Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

El naixement del còmic modern

Richard F. Outcault i The Yellow Kid (1895)

La tira còmica The Yellow Kid apareix en el diari World. The Yellow Kid (Hogan’s Alley) són les aventures d'un nen en un barri popular d'una gran ciutat. Eren macrovinyetes que ocupaven mitja pàgina i que mancaven d'una seqüència cronològica precisa. Els textos eren escrits en les robes del personatge i eren de caràcter humorístic amb certs tons crítics i irònics de la realitat social.

Pioners i primeres tires còmiques

• The Katzenjammer Kids (1897), de Rudolph Dirks: aventures d'una sèrie de nens germanoamericans.
• The Little Tiger (1897), de James G. Swinnerton: adreçat al públic infantil i que inicia els animals com a protagonistes.
• Happy Hooligan (1898), de

Teatre Modernista

Teatre d'idees

El teatre d'idees es caracteritza per una finalitat ideològica, social i política. Utilitza una acció i un llenguatge realistes on els personatges vehiculen tesis revolucionàries. El tema central és la presència d'individus enfrontats amb la societat, generant drames amb un fort impacte social i polític. Un exemple destacat és Aigües encantades.

Teatre simbolista

A diferència de l'anterior, no pretén vehicular cap missatge ideològic, però va comportar una innovació tècnica molt important. Es tracta de peces breus sense acció externa on es busca crear una atmosfera i un ambient suggestiu mitjançant:

• La música i els sons
• El silenci
• Els llums
• La paraula

Modernisme literari

Moviment cultural que s'estén...

Ausiàs March: Vida i Context Literari

Biografia i Fets Destacats

• Naixement i Mort: Safor (c. 1397) - València (3 de març de 1459). Fill de Pere March.
• Carrera Militar i Reial: Participà en l'expedició a Gerba (1424). Fou recompensat per Alfons el Magnànim amb les senyories de Beniarjó i Gandia. Fou falconer del Rei de València (1425).
• Matrimonis:
  • 1437 (als 40 anys): Es casa amb Isabel Martorell (morta el 1439).
  • 1443: Es torna a casar amb Joana Escorna (morta el 1459, després d'11 anys de matrimoni).
• Descendència: Va tenir fills no legítims (cinc bastards).

Temes Centrals i Innovació Poètica

Ausiàs March s'emmarca en la tradició de la poesia trobadoresca i l'amor cortès, però se'n separa profundament en la temàtica, tot i conservar...

Separació de síl·labes en català

Normes bàsiques per a la separació de síl·labes de dígrafs i grups consonàntics:

• ix: rei-xa
• cc: ac-cés
• tll: rat-lla
• l·l: pàl·lid
• mm: im-mens
• tj: plat-ja
• rr: fer-ro
• nn: an-nex
• tg: fet-ge
• sc: as-cens
• tm: rit-me
• tx: dut-xa
• ss: tas-sa
• tl: at-les
• tz: at-zar

No se separen els dígrafs: gu (se-guir), qu (pa-quet), ll (pa-lla), ny (pe-nya) i ig (a final de paraula, com a ba-teig).

Les propietats del text

Requisits que ha de complir qualsevol text perquè el missatge que vol transmetre sigui eficaç.

Adequació

L'adequació consisteix a adaptar el text a la situació comunicativa. Inclou:

• Intel·ligibilitat: l'emissor ha de fer que el text sigui intel·ligible per al receptor.
• Tema i propòsit: el tema pot ser especialitzat o

El registre informal o col·loquial

Es manifesta en la conversa espontània i pot incloure el registre vulgar. Destaca per la seva gran expressivitat (hipèrboles, comparacions, onomatopeies...) i una riquesa entonacional notable. Es caracteritza per l'espontaneïtat i un llenguatge poc precís, amb una intencionalitat subjectiva i un grau de formalitat baix. Presenta una sintaxi simple amb abundància de la juxtaposició, així com d'interrogacions i exclamacions. S'hi observa l'ús de col·loquialismes, un lèxic limitat i repetitiu, i abundància d'elements expressius com refranys i frases fetes. Tipus de text: conversa.

Els registres formals

El registre estàndard

Té una intencionalitat subjectiva i un grau de formalitat mitjà. El canal principal...

Eugeni d'Ors: Intel·lectual i figura clau del Noucentisme

Eugeni d'Ors (Barcelona, 1881 – Vilanova i la Geltrú, 1954) va ser el primer intel·lectual català que es va poder dedicar professionalment a l'escriptura. Insígnia del Noucentisme, es va convertir en el verbalitzador dels trets ideològics i estètics del moviment.

Ors va ser la imatge de l'intel·lectual modern europeu: un assagista disposat a escoltar «les palpitacions del temps». El projecte de Prat de la Riba necessitava incorporar joves universitaris brillants amb ganes de professionalitzar-se en el camp cultural.

Trajectòria institucional i política

La seva carrera institucional va ser meteòrica dins l'estructura de la Mancomunitat de Catalunya:

• 1911: Nomenat secretari de

El Dolce Stil Novo: Característiques i Innovació

Aquest moviment es caracteritza pel seu esperit innovador, que representa un trencament i una superació de la tradició trobadoresca en l’àmbit de la poesia.

Trets distintius del Dolce Stil Novo

• Surt del món feudal.
• Modifica el concepte de noblesa.
• Proposa un nou ideal de la dona (la donna angelicata), vista com a font de virtut i perfecció.
• Abandona la llengua occitana en favor de l'italià o el llatí.

Obra clau i temes

L'obra paradigmàtica és la Vita Nuova de Dante, on Beatriu (la seva dona ideal) és lloada per totes les seves perfeccions. El sentiment central és la renovació i el renaixement espiritual del poeta.

Francesco Petrarca i el Canzoniere

El Canzoniere de Francesco Petrarca conté...

El Noucentisme: Renovació Cultural Catalana

El Noucentisme és un moviment cultural que comparteix amb el modernisme anterior la voluntat de renovació i l'objectiu de contribuir a crear una cultura nacional moderna i europea.

Fets Significatius

• La nacionalitat catalana: impulsada per Enric Prat de la Riba.
• Glosari: Obra fonamental d'Eugeni d'Ors.

Quatre Valors Centrals del Noucentisme

El moviment es fonamenta en quatre pilars ideològics i estètics:

1. Classicisme: Reivindicació dels clàssics grecollatins com a model.
2. Civilitat: Intentar aconseguir formes de vida més ordenades i harmòniques, pròpies d'una ciutat ideal (Barcelona).
3. Arbitrarisme: Els especialistes decideixen quines normes seguir, buscant la perfecció formal i l'adequació a un cànon;

Maria Aguiló i Fuster

Maria Aguiló fou un poeta i filòleg que va néixer a Palma i va estudiar a Barcelona. En el moment en què la Renaixença destacava, ell hi participà activament. Dedicà la seva vida a enaltir la llengua. Tenia vocació de poeta popular: escrivia per al poble. La seva poesia fou agrupada en el volum Poesies completes. El seu treball de recerca i de tria foren recopilats en el Romancer popular de la terra catalana.

Josep Lluís Pons i Gallarza

Josep Lluís Pons i Gallarza va néixer a Barcelona, de pare mallorquí. Va estudiar Dret i Filologia. Als 28 anys va guanyar la càtedra de Geografia i Història de l'Institut Balear i s'establí a Palma. El seu magisteri es descriu per les joves generacions que assistiren a les...

Literatura Doctrinària: Prosa Moralitzant Segles XIV i XV

Context Històric: Església i Monarquies

Després de la desfeta de l'Imperi Romà (segle V), l'Església es va erigir com l'única institució amb una estructura estable de poder i pensament, impregnant tot el món medieval a Occident. Aquesta estabilitat es devia al fet de ser el principal punt espiritual entorn del qual es van organitzar els monestirs, unificant culturalment Europa enfront de l'Islam.

Ascens de les Monarquies i Crisi Eclesiàstica

Al segle XII, les monarquies van començar a unificar els feus (comtats, ducats...), establint una nova institució de referència. El govern de persones i propietats es va començar a exercir des de Roma, que concentrava tant el poder espiritual...