Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres llengües estrangeres

Història i Orígens de la Literatura Catalana: De les Cròniques a l'Amor Cortès

Altres llengües estrangeres3,06 KB

Orígens de la Literatura Catalana

La literatura catalana forma part del conjunt de les literatures romàniques, per això el seu origen està vinculat al naixement de les llengües romàniques. El procés de formació d'aquestes llengües va ser desencadenat fonamentalment per la caiguda de l'Imperi Romà en el segle V.

Els primers testimonis escrits d'aquestes llengües noves van sorgir en el segle XII, època de canvis socials i econòmics ben importants que van posar fi al monopoli dels clergues i del llatí en la cultura, i van contribuir a fer que les llengües vulgars esdevinguessin, també, llengües literàries.

Primers Testimonis Escits en Català

  • Fragment del Llibre Jutge (segle XII)
  • Les Homilies d'Organyà: recull de sermons (finals
...
Continua llegint "Història i Orígens de la Literatura Catalana: De les Cròniques a l'Amor Cortès" »

Literatura i Teatre Popular: Orígens, Característiques i Gèneres

Altres llengües estrangeres2,46 KB

Literatura Popular

Transmissió oral, autor anònim, molt conreada durant l’Edat Moderna. A l’actualitat se'n pot parlar d’aquesta literatura gràcies al Romancer: recull de poemes, cançons populars, llegendes i rondalles. La temàtica sempre era molt diversa; la gent els solia cantar o explicar, per exemple, en celebracions o quan volien fer dormir un infant. Tot i així, la temàtica principal era la dels lladres, contrabandistes i bandolers, a causa de la misèria de l’època. En aquestes cançons populars se'ls descrivia de manera positiva, com si fossin petits herois. Una de les cançons més destacades era la “Cançó del Lladre”.

Teatre Popular

Va aparèixer durant l'Edat Mitjana, perquè l'Església volia fer un teatre religiós...

Continua llegint "Literatura i Teatre Popular: Orígens, Característiques i Gèneres" »

Ausiàs Marc: Poesia, Obra i Característiques Estilístiques

Altres llengües estrangeres3,72 KB

Ausiàs Marc: Influències i Modernitat

Ausiàs Marc era fill de Pere Marc i nebot de Jaume Marc, reeixits poetes trobadorescos. Per això conserva alguns elements d’aquesta tradició. Però, fonamentalment, és un autor influït per Petrarca i pels poetes italians del dolce stil nuovo.

El fet d’abandonar el provençal en benefici del català, la voluntat d’expressar-se amb sinceritat, la fugida del retoricisme de la poesia anterior i la importància que dóna a l’expressió dels sentiments propis el converteixen en un poeta original i modern, mestre de poetes contemporanis i model dels grans poetes castellans dels segles XVI i XVII.

Obra d'Ausiàs Marc

Es conserven 128 poemes escrits entre els anys 1425 i 1459. Els temes principals de...

Continua llegint "Ausiàs Marc: Poesia, Obra i Característiques Estilístiques" »

Humanisme, Renaixement i Barroc: Literatura i Història

Altres llengües estrangeres2,61 KB

L'Humanisme

L'Humanisme és un moviment que sorgeix a Itàlia a finals del segle XIV. Defensa el retorn als clàssics (grecs i romans), que eren els models literaris de referència. És el pas previ al Renaixement.

Com arriba a Catalunya?

Arriba a Catalunya als segles XIV i XV a través dels escriptors de la Cancelleria Reial.

Humanistes respecte a la tradició medieval

  • Tenen una visió més laica, més antropocèntrica, més escèptica, irònica i elegant.
  • Estil literari: Cursus Llatí.

L'Edat Moderna

  • Religió: Escepticisme religiós.
  • Moviments artístics: S'estén l'Humanisme i la visió antropocèntrica.
  • Societat: Apareixen les monarquies autoritàries.
  • Ciència: Avenços tècnics (impremta, telescopi, brúixola).

La situació a Catalunya

La població...

Continua llegint "Humanisme, Renaixement i Barroc: Literatura i Història" »

Vicent Andrés Estellés i Manuel de Pedrolo: Poesia i Teatre de Postguerra

Altres llengües estrangeres3,03 KB

Vicent Andrés Estellés: Poeta de la Postguerra

Estellés va ser l'autor més representatiu de la postguerra i el màxim exponent de la poesia al País Valencià. Començà a escriure el 1950, però fins al 1970 no va ser totalment reconegut com a poeta. Amb les seves obres va contribuir a reforçar la cultura a la Comunitat Valenciana després del franquisme i la censura.

Reconstrucció del Món Quotidà

La seva poesia realitza la reconstrucció d’un petit món. Hi descriu la realitat de l’època, però no de forma històrica, sinó com una crònica d’aquests anys 60. N'és un exemple el Llibre de meravelles.

Estil i Recursos Literaris

Aquesta realitat quotidiana és descrita amb grans detalls i expressivitat. A més, hi predomina el registre...

Continua llegint "Vicent Andrés Estellés i Manuel de Pedrolo: Poesia i Teatre de Postguerra" »

Vicent Andrés Estellés: Obra i Aportacions Poètiques

Altres llengües estrangeres2,55 KB

Aportacions de Vicent Andrés Estellés a la Poesia

Vicent Andrés Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor, pels seus temes, absolutament representatiu de la postguerra. El 1956 va publicar La nit i, el 1958, Donzell amarg. La situació es va capgirar a partir del 1970, quan es va produir el que s’ha anomenat el "boom Estellés".

Pòstumament s’ha publicat el Mural del País Valencià, una extensa composició dedicada a cantar tots els pobles i ciutats valencians, personatges històrics i accidents geogràfics. En la poesia d’Estellés hi ha la reconstrucció en la memòria d’un petit món, explicat meticulosament en la seua quotidianitat. Es tracta d’un discurs poètic deliberadament...

Continua llegint "Vicent Andrés Estellés: Obra i Aportacions Poètiques" »

Regeneracionisme i esteticisme: corrents i objectius (segle XX)

Altres llengües estrangeres2,82 KB

Regeneracionisme i esteticisme

Regeneracionisme o vitalisme

El vitalisme fou un corrent literari nascut de l'obra de Nietzsche, caracteritzat pel paper central de la vida (d'on sorgeix tot). Els seus partidaris creien en l'individualisme de l'artista i sostenien que aquest havia de contribuir a canviar la societat. A Catalunya va coincidir amb el regeneracionisme (ideologia renovadora sorgida de la insatisfacció provocada pel sistema polític), que es traduí en una literatura de caràcter nacionalista.

Propugnaven la regeneració moral, social i política de Catalunya i compaginaren una actitud d'obertura a Europa amb un fort sentiment nacionalista. Hi havia dos grups d'autors:

  • Anarquistes i antiburgesos (Jaume Brossa)
  • Liberals i conservadors
...
Continua llegint "Regeneracionisme i esteticisme: corrents i objectius (segle XX)" »

Avantguardisme, Realisme i Simbolisme Literari

Altres llengües estrangeres2,96 KB

La tendència avantguardista

En acabar la Guerra Civil, alguns autors es van inclinar per recuperar els postulats experimentals de l’avantguardisme dels anys 30, sobretot del corrent surrealista. En aquesta mirada enrere subjau la voluntat de connectar amb el passat i reprendre una de les tendències literàries que la guerra havia interromput. En aquesta tendència destaca Joan Brossa. Es caracteritza per la ruptura formal i lingüística; la tendència avantguardista es defineix per trencar amb tot allò establit i, per aconseguir-ho, es val de diversos recursos per a modificar les estructures sistematitzades.

  • La indagació i experimentació: Explora les possibilitats expressives i experimenta amb tècniques com la introspecció onírica
...
Continua llegint "Avantguardisme, Realisme i Simbolisme Literari" »

Les Grans Cròniques Catalanes: Autors, Característiques i Prosificacions

Altres llengües estrangeres3,16 KB

Què són les prosificacions?

Les prosificacions eren textos escrits originalment en vers que van ser transformats en prosa. Aquestes són pròpies de les cròniques medievals. En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu va suscitar la possibilitat que en la crònica de Jaume I s'haguessin prosificat poemes narratius referents a episodis de les conquestes de Mallorca i del País Valencià.

Autors de les quatre grans cròniques i la seva cronologia

Els autors de les quatre grans cròniques són:

  • Jaume I
  • Bernat Desclot
  • Ramon Muntaner
  • Pere III el Cerimoniós

L'ordre cronològic d'aquestes cròniques seria el següent:

  • Les de Jaume I i Bernat Desclot són de la segona meitat del segle XIII.
  • Les de Ramon Muntaner i Pere III el Cerimoniós són de
...
Continua llegint "Les Grans Cròniques Catalanes: Autors, Característiques i Prosificacions" »

La Cancelleria Reial i les Quatre Grans Cròniques

Altres llengües estrangeres1,97 KB

Què era la Cancelleria Reial?

La Cancelleria Reial va ser una estructura administrativa que va incorporar Jaume I el Conqueridor a la Corona d'Aragó per governar els seus regnes. El 1264, va disposar que tota la documentació judicial de València fos redactada en romanç, de manera que el català es va convertir en llengua nacional. Així, els Furs de València, redactats primerament en llatí el 1261, foren traduïts el 1266.

Recursos lingüístics i estilístics de la solemnitat

L'estil solemne apareix als textos jurídics, legals i administratius. Aquest s'aconsegueix mitjançant:

  • El plural majestàtic: Consisteix a referir-se a un mateix (el parlant o l'escriptor) per mitjà de la primera persona del plural, utilitzant el pronom "Nos" en
...
Continua llegint "La Cancelleria Reial i les Quatre Grans Cròniques" »