Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Literatura Catalana Segle XIV: Humanisme, Bernat Metge i Curial i Güelfa

Altres llengües estrangeres4,68 KB

La Cancelleria Reial al Segle XIV

  • Reorganització a mitjan segle XIV.
  • Funcionaris cultes i coneixedors del llatí.
  • Efectes en la prosa:
    • Complexitat sintàctica.
    • Precisió lèxica.
    • Hiperbàton (canvi de l'ordre de les paraules).

L'Humanisme: Característiques i Expansió

  • Corrent cultural i de pensament que pretén que l'ésser humà progressi a partir de l'ús de la raó i la intel·ligència.
  • Expansió des d'Itàlia amb autors com Dante Alighieri, Francesco Petrarca, etc.
  • Antropocentrisme en el lloc del teocentrisme.
  • La literatura humanística és moralitzadora, però de manera diferent que en l'època medieval.
  • S'usen els clàssics grecs i romans com a referència.
  • La prosa és més elaborada.

Bernat Metge: Humanista i Funcionari Reial

  • Funcionari de la Cancelleria
...
Continua llegint "Literatura Catalana Segle XIV: Humanisme, Bernat Metge i Curial i Güelfa" »

Romanticisme i Renaixença a Catalunya: Context, Autors i Obres Clau

Altres llengües estrangeres3,18 KB

El Romanticisme: Context i Característiques

Context Històric (Segles XIX i XX)

  • Nous règims parlamentaris (burgesia).
  • Revolució Francesa i Revolució Industrial.
  • La burgesia com a classe dominant.

El Mite de Faust

Història escrita per Goethe que parla sobre un mag alemany que ven la seva ànima a un dimoni a canvi de poders màgics.

Característiques del Romanticisme

  • Rebuig de les regles socials i evasió del món real.
  • Política: Nacionalisme.
  • Literatura: Època màgica i misteriosa, imatge del món espiritual, formes no racionals de la vida, metàfores, mites, imaginació poètica.
  • Rebuig de l'ordre i l'equilibri de la Il·lustració.
  • A Catalunya: Recuperació de la llengua i la cultura de l'Edat Mitjana.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Neix a la Plana...

Continua llegint "Romanticisme i Renaixença a Catalunya: Context, Autors i Obres Clau" »

Àngel Guimerà i Narcís Oller: Biografies i Obres Clau de la Literatura Catalana

Altres llengües estrangeres3,05 KB

Àngel Guimerà (1845-1924)

Va començar a escriure poemes ja de gran, animat pels seus amics. Es va estrenar amb poemes narratius i patriòtics, alguns convertits en sardanes famoses gràcies a Enric Ventura. El 1877 va guanyar els Jocs Florals en les categories de fe, pàtria i amor. Als 34 anys va estrenar l'obra Gal·la Placídia al teatre, i la seva carrera de dramaturg li va durar fins a la mort. Va ser el creador de la revista La Renaixença.

Obra i trajectòria com a dramaturg

La seva obra es divideix en tres etapes:

  • 1879-1890: Etapa romàntica

    En aquesta etapa escriu tragèdies i drames històrics en vers decasíl·lab, ambientats quasi sempre en l'època medieval. L'obra més coneguda és Mar i Cel (1888), situada al segle XVII. És una

...
Continua llegint "Àngel Guimerà i Narcís Oller: Biografies i Obres Clau de la Literatura Catalana" »

Avantguardes a Catalunya: futurisme i surrealisme (1915–1936)

Altres llengües estrangeres3,42 KB

Avantguardes a Catalunya (1915–1936)

Les avantguardes a Catalunya: de 1915–1924, Joan Salvat-Papasseit va ser un dels autors més importants i va experimentar amb models futuristes. De 1925–1936 domina el moviment surrealista, que va tenir dos nuclis: d'una banda, el grup de Sabadell (Joan Oliver), que mostra rebel·lia a través de la sàtira i l'humor; i de l'altra, figures com Salvador Dalí i J. V. Foix.

Joan Salvat-Papasseit (1894–1924)

Joan Salvat-Papasseit (1894–1924) va ser un escriptor autodidacte. Va publicar la revista Un Enemic del Poble, on hi havia poemes-manifest en què atacava els valors de la societat burgesa i es posicionava a favor de l'avantguarda. Inicialment practicava la poesia futurista i, més tard, va derivar...

Continua llegint "Avantguardes a Catalunya: futurisme i surrealisme (1915–1936)" »

Guia Ràpida de Llengua Catalana: Registres, Lèxic i Periodisme

Altres llengües estrangeres4,47 KB

Fonètica i Pronunciació

La Vocal Neutra en Català

Les vocals A i E es pronuncien igual quan la vocal és àtona. Es tracta d'un so intermedi entre A i E, que s'anomena vocal neutra (representada fonèticament per [ə]).

Exemples: persones, casa.

Pronunciació de la U en Dialectes Orientals

En els dialectes orientals, la vocal àtona O es pronuncia com a U.

Aquesta pronunciació també es pot trobar en paraules que acaben en els grups consonàntics següents: -s, -sc, -ç, -st, -xt, -tx, -ig, -x, -ix.

Exemples: Amadeu, ambigu, cactus, pont, plora, cosina...

Morfologia i Ortografia

Normes d'Ortografia: Ús de B i V

Ús de la B

  • Davant de L o R: blanc, arbre.
  • Darrere de M: embenar, ambiciós. (Excepció: tramvia).
  • Quan en una mateixa família de mots alternen
...
Continua llegint "Guia Ràpida de Llengua Catalana: Registres, Lèxic i Periodisme" »

La Renaixença Catalana: Moviment, Autors Clau i Context Literari

Altres llengües estrangeres3,39 KB

La Renaixença: Recuperació Cultural Catalana

La Renaixença és un moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalana. Els seus objectius principals són:

  • La recuperació del passat esplendorós de Catalunya.
  • Recollir la literatura popular de tradició oral.
  • Normalitzar i normativitzar la llengua.
  • Crear una nova literatura en tots els gèneres.
  • Crear òrgans de difusió cultural catalana i enfortir les institucions existents.

Durant aquest període es restaura l’antiga festa dels Jocs Florals i sorgeixen escriptors importants com són: Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer o Narcís Oller.

Contextos Literaris Coetanis

El Romanticisme

Característiques principals:

  • Rebuig dels canons clàssics.
  • Defensa de la llibertat de l’artista i la originalitat
...
Continua llegint "La Renaixença Catalana: Moviment, Autors Clau i Context Literari" »

Tirant lo Blanc: novel·la total i els seus components

Altres llengües estrangeres2,75 KB

El Tirant ens mostra la vida d’un cavaller en conjunt, és a dir, sense limitar-se a un aspecte en exclusiva. Es qualifica la novel·la de Tirant lo Blanc com a «total», perquè engloba els àmbits cavallerescos, històrics, socials, eròtics i psicològics; i fa així que es converteixi en una escena de la vida quotidiana i de la realitat (el concepte de realisme literari és abundant).

Novel·la cavalleresca

La novel·la cavalleresca és el primer component de l’obra. Aquest el podem trobar en el fet que el personatge no és idealitzat, sinó humanitzat: Tirant no és el cavaller perfecte, ja que mostra unes facetes humanes que no es troben en els cavallers idealitzats. És el cavaller que, probablement, a Joanot Martorell li hauria agradat...

Continua llegint "Tirant lo Blanc: novel·la total i els seus components" »

Dialectes i registres de la llengua catalana

Altres llengües estrangeres2,76 KB

La coherència lingüística

La coherència es basa en la selecció ajustada de la informació i en una organització lògica.

Els dialectes del català

Els membres d'una comunitat lingüística formen diferents grups més o menys homogenis en funció de l'origen geogràfic, el nivell sociocultural, l'etapa històrica, etc.

Català occidental

Inclou dos dialectes: el nord-occidental i el valencià.

Català oriental

Inclou quatre dialectes: el septentrional o rossellonès, el central, el balear i l'alguerès.

Varietats de la llengua

  • Varietats geogràfiques: Són els parlars associats a les diferents col·lectivitats geogràfiques que integren una comunitat lingüística.
    (Bloc oriental: septentrional, central, balear, alguerès; Bloc occidental: nord-
...
Continua llegint "Dialectes i registres de la llengua catalana" »

Registres Lingüístics i Variació del Català: Guia Completa

Altres llengües estrangeres3,77 KB

Tipus de Registres Lingüístics

Els registres lingüístics són les diferents maneres d'utilitzar la llengua segons la situació comunicativa, el tema, el canal i la intenció.

Registre Col·loquial (Informal)

Es tracta del registre lingüístic més freqüent en les situacions comunicatives i, per tant, el tema va lligat a la vida ordinària. El canal acostuma a ser oral i el text s’elabora al mateix moment de la parla. Pel que fa a la intenció comunicativa, el registre col·loquial es caracteritza per la subjectivitat. Pel que fa al grau de formalitat, s’associa generalment a situacions comunicatives en què no hi ha grans distàncies socials entre els interlocutors i usa la segona persona. N'hi ha de dos tipus: el familiar i el vulgar....

Continua llegint "Registres Lingüístics i Variació del Català: Guia Completa" »

Pensadors i Escriptors Catalans Medievals: Escolàstica, Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer

Altres llengües estrangeres3,19 KB

Pensadors i Escriptors Catalans Medievals

Escolàstica

Pràctica de reflexionar sobre Déu.

Francesc Eiximenis (c. 1330 – c. 1409)

  • Biografia: Nascut a Girona (c. 1330) en una família burgesa. Va ser frare franciscà i va estudiar teologia a París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma.
  • Va viure a València durant 25 anys, on va iniciar la seva carrera com a escriptor, conseller de jurats. Va escriure la major part de la seva obra allà.
  • El papa Benet XIII el va nomenar patriarca de Jerusalem i bisbe d'Elna l'any 1408. Va morir cap al 1409 a Perpinyà.

Obra i Objectiu

La seva obra és pràcticament tota en romanç i té una gran extensió. L'objectiu principal era la instrucció religiosa dels seglars, per tal d'evitar que posessin en perill la solidesa...

Continua llegint "Pensadors i Escriptors Catalans Medievals: Escolàstica, Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer" »