Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

La segona generació de l'Escola mallorquina

La segona generació de l'Escola mallorquina és anomenada La nostra Terra. Un autor d'aquesta generació va ser Isidor Macabich, que va néixer a Eivissa el 1883 i va morir el 1973. Va fer estudis sacerdotals, però es va dedicar tota la vida a ser redactor del Diario de Ibiza. El 1932 va ser catedràtic d'estudis balears. El 1941 el nomenen fill il·lustre d'Eivissa, i el 1953 el fan acadèmic corresponent de la RAE.

Obra

• 1901: A la verge Immaculada — primer poema amb influències de Verdaguer, Costa i Llobera i Joan Alcover.
• 1908: Es feudalisme eivissenc — obra de caire històric.
• 1933: Dialectals — recull en un volum la seva obra dispersa.
• 1950: De mi vida — poemes subtitulats en eivissenc

Els Jocs Florals: Recuperació del Català i Renaixença

Els Jocs Florals van ser fundats el 1859 seguint el model del Consistori de la Gaia Ciència, del segle XIV. Juntament amb altres institucions, van ser la plataforma de recuperació del català com a llengua d'ús culte i el trampolí perquè apareguessin els grans noms literaris de la Renaixença.

• Creació d'un públic assidu al fet literari.
• Aparició de la primera infraestructura editorial en català.
• Atorgament de prestigi social a la llengua catalana.
• Creació d'una poètica i propulsió dels gèneres literaris.

Figures Clau de la Renaixença: Guimerà i Oller

Àngel Guimerà i Narcís Oller van tenir un paper determinant en la Renaixença (1873-1905).

Jacint Verdaguer (1845-1902): El Poeta

Els canvis estètics dels segles XVI, XVII i XVIII

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII es van produir diversos canvis estètics que van marcar etapes ben definides en l'art en general i en la literatura en particular:

• El Renaixement (segle XVI)
• El Barroc (segle XVII)
• El Neoclassicisme (segle XVIII)
• La Il·lustració (segle XVIII)

Després de tres segles de decaïment social i cultural, amb les noves idees del Romanticisme, la cultura escrita en català va prendre una nova embranzida. La burgesia va endegar la Renaixença, un moviment de recuperació nacional.

Renaixement

En teatre es conreen els actes sacramentals, peces en un acte, de caràcter al·legòric, per a l'exaltació de l'eucaristia.

En prosa destaquen Los col·loquis de la insigne ciutat

Evolució de la Literatura Valenciana sota el Franquisme

La literatura sempre ha estat condicionada pel context sociopolític. Per això, durant els primers anys de la dictadura de Franco i la postguerra, hi va haver molta censura; es va prohibir l'ús i la producció literària en llengua valenciana.

Recuperació Incipient (Anys 40)

Tot seguit, hi va haver una incipient recuperació a la dècada dels quaranta. Conseqüentment, es va crear una novel·la tradicional que pretenia representar la societat.

Innovació i Anàlisi (Anys 50 i 60)

A continuació, als anys cinquanta i seixanta, va finalitzar la censura. Per aquesta raó, els escriptors ja començaven a escriure sobre allò que havia estat prohibit anteriorment. En aquest sentit, va sorgir...

Goliards

Goliards: Eren persones que havien deixat de ser monjos o clergues sense beneficis i es dedicaven a cantar i recitar poemes en llatí i en llengues vulgars. Fan poesia culta. Els temes tractats eren: amorosos o sensuals, el vi i el joc...

Els Carmina Ripollensia eren textos que es troben al monestir de Ripoll. L'objectiu dels goliards no era entretenir al poble, ja que la gent, al no ser tan culta com ells, no els entendria. Només cantaven i recitaven poemes a la gent culta; per tant, era un art per a la minoria.

Impacte de l'Impremta (Segle XV)

La Narrativa Catalana sota el Franquisme

El 1939, el català quedà relegat a l'ús privat i familiar, perquè Franco imposà el castellà com a llengua oficial.

Repressió i Exili (Anys 40)

Represa i Consolidació (Anys 50)

Obertura i Nous Autors (Anys 60)

Què és la Sociolingüística? Definició i Abast

La Sociolingüística és la disciplina que estudia la relació que hi ha entre la llengua i el seu context social.

La Comunitat Lingüística

La comunitat lingüística està formada per membres que tenen en comú almenys una variant lingüística o una llengua on hi ha regles i normes compartides.

Llengües Minoritàries i Minoritzades

Diferència Quantitativa vs. Qualitativa

Les llengües minoritàries suposen un criteri quantitatiu: el nombre de parlants (en comparació amb una llengua majoritària).

La llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d'una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins la comunitat lingüística.

Bilingüisme, Diglòssia i

Trajectòria i context de Quim Monzó

Quim Monzó té obres en català i en castellà. Ha estat traduït a més de 15 llengües. Ha escrit columnes d'opinió en diversos diaris, com “El dia del senyor” i “Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn”, i ha col·laborat en ràdios catalanes.

Quim Monzó pertany a la literatura actual (1975-Actualitat). Contrasta amb la literatura de postguerra, ja que es troba més llibertat per a les llengües diferents al castellà i augmenta la quantitat i la qualitat de les obres en català.

Les tres èpoques de l'obra de Quim Monzó

Podem classificar l’obra de Quim Monzó en tres èpoques principals:

Primera etapa: Textualisme i experimentació

La primera època en la qual destaquen la influència del textualisme,...

Jacint Verdaguer: Biografia i Consagració Poètica

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) el 1845. Als 11 anys va ingressar al Seminari de Vic. Mentre continuava estudiant i exercia de mestre i de pagès, l’any 1865 va participar als Jocs Florals de Barcelona, on va guanyar quatre premis.

Posteriorment, es va establir a Barcelona com a capellà de la família del marquès de Comillas. Als 32 anys, el jurat dels Jocs Florals li va concedir el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema L’Atlàntida. Aquest fet va significar la consagració de Verdaguer com a poeta.

Verdaguer va representar la consolidació de la Renaixença literària en el camp de la poesia. Les característiques de la seva obra són plenament romàntiques....

Context Històric i Social (Principis del Segle XX)

Aquest període va estar marcat per importants transformacions socials i culturals a Catalunya i al món:

• Va ser una època de gran auge per al cinema i les arts gràfiques, que van influir significativament en el món de la literatura.
• Es van produir innovacions tecnològiques com el telègraf, el telèfon i la ràdio, i les primeres proves de televisió.
• Van sorgir reivindicacions feministes, sobretot a la Gran Bretanya. A Catalunya, fins als anys vint, es van centrar en la millora de l'educació.
• Va augmentar l'alfabetització de les classes populars, ja que l'assistència a l'escola esdevingué obligatòria.
• La indústria editorial en català va descobrir el públic popular, especialment el