinó que la dicta a un escrivà.
  • Estil: Té un to oral que la fa més propera al lector. També és verídica i sembla real gràcies a l'ús d'un llenguatge popular.

Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere (s. XIII)

  • Fets: Narra el regnat de Pere el Gran i, sobretot, la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos.
  • Autor: Tresorer de la cort anomenat Bernat Escrivà.
  • Estil: La crònica té descripcions detallades i rigor històric. Vol ser
...
Continua llegint "Resum de les Cròniques Medievals Catalanes" »

Literatura Popular i Moviments Literaris: De la Renaixença al Barroc

Altres llengües estrangeres2,62 KB

Literatura popular

La literatura popular va augmentar a causa de la davallada de la literatura catalana culta. Les seves característiques principals són:

  • És normalment anònima.
  • Entremès medieval: tipus de teatre amb peces dramàtiques breus que descriuen costums de l'època, acompanyades de música.

Gèneres de la poesia popular

  • Corrandes: versos de 7 síl·labes.
  • Goigs: poemes religiosos.
  • Romanços: sovint sobre bandolers.

La poesia popular utilitza versos d'art menor, rima assonant i l'ús de repeticions. En prosa, destaquen les rondalles i les llegendes.

Panorama general: Segle XIX

El mapa europeu està emmarcat per dos temes:

  1. Lluites entre liberals i conservadors.
  2. Primera Revolució Industrial.

En la literatura trobem dos moviments:

  • Romanticisme:
...
Continua llegint "Literatura Popular i Moviments Literaris: De la Renaixença al Barroc" »

Funcions del Llenguatge i Literatura Medieval Catalana

Altres llengües estrangeres4,2 KB

Les funcions del llenguatge

  • Referencial: transmissió d'informació objectiva sobre el referent.
  • Emotiva: expressió d'emocions i sentiments.
  • Metalingüística: el llenguatge utilitzat per a tractar del mateix llenguatge (ex: diccionari).
  • Conativa: l'emissor provoca l'actuació del receptor (ordre o obligació).
  • Poètica: se centra en la qualitat artística i l'estètica del missatge.
  • Fàtica: serveix per a establir o mantenir el contacte durant la comunicació.

Caràcter del signe lingüístic

  • Arbitrarietat: la relació entre significat i significant és convencional (cada idioma ho diu d'una manera).
  • Linealitat: els elements apareixen un rere l'altre en el temps (ex: ca-di-ra).
  • Mutabilitat: la llengua canvia a llarg termini (no parlem igual que els
...
Continua llegint "Funcions del Llenguatge i Literatura Medieval Catalana" »

Valencià: barbarismes, distribució i característiques lingüístiques

Altres llengües estrangeres2,5 KB

Barbarismes

Són paraules provinents d'una altra llengua i que són innecessàries en la llengua d'arribada perquè aquesta ja té de pròpies per a expressar aquest concepte. En la nostra llengua, els barbarismes més freqüents són els castellanismes.

El valencià

El valencià és una variant que s'inclou dins del bloc occidental de la llengua, juntament amb el nord-occidental. Arribà a les nostres terres amb els catalans de Lleida que repoblaren el territori valencià després de la conquesta de Jaume I. Aquest repoblament es va fer amb aragonesos i catalans. Aquesta és la explicació de per què, a la nostra comunitat, trobem una estructura bilingüe.

Encara que el valencià forma part del bloc occidental, presenta algunes diferències respecte...

Continua llegint "Valencià: barbarismes, distribució i característiques lingüístiques" »

Tema militar i amor Tirant

Altres llengües estrangeres2,69 KB

Jordi de sant Jordi: Poeta cortesa Nascut a València. Cavaller que participà en campanyes militars i en Nàpols Caigué presoner com queda reflexat al poema Presoner. En aquest poema explica Els sentiments que li provoca la captivitat i no hi ha temàtica amorosa i no hi Abunden els tòpics trobadorescs.Només Te 18 poemes la majoria amorosos on mostra una nova actitud lírica, sincera i Humana. La seua modernitat radica en la sinceritat i versemblança de la seua poesia. En el poema Presoner explica Els sentiments que li provoca la captivitat. No hi ha temàtica amorosa i Excepte al parlar de la fortuna no hi han tòpic trobadorescos. Corrent satíric: Per la Prosperitat econòmica apareix la literatura com a divertiment, tertúlies, com...

Continua llegint "Tema militar i amor Tirant" »

Isabel de Villena i Ausiàs March: Autors Clau del Segle XV

Altres llengües estrangeres3,55 KB

Isabel de Villena: Biografia i Vita Christi

Va nàixer a València com a filla il·legítima de l'escriptor castellà Enrique de Villena i va ser acollida a la cort de Maria de Castella. Va ser esposa d'un magnànim (referència a la seva posició social). La seva vida va culminar com a abadessa del convent de la Santíssima Trinitat de València.

L'Obra Mestra: Vita Christi

Va escriure la cèlebre obra Vita Christi, on relata la vida de Jesucrist. El paper principal correspon a la Mare de Déu i, en general, l’obra atorga un gran protagonisme a les dones de la vida de Jesús. Comença amb el naixement de Maria i acaba amb l’ascensió de la Verge al Cel.

Conté passatges de l’Evangeli en què hi ha dones que apareixen com a virtuoses i piadoses....

Continua llegint "Isabel de Villena i Ausiàs March: Autors Clau del Segle XV" »

Gramàtica Catalana Essencial: Pronoms, Adjectius i Locucions

Altres llengües estrangeres3,84 KB

Els Pronoms en Català: Classificació i Ús

Els pronoms tenen la funció de substituir el nom. Es classifiquen en:

Tipus de Pronoms

  • Personals: Fan referència a les tres persones del discurs (jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, vostè, vostès).
  • Determinatius: Representen un nom i, a més, són:
    • Demostratius: Aquesta, aquest, aquells, aquelles, aquella, això, allò, açò.
    • Possessius: Article + meu, meva, teu, seva, etc.
    • Quantitatius: Poc, massa, gaire, molt, etc.
    • Indefinits: Tal, tals, qualsevol, algun, alguna, cap, etc.
    • Numerals: Un, dos, tres (cardinals); primer, segon (ordinals).
    • Interrogatius: Quin, quina, qui, què.

Pronoms Relatius

Pronoms Relatius Simples

  • Que: Aquell que, aquella que, allò que.
  • Què: Fa referència a coses (el qual, la qual)
...
Continua llegint "Gramàtica Catalana Essencial: Pronoms, Adjectius i Locucions" »

Poesia Actual i l'Obra de Miquel Martí i Pol

Altres llengües estrangeres2,61 KB

T.9 Poesia actual

Pel que fa a la problemàtica actual de la poesia, destaca la falta de perspectiva temporal. Als anys 80 apareixen poetes que es consoliden als anys 90, nascuts en la democràcia i hereus de la pèrdua de l'hegemonia de la poesia com a gènere literari.

Característiques principals

Respecte a les característiques compartides, trobem una poesia entesa com a resultat de l'experiència, influenciada per la crisi econòmica de la societat urbana. El poeta fa evidents les contradiccions de la societat actual, sent conscient que no les pot canviar. A més, trobem:

  • Claredat expressiva: amb molta descripció dels espais.
  • Temàtica: intimitat al voltant de l'amor o la metapoesia.
  • Individualitat: enfront de la societat globalitzadora.

Tendències

...
Continua llegint "Poesia Actual i l'Obra de Miquel Martí i Pol" »

Guia de Lingüística Catalana i Autors: Sagarra i Pla

Altres llengües estrangeres3,67 KB

Conceptes de Fonètica: Sinalefa, Elisió i Hiat

Sinalefa: enllaç entre l'última vocal d'una paraula i la inicial de la següent.

Elisió: unió de dues vocals que es fusionen en una sola síl·laba.

Hiat: pronunciació separada de dues vocals que estan en contacte.

La Variació Lingüística

Existeixen dos tipus de variació: la que es relaciona amb la realitat social dels usuaris i la que depèn de la relació entre els interlocutors, l'entorn físic i la intencionalitat del parlant.

Principals Varietats de la Llengua

  • Varietats històriques: depenen del temps i de l'època històrica en què viu el parlant.
  • Socials: depenen del grup social a què pertanyen els parlants.
  • Geogràfiques: degudes a l'origen geogràfic dels parlants.
  • Diafàsiques: depenen
...
Continua llegint "Guia de Lingüística Catalana i Autors: Sagarra i Pla" »

Àngel Guimerà: Vida, Obra i Llegat Literari

Altres llengües estrangeres2,58 KB

Biografia i context vital d'Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845. El seu pare era català i la seva mare, canària. Van viure junts un temps i, un cop nascut el fill, es van casar. Per a ell, aquest fet va ser tan important que fins i tot va arribar a canviar la data del seu naixement per adequar-la a la data de casament dels seus pares. Va ser, per tant, un fet que el feia sentir diferent i aïllat. Un altre fet que va marcar la seva infantesa va ser l'abandonament de la terra canària per anar a Catalunya.

Un cop adult, una relació sentimental que va tenir amb una noia va fracassar; Guimerà no es casà mai ni se li conegué cap altra relació sentimental, fet que explica el seu romanticisme tràgic....

Continua llegint "Àngel Guimerà: Vida, Obra i Llegat Literari" »