Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Propietats del text

L'emissor ha de tenir molt clar quin és l'objectiu del seu missatge, què pretén fer arribar al receptor. El parlant pot voler:

• Narrar uns fets (text narratiu).
• Descriure alguna cosa (text descriptiu).
• Fer entendre algun tema (text explicatiu).
• Donar instruccions (text instructiu).
• Donar la seva opinió (text argumentatiu).
• Fer previsions (text predictiu).
• Dialogar amb el receptor (text conversacional).
• Jugar amb el llenguatge per plaer o per bellesa (text retòric).

Els textos han de tenir una adequació, cohesió, coherència, correcció i presentació.

Fonètica i ortografia bàsica

Vocals fortes: a, e, o. Vocals febles: i, u.

• Diftong: grup de dues vocals, una de les quals és una i o una u, que es pronuncien en un sol cop de veu.

Àmbits d'ús

Són els tipus de contextos en què els individus poden dur a terme una comunicació lingüística. Hi ha tants àmbits d'ús com tipus de contextos comunicatius s'estableixen.

Tipus d'àmbits

• Acadèmic: La comunicació que es fa servir en centres educatius o en diverses professions en les quals és necessari un cert nivell d'especialització.
• Periodístic: Es tracta de l'àmbit dels mitjans de comunicació, com la televisió, la ràdio, etc.
• Publicitari: L'emissor intenta vendre un producte al receptor.
• Jurídic: Es pretén ordenar i regular la vida social.

Tipologies textuals per àmbit

• Acadèmic: Narratiu, Descriptiu, Expositiu, Argumentatiu, Conversacional.
• Periodístic: Narratiu, Expositiu, Predictiu, Argumentatiu, Conversacional.

Renaixença (Catalunya, 1833)

Renaixença: moviment de renovació cultural emparellat amb el romanticisme (Catalunya, 1833). Pretén una normativització de la llengua i una reivindicació política. Els Jocs Florals, restaurats amb la temàtica pàtria-fe-amor, van suposar un nou impuls modernitzador: poesia (Jacint Verdaguer), narrativa (Narcís Oller) i teatre (Àngel Guimerà).

València: (Jocs Florals 1859) la societat Lo Rat Penat, a, b, una projecció social i progressista. Inclou els petes d'espardenya, extracció social popular, poesia molt artificiosa i arcaïtzant. Amb la poesia jocfloralesca de Llorente; només el sainet (teatre menor de caràcter satíric). Destaquen Bernat i Baldoví i Escalante.

Modernisme (última dècada del s.

Coherència

El text que anem a comentar és… de… publicat a l'editorial… i presenta la següent organització:

• Estructura externa: El text disposa de… paràgrafs i un títol.
• Estructura interna: És la pròpia d'un text narratiu i està distribuït de la següent forma:
  • Plantejament (línia… a…): presenta les següents idees…
  • Nus (línia… a…): presenta les següents idees…
  • Desenllaç (línia… a…): presenta les següents idees…

El tema del text és… i un possible resum seria…

Adequació

Aquest text és de caràcter literari, ja que es tracta d'una novel·la, un conte o una obra de teatre. La modalitat textual és narrativa, ja que ens conta uns fets, i convencional, ja que els personatges parlen. Quant a la variació lingüística,...

La sociolingüística estudia la interrelació entre els fenòmens lingüístics i la societat. La sociolingüística ha desenvolupat conceptes com el bilingüisme o la diglòssia.

Bilingüisme

El bilingüisme posa en relació dues llengües i pot ser de tres tipus:

• Individual: capacitat d'una persona per a fer servir dos idiomes.
• Territorial: l'existència d'un territori amb dues àrees lingüístiques delimitades.
• Social: la presència dins d'un territori de conjunts d'individus que usen més d'un idioma.

Diglòssia

Dues llengües comparteixen un territori però es vinculen a funcions socials diferents: la llengua A s'utilitza en els usos formals i la llengua B en contextos informals.

Conflicte Lingüístic

El conflicte lingüístic és una conseqüència...

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Estellés és un escriptor valencià apassionat que basa la seua poesia en la seua biografia i escrivia per necessitat. La seua obra s'emmarca dins del realisme social; per tant, emprant la primera persona, Estellés reflecteix la misèria i la repressió del seu poble, alhora que parla d'amor, sexe, mort i sentiment patriòtic, utilitzant paraules vulgars i obscenes. Ho fa confonent la realitat actual amb la passada per evitar censures. Això es reflecteix en Llibre de meravalles o en Horacianes.

El llenguatge de la seua obra, accessible per a tothom, està forjat sobre la llengua poètica clàssica del segle XV, la llengua de les obres contemporànies i la llengua col·loquial apresa...

Mercè Rodoreda: Psicologia i Evolució dels Personatges

Mercè Rodoreda és considerada la novel·lista catalana moderna més important. La seva obra està profundament marcada per la Guerra Civil, un esdeveniment que va trencar amors i famílies, i que la va conduir a l'exili.

Etapes de l'Obra de Rodoreda

En l'obra de Rodoreda, distingim quatre etapes principals:

1. Anys d'aprenentatge: Aloma.
2. Novel·les psicorealistes: La plaça del diamant (considerada la seva millor novel·la).
3. Maduresa: Mirall trencat.
4. Novel·les miticosimbòliques: La mort i la primavera.

Innovacions Narratives i Influència Psicològica

Rodoreda imita Proust en l'anàlisi dels sentiments dels protagonistes a través dels records. Això implica diverses innovacions:

• L'abandonament

Escriptura Teatral Actual: Evolució i Tendències

El Teatre Post-Paraula i l'Èmfasi en la Imatge (Anys 70)

A partir dels anys 70, el teatre es va desentendre de la paraula dramàtica, de tot allò que fes pudor a literatura. Els protagonistes eren ara els directors, l’expressió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col·lectiu. En aquest context, trobem grups pioners com Els Joglars, Els Comediants, o Dagoll-Dagom. Una mica més tard es van fundar altres companyies com La Cubana i La Fura dels Baus.

El Canvi de Rumb: La Recuperació del Text (Finals dels 80)

Cap a finals dels vuitanta, però, aquest estat de coses va començar a canviar. El Teatre Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet i altres autors. El Centre Dramàtic...

Josep M. Benet i Jornet: Dramaturg i Guionista de Televisió

Josep M. Benet i Jornet és un gran dramaturg compromès políticament i socialment que manté, a més, una estreta relació amb el món audiovisual, ja que treballa també com a escriptor de melodrames per a la televisió. Amb sèries com Poble Nou, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, entre d’altres, ha demostrat la seva versatilitat i ha sabut aproximar-se amb encert a un públic més popular.

Evolució i Experimentació Dramatúrgica

La producció de Josep M. Benet i Jornet ha evolucionat de les primeres obres, de base realista, cap a una dramatúrgia més personal. Malgrat les innovacions constants d'un procés caracteritzat per l'experimentació permanent, tota la seva producció...