Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època

Joan Fuster va nàixer a Sueca l'any 1922, va viure la dictadura i les primeres dècades de la democràcia, i finalment va morir l'any 1992. La seua professionalització primerenca com a escriptor, amb articles de premsa i llibres d'encàrrec, el va convertir en una de les poques persones que va poder viure de l'escriptura. Fou el referent de la seua època al País Valencià i va aportar una nova concepció de la realitat valenciana, moderna i culta.

Blocs temàtics de la seua obra

L'obra de Fuster és molt extensa i variada, i consta de tres blocs temàtics principals:

• L'assaig humanístic: És l'escrit més interessant per a un gran públic, amb una gran varietat de temes i formes

Literatura Clàssica Llatina: Autors i Obres Clau

Virgili: Bucòliques i Geòrgiques

Autor de les *Bucòliques* i les *Geòrgiques*.

• Bucòliques: 10 composicions de tema pastoral. Idealització dels humans i els paisatges.
• Geòrgiques: Gran poema didàctic que pretén adoctrinar sobre el cultiu dels camps i l'amor cap a la natura.

Horaci: Equilibri i Perfecció Estètica

Les característiques de la seva poesia són l’equilibri, la contenció formal i la concordança. Fa una recerca constant de la perfecció estètica.

Ovidi: Les Metamorfosis

La poesia d’Ovidi té tres etapes:

1. Època de joventut.
2. Època del desterrament.
3. Època de maduresa.

L'etapa destacada és la de la maduresa. L’obra més notable és *Les Metamorfosis*. Està molt present la mitologia...

1. Diferència entre mentalitat medieval i humanisme

La mentalitat medieval situa Déu al centre del món: la religió i el sistema feudal regien tots els aspectes de la vida. En canvi, l'humanisme posa l'home com a centre i rebutja la visió medieval; considera l'home com l'únic ésser dotat de raó i llibertat. El pensament humanista creu en les possibilitats de la intel·ligència humana per aconseguir el progrés i la justícia social.

2. Referent cultural ideal dels humanistes

El referent cultural ideal per als humanistes és la cultura antiga, és a dir, la dels clàssics grecs i romans.

3. Definició de l'humanisme

L'humanisme és un corrent de pensament que aspira al progrés de la humanitat a partir de la intel·ligència, la raó i el...

Tipologia Textual

El text argumentatiu

Exposa idees per convèncer l'interlocutor.

• Característiques: ús de la 1a persona, expressions d'opinió, preguntes retòriques, exemples, citacions, ironia, hipèrbole, etc.
• Estructura: introducció, desenvolupament i conclusió.
• Gèneres periodístics d'opinió: editorial, carta al director, columna i article d'opinió.

El fullet informatiu

És un text expositiu que té com a finalitat informar, explicar, persuadir i proposar solucions.

• Tipus: publicitari o propagandístic.
• Característiques: informació clara i directa, dades resumides, objectives i fiables; redactat normalment en 3a persona amb una llengua estàndard i senzilla.
• Estructura: portada, pàgines centrals i contraportada.
• Recursos: marques tipogràfiques

Simbologia i etapes de la vida

Maduresa: poma, figues, castanyes, ametlles, serves, codonys (vellesa); raïm (immortalitat).

• Infantesa: felicitat, criatures.
• Maduresa: dones, món quotidià, equilibri.
• Vellesa: tranquil·litat, solitud, tristesa, harmonia.

L'Escola Mallorquina (1900-1950)

El primer teoritzador fou Josep Lluís Pons i Gallarza, qui va destacar l’aportació de Mallorca al moviment de la Renaixença. Es defineix per una concepció poètica determinada dels poetes mallorquins entre 1900 i 1950.

Característiques principals

• Models clàssics i humanisme clàssic.
• Poesia formal.
• Oposició a la teoria espontània (la "paraula viva") de Joan Maragall.
• Rerefons mediterrani.
• Paisatges: cant a la natura.
• Conservadorisme. Revista La Nostra Terra.

Les

Enric Valor: Compromís i Renaixement Cultural

L'Escriptor Sota el Franquisme i la Repressió

Escriptor durant la censura i la repressió al franquisme, Enric Valor va mantenir un compromís polític, cultural i idiomàtic ferm en defensa de la llibertat, la democràcia i la llengua valenciana.

Patrimoni Cultural i Gramàtica

Després de la Guerra Civil, Valor va reelaborar els vuit volums de les Rondalles valencianes, un patrimoni cultural i idiomàtic fonamental del nostre territori. Va ser important també com a gramàtic i com a defensor i impulsor de les Normes Ortogràfiques de Castelló (1932) amb els seus llibres.

Obra Novel·lística i Innovacions Narratives

La seva producció novel·lística comença als anys 60 amb la publicació de cinc...

El bilingüisme i la sociolingüística

Sociolingüística: disciplina científica que estudia la relació entre els parlants i la llengua.

Tipus de bilingüisme

• Bilingüisme individual (objecte d'estudi de la psicolingüística): l'individu bilingüe és una persona capaç de fer servir dues llengües. No importa com les ha apreses, amb qui les utilitza, quan ni com les utilitza.
• Bilingüisme territorial (objecte de la geografia lingüística): espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament.
• Bilingüisme social (objecte d'estudi de la sociolingüística): es dona quan dins una mateixa unitat territorial apareixen dos conjunts d'individus (que formen grups socials) i un d'aquests usa més d'un idioma: un de propi,

Vicent Andrés Estellés: El gran renovador

Vicent Andrés Estellés és considerat el gran renovador de la poesia valenciana i un dels poetes més importants del País Valencià des del segle XV. Durant la dècada dels 70 assolí una gran popularitat, amb obres com el Llibre de meravelles, on va reflectir la crua i dura postguerra al País Valencià. La seua és una obra poètica de to marcadament popular, quotidià i col·loquial. Els seus principals eixos temàtics són: l'amor, la mort i el compromís cívic.

La presència de la mort a la seua obra es fonamenta en l’experiència personal i col·lectiva. És també el gran poeta de l'amor, del desig amorós, un sentiment que va saber expressar amb una especial intensitat. Als seus poemes...

Impacte del Context Sociopolític en la Literatura Catalana (Postguerra - Anys 70)

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

El context sociopolític posterior a la Guerra Civil va marcar profundament la cultura catalana, que va patir una forta castellanització. Dominava la prohibició de la llengua, l'exili de gran part dels intel·lectuals, la censura estricta i una moral rígida.

Etapa de la Resistència (Anys 40 i 50)

Durant aquesta etapa, l'exili interior es va caracteritzar per l'aïllament cultural i el silenci imposat per la censura. Els únics recursos disponibles eren:

• Lo Rat Penat.
• Els Jocs Florals.
• Reunions clandestines.
• Edicions

Adverbis:

• Des del punt de vista morfològic, són invariables.
• Des del punt de vista sintàctic, són el nucli del sintagma adverbial. Complementen un verb, un adjectiu, un altre adverbi o tota una oració.
• Des del punt de vista semàntic, expressen lloc (allà), temps (abans), manera (bé), quantitat (molt), afirmació (sí), dubte (potser) o negació (no).

Preposicions:

• Des del punt de vista morfològic, són invariables.
• Des del punt de vista sintàctic, són el nucli del sintagma preposicional, tot i que la paraula amb més significat n'és una altra. En el marc de l'oració, la preposició inclou el sintagma del qual és nucli en un altre sintagma.
• Des del punt de vista semàntic, tenen un significat reduït, poc precís i dependent dels significats